divendres, 28 de desembre de 2007

Rus, el quart rei mag


De tots és coneguda l'afició del nostre alcalde i d'alguns dels seus companys de l'equip de govern (van fent torns) a eixir de Reis Mags el cinc de gener, repartir regals en la Murta després d'aterrar amb helicòpter i exhibir-se per l'Albereda, enganyant als xiquets que es pensen que són els veritables Reis. Jo no gens fisonomista i no aconseguisc conéixer-los, fins que algú m'ho diu, però que jo sàpia no ha eixit mai cap regidora (si m'equivoque m'ho dieu). No hi ha constància que hagen oferit tampoc el paper a algun membre de l'oposició, encara que sé d'algú que li encantaria eixir (no del BLOC, clar). Abuse dels parèntesis? Anem al moll de l'os: aquesta gent es pensa que són els Reis, que van pel món repartint regals i intentant endevinar les cartes dels xiquets, però realment gaudint de tindre el poder de repartir els regals que ells volen a qui volen, de veure la gent com es baralla per aconseguir-los. Només he anat una vegada a la Murta i em va semblar vergonyós, no hem tornat. L'obsessió d'aquest home per repartir fa que la cavalcada siga secundària i comence massa tard, el que fa patir fred als xiquets que esperen tots els anys i retardar la festa que espera en casa a qui rep els regals el dia cinc. Crec que Rus entén la política així: és un rei mag. Fa coses ocultes i no se sap com, cobreix una plaça de bous, fa fonts a les entrades, munta un betlem grandiós o porta a Montserrat Caballé. O ell vol que siguen ocultes i per això no explica els pressupostos, no s'atreveix a donar la cara. Però és necessari que els xativins (els adults almenys) sàpien com ho fa: ens endeuta a l'espera d'unes subvencions de la Generalitat que no arriben perquè no té liquidesa, i així anem pagant interessos però no amortitzem. Ven el nostre patrimoni i així hipoteca el nostre futur i açò ja ha acabat en alguna condemna. Què farem quan s'acabe el boom de les noves urbanitzacions i no tinga res que vendre? Què farem quan tot el pressupost siga per a pagar deutes i no mane Rus perquè se n'haja anat espantat, quan no puga fer els seus projectes megalòmans i no enganye els ciutadans per guanyar les eleccions? Açò s'ha d'aturar, pel bé de la nostra ciutat. I ja ho sabeu, només s'acabarà quan Cristina siga alcaldessa, que ho serà.

dimecres, 12 de desembre de 2007

Sense TV3 (no vos deixeu enganyar)

A poc a poc, el PP valencià va complint la seua estratègia. Després d'aquest repetidor vindran els altres, i ens quedarem sense res. No sé quina és la raó fonamental per a tancar TV3 que tenen aquests senyors, però se m'ocorren moltes, i cap d'elles, encara que els puguen servir políticament, la trobe justificable. Algú diu que els que estem en contra, que som els que ens estimem aquest país i la seua llengua, ens deixem enganyar, que tot és una maniobra del PP per dimonitzar el valencianisme i traure rèdit electoral, una més. Hui he vist la foto de "Las Provincias" amb la gent que l'altra vegada impedia el tancament: banderes estelades i cartells defensant els Països Catalans. La manipulació de la informació és la seua especialitat, volen fer veure que "la catalana" només la miren quatre radicals que estan en contra dels interessos valencians. Precisament els interessa que no la veja la gent del país que s'ha acostumat a veure una tele de molta qualitat, en una llengua que és la nostra i amb una informació molt més imparcial que la Primera i per suposat, Canal 9. No poden argumentar que és il·legal, quan ells permeten quantitat de televisions locals que els convenen i que només els fan propaganda (quan no emeten programes feixistes com eixa de Castelló de la Plana que denuncia Nomdedéu). No ho poden argumentar quan el que no és democràtic (i la legalitat ha de nàixer de la democràcia, no a l'inrevés) és la manipulació que fan, tant en Canal 9 com en les concessions de televisions locals a grups de la seua corda. Fa por. Volen perpetuar-se, volen controlar per a sempre els grups mediàtics i així no perdre mai el poder. I després es queixen de Chávez. Segueixen l'estela de Jiménez Losantos, que vol que el Rei abdique per tindre un Felipe VI titella que escore a la dreta i a l'espanyolisme radical la política institucional. Però tenen bons mestres. Que ningú oblide que quan va començar a emetre Canal 9, la nostra gran esperança després frustrada per Amadeu Fabregat, va tapar el senyal de TV3, i quina tele! No recorde haver sentit parlar del BLOC en Canal 9 amb Lerma, ni de tantes altres coses, ells van iniciar el que ara tenim.
Què hi ha, per tant? Veig un PP que encara no ha acabat d'entendre que és la democràcia i odia tot el que és diferent, i un govern de l'estat cada vegada més centralista, tant PP com PSOE, que regala freqüències i multiplex a canals de la seua corda i ens deixa als valencians amb un fum de canals en castellà i cap en valencià. Perquè costa tant donar un multiplex complet a la televisió valenciana quan qualsevol televisió estatal en té un per a ella sola? (I TV3 a Catalunya, clar). I no val l'excusa que és més poder per a la dreta. La televisió pública hauria de ser de tots, i aquesta en concret, segons la seua llei de creació (incomplida des del principi), hauria de protegir la nostra llengua. Ningú s'ocupa de defensar els nostres drets, els dels que parlem la llengua pròpia d'aquest País, segons l'estatutet que van aprovar els que no la parlen o no creuen en el seu futur.

dimecres, 7 de novembre de 2007

La tortura no és cultura

En unes recents declaracions, Cristina Suñer critica l'alcalde per utilitzar les seues influències a València per finançar un projecte tan imprescindible per a la ciutat com la plaça de Bous. Bé, no té Rus ara un altre remei, ja que l'obra ja està feta (encara que no acabada) i hi ha un sobrecost de quatre milions, que algú haurà de pagar. Però perquè han de pagar tots els valencians els deliris d'aquest senyor? De les primeres coses que va fer Rus quan va arribar a l'ajuntament va ser projectar el pàrquing de l'Albereda (i una vegada inaugurat va llevar totes les places d'aparcament, recordeu que s'aparcava igual que en l'Avinguda de Selgas) i el Gran Teatre. Per a ell, el Gran Teatre era un orgull, una obra amb la que deixar marca. A mi m'agrada, he passat bones vetlades en ell (recorde Raimon, Feliu Ventura i Lluís Llach...), i com vaig viure en Tortosa uns anys i hi havia un bon teatre modern (on també vaig veure Llach), el trobava a faltar a Xàtiva. Però sembla que a ell no, li sembla xicotet. Déu confondre la qualitat amb la quantitat. En compte de fer una programació com cal, a ell només li importen els grans actes, i no sé exactament en quins fasts deu pensar quan necessita per a ells la plaça de bous. Pel que jo sé, inauguracions i cloendes i altres concerts de fira es fan bé en el camp de futbol, i per a esdeveniments més íntims, amb la gran part de l'aforament reservat als seus amiguets té les nits al castell. Només se m'ocorren convencions del Partit Popular i, és clar, corregudes de bous. Però llevant per dignitat això del Partit Popular, queda clar que una plaça de bous és ... per a fer corregudes de bous. No vaig a ficar-me en els aficionats, encara que ací sabem que a les corregudes de la fira va més d'un a berenar i beure i armar bronca que per veritable afició, però no crec que siga Xàtiva una ciutat on siga necessari gastar-se milions en fer una nova plaça de bous, que eixe és el fet. Per dues corregudes de bous a l'any ja estava bé així. El que el nacionalisme espanyol s'empenye en fer cultura el maltractament dels animals l'únic que deixa clar és que de qualsevol cosa es pot fer cultura, i així podríem fer nosaltres un museu explicant perquè a Xàtiva la taronja es pela d'una manera diferent que a altres llocs. Ara m'han fet acadèmic de nosequina acadèmia de Còrdova a Ponce. Per un dia que pose Camal Nou, m'entere de tot. Faltava Rus, gran amic d'ell i sí estava l'alcaldessa (recordeu que amiga de Llamazares), encara que el locutor no diguera res. Fins on arriba l'orgull patri, i a nosaltres ens diuen excloents. Almenys nosaltres no fomentem la barbàrie. Sí és de veres, la gran necessitat de Xàtiva és la plaça de bous, perquè dues vegades a l'any vagen Rus i Camps a veure Ponce i altres vividors de la premsa del cor. Passege pel nucli antic i veig la degradació d'alguns edificis que sempre havia vist bonics, no és això més xativí? No vos bull la sang quan admireu la nostra ciutat? Sembla que a ells no. El diumenge vaig pujar al Bellveret i em vaig fixar en mil detalls de la nostra ciutat que romanen oblidats davant tanta modernor. Des d'allí es veu bé la barbaritat de la plaça de bous. Si volia arreglar coses, haver començat per la Corretgeria (bé que Proexa podria fer promocions d'habitatges en velles cases i rehabilitar, no sols pàrquings), i si busca coses necessàries per a Xàtiva i no les troba, li les dic: guarderia, poliesportiu, biblioteques, museu etnològic, col·legi al barri nord-oest...

diumenge, 4 de novembre de 2007

Nacionalisme espanyol i marroquí

Recorde l'època de Felipe González com aquella en la que el nacionalisme espanyol era una cosa inherent a la pràctica política de l'Estat espanyol. No se'n feia gal·la, però s'actuava menyspreant les nostres peculiaritats, i en el cas dels valencians, la major part de les necessitats. Amb la pèrdua de la majoria absoluta van començar a influir els nacionalismes catalans i basc, i amb aquestes concessions que van fer González i Aznar es va crear l'excusa per part del PP per a recuperar el més ranci nacionalisme espanyol, excloent i amb complex de superioritat. Va vindre Zapatero i semblava més tolerant, amb més talante. Però veient que al PP li té igual perdre tots els vots a Catalunya i el País Basc si amb això pot fomentar aquest nacionalisme i créixer en vots en la vieja España, el PSOE ha entrat en el joc de a veure qui té el nacionalisme més llarg: a veure qui és més monàrquic, qui odia més als etarres, qui està més orgullós de l'exèrcit... L'última és la visita dels reis d'Espanya a Ceuta i Melilla. Sempre he pensat que cadascú ha de decidir el seu futur, i sembla que els habitants d'aquestes ciutats el tenen clar, tant clar com els habitants de Gibraltar. Però no entenc l'actitud del govern socialista. Sembla que li han donat ales a Rajoy per sentir-se orgullós de la visita, i ells no diuen ni pruna. No sé si també és una estratègia per pujar la popularitat dels borbons, però a qui li donen ales és al rei de Marroc. I això que primer es fan amiguets d'ell, llevant als saharauís les poques esperances que tenien amb Zapatero. Com poden tindre tanta cara els marroquins de reclamar Ceuta i Melilla quan ells són els grans colonialistes del Magreb, que van invadir Sàhara i van expulsar de les seues cases als seus pobladors? Com pot ser tan curtet Zapatero d'armar aquest embolic després de tants anys sense anar els reis a Ceuta i Melilla? Era precís ara? O s'amaga alguna cosa darrere o vol ser més espanyol que Rajoy. O és decisió del borbó i ara sí que es passa per on vol la voluntat popular. Com dia Astèrix o pot ser Obèlix, no hi ha qui entenga aquests espanyols.

dissabte, 27 d’octubre de 2007

Quim Monzó a la fira del llibre

Ja que la nosaltres no anem a la fira del llibre, que ella vinga a nosaltres

http://www.vilaweb.tv/?video=4976

diumenge, 21 d’octubre de 2007

L'Església Nacional


Aquesta Pasqua passada vaig estar a Londres i vaig visitar alguna església anglicana, especialment Sant Pau. Em va impressionar, en arribar-hi, veure a una dona celebrant uns oficis, i per suposat el conjunt arquitectònic testimoni de tants eventes importants per al poble anglés i la seua monarquia. Jo sabia que el cap de l'església és la reina d'Anglaterra, però vaig comprendre quin era l'abast del lligam entre nació i església en veure com en compte dels tradicionals altars de sants i marededéus que tenim al nostre país hi havia monuments i tombes de personatges il·lustres lligats a la història anglesa, com Nelson, Churchill... a més de velles banderes britàniques i angleses penjades per tot arreu. Si ho penseu bé el tema de les banderes no era ací molt diferent: podem veure moltes senyeres en les esglésies valencianes, només a Xàtiva visiteu Sant Pere, Sant Feliu, La Mercè, El Puig (vegeu la foto)... (i encara podrà dubtar algú de quina és la nostra bandera?). Però tots sabem que l'església valenciana, tan identificada en una altra època amb el poble i amb la seua cultura, i guardiana de molts tresors de la nostra història, va ser fonamental per a la castellanització de la nostra terra després del decret de nova planta. Jo, que no sóc especialista en història, vaig mirar en una ocasió les partides de baptisme en la Seu i vaig veure com estaven en valencià fins a mitjans del segle XVIII, i encara que després estaven en castellà, els noms dels batejats continuaven sent valencians fins pràcticament el segle XX. En aquest tema tampoc ha habut transició en el nostre país (com en tants altres, dels quals parlarem un altre dia): l'església continua sent garant de la supremacia del castellà sobre el valencià, continua sent una església al servei de la Nació... espanyola. Sembla que per a l'església espanyola, que sí es preocupa per la seua nació, és fonamental no perdre el País Valencià ja que sembla que donen per perdut el País Basc i Catalunya, que fins i tot es planteja crear una conferència episcopal pròpia. En aquest i en altres aspectes continuen instal·lats en el règim anterior, en aquell nacionalcatolicisme que va lligar a l'església una cosa tan aliena a l'evangeli com el feixisme. Així doncs ja fa temps que tots els bisbes que envien a València no són valencians. De tota manera una persona pot arribar a un lloc de treball, a un país amb una altra llengua i cultura i integrar-se. Però no és el cas de Garcia-Gasco. I ara el pes d'aquests senyors en Roma fa que nomenen cardenal a un bisbe que si s'ha destacat per alguna cosa no ha sigut pel seu carisma, sinó per menysprear la llengua i la cultura dels valencians i dedicar-se a grans projectes i a seguir els dictats de dalt abans que escoltar les necessitats dels seus fidels. Llig la llista de cardenals que han sigut bisbes de València i destaquen els Borja. No sé si es preocupaven de les necessitats del seu poble o de les seues, però almenys sabien quin era el seu país i la seua llengua i no s'oblidaren mai d'ells.

diumenge, 14 d’octubre de 2007

Polèmica a la Fira de Frankfurt: la Generalitat Valenciana no hi participa

Escolte aquests dies la "polèmica" que volen crear des de Madrid (ho vaig escoltar en Cuatro, no vull saber el que deuen dir en la COPE) al respecte de la Fira de Frankfurt. Resulta que la cultura catalana és la convidada d'honor, i em direu desinformat, però no m'acabe d'aclarir qui s'encarrega de tot açò, sembla que l'institut Ramon Llull, en el qual està la Generalitat Catalana i l'Institut d'Estudis Catalans. El cas és que els espanyols es queixen que quan es parle de cultura catalana no es tinga en compte l'escrita en castellà, clar cadascú es mira el melic, però igual serà una llengua que parlem uns deu milions de persones i prohibida durant molt de temps, que una altra que deuen parlar més de 300 (dic 300 per aquell programa que véiem de xicotets). Bé deixant a banda la tírria que li tenen els espanyols als catalans, aquests es troben ben pagats de com ha anat la seua presència a la fira, i del que suposa per al coneixement de la nostra llengua arreu del món. Però cap mitjà de comunicació es fa ressó del fet que les institucions de l'altre País on més parlants hi ha de la llengua, digeu-li catalana o valenciana, no moga ni un dit per aprofitar la cita, més que siga comercialment i en benefici de les nostres editorials. Quan podrem viure en normalitat? Quan podrem fer valer en defensa de la nostra llengua, tants anys maltractada, el potencial que li dóna l'extensió del territori en que es parla i de la diversitat de la gent que la sent com a pròpia? Perquè els nostres mandataris no es deixen de bovades i fan alguna cosa efectiva per salvar la llengua? Però que pense, si no recolzen ni l'ensenyament en valencià, ni l'Escola Valenciana, com van a enjuntar-se amb els catalans i balears i anar pel món promocionant allò que ens uneix? (cosa que sí saben fer els parlant del castellà, del francés, del portugués...). I és un problema dels valencians, no espereu que els nostres veïns del nord vinguen a arreglar-nos-el, ells tenen prou amb els seus. Una altra vegada veiem com tothom ens ignora: en Madrid els convé la divisió entre tots els catalanoparlants, ells consideren al País Valencià com un bon lloc per a vindre de vacances, si pensaren que és una altra Catalunya o Euskadi, i que a més parla la mateixa llengua que la primera, ens veurien diferent. I com sempre, considere que els pobles són lliures de decidir el seu futur, i que compartir la llengua i la cultura no lliga el futur polític de ningú, només la decissió popular. Però com m'agrada somiar, somie que alguna vegada engegue la televisió i veig una televisió de tots els valenciano o catalano parlants, que parla la meua llengua amb molts accents, diu l'oratge de tots els territoris on es parla, dóna les notícies de forma independent i a més dedica el mateix temps a parlar del Barça i del València, perque jo només pose Canal 9 per veure el València, clar.

dissabte, 13 d’octubre de 2007

Al voltant del 9 d'Octubre

Llig en "Las Provincias" el discurs de Rus en Sant Josep, perquè, encara que vaig estar allí se m'obliden els detalls. Només recorde que va dir Acadèmia Valenciana de Cultura en compte de Consell Valencià de Cultura, per parlar de Grisolia, que va obtindre l'alta distinció de la Generalitat aquell dia de matí. Parla de l'estatut, dient que ens atorga noves competències quan fa uns dies que PP i PSOE (o PPSOE que diu Morera) parlaven de reformar-lo, i diu que hem de ser una autonomia de primera divisió. Per molt que diga Rus, a nosaltres, els valencians, sempre ens han considerat una autonomia de segona divisió. Començant per l'article de la constitució (el 143 en compte del 151) pel que ens van "atorgar" l'autonomia, pel nom (confusible amb el de qualsevol comunitat de veïns), per l'himno regional que per sort no ens va cantar Giner el dimarts de matí, i acabant pels pocs segons que ens dediquen en qualsevol informatiu d'àmbit estatal, inclosa la tele de Zapatero, ja siga parlant de la celebració del 9 d'octubre com de les pluges del dia 12. No sé si ara estaran dedicant molt a la crema de fotos del rei que va ocórrer al final de la manifestació del dia 9: seria políticament correcte dir que aquests actes enterboleixen l'ambient festiu i pacífic de la manifestació, però té igual: la manifestació no la trauen en la tele si és pacífica, no els convé, ni als de Madrid (mane qui mane) ni als peperos de València. I quina "perra" els ha agafat als espanyolistes amb això de la crema de fotos del rei, de felipito i companyia, açò sembla l'afer de les vinyetes de Mahoma, es tractarà del mateix fonamentalisme que no tolera la llibertat d'expressió? Diu Castellano que "los valencianos se sienten orgullosos de la bandera y los símbolos de España" i Bernabé afegeix que també de la Monarquia: que parlen per ells, no per nosaltres! Una enquesta a nivell estatal diu que un 22% dels habitants de l'Estat prefereixen la República, i més els jóvens, doncs no són tots monarquics! Bé com hui dia 12 jo no tenia res a celebrar, m'he posat el xandall i he anat a passejar pel Passeig del ferrocarril, una vegada han parat les pluges.

diumenge, 7 d’octubre de 2007

Davall la Serra Vernissa


Des de ma casa veig tots els dies la serra Vernissa, la creueta que algú va posar allà dalt, i que els dies que plou es tapa amb els núvols baixos. No és que no veja que forma part de Xàtiva, però jo vivia al nucli antic de xicotet, i el que veia des de la meua habitació era la Seu. Aquesta expansió, aquest barri Nord-Oest on vivim tants xativins (i tants que vivíem al nucli antic) és el símbol de la nova Xàtiva: en els nostres cors encara està el castell i Sant Josep, però hem de viure en una ciutat moderna, en la que manquen molts serveis, però que no pot deixar de créixer i mirar al futur. I així la vull: sóc nacionalista valencià perquè "por justo derecho de conquista" no m'han deixat un altre remei, i no puc oblidar el meu passat, com a persona i com a poble. No puc oblidar que visc en una ciutat que fa tres segles va ser cremada per voler ser lliure, per voler tindre un futur que no depenguera dels capricis dels nobles. Però no puc deixar de mirar cap endavant, perquè vull una ciutat moderna, europea, culta, orgullosa del seu passat i conscient de la seua valencianitat, però com volien els nostres avantpassats fa 300 anys, lliure dels poderosos. Per tot açò em vaig afiliar al BLOC, perquè crec que fins que en aquest País no tinguem una força exclusivament valenciana que siga decisiva no trobarem el nostre camí. Si fóra d'un altre país no sé si estaria en política, però això no se sap, ací vaig nàixer, i ací vull viure, en el País Valencià.