dimecres, 31 de desembre de 2008

Desitjos d'any nou

Sé que de tots els desitjos que faça només poden fer-se realitat els que depenen de mi mateix, i amb un en tinc prou, el que li he promés a la meua família, ser positiu, en tot. També podria posar-los en la carta als reis (Melcior, Gaspar i Baltasar, deixem en pau el rei Rus del que vaig parlar l'any passat), que tinc pendent i abans del dia 6 l'hauré d'escriure. Però acaba l'any i en moltes coses no veig que acabe millor que l'any passat. De vegades pense que els desitjos dels valencians són cosa de no res comparats amb els de molta gent que veig patir tots els dies, i especialment aquest Nadal. Per a mi el Nadal és una ocasió per prendre forces i gaudir amb la família, per dedicar temps als xiquets, per fer coses que no pots fer normalment. Però pose les notícies i veig les bombes caure en Gaza, els atentats d'ETA o el recompte als informatius de les víctimes de la violència masclista, com si el fet que baixe respecte al de l'any passat fóra un èxit.
  • Gaza: llig un anàlisi en el periòdic de Pedrojeta que desmunta moltes de les idees sobre els orígens del conflicte, i com que no sóc analista internacional només entenc una cosa: que fins que el poble palestí i el poble jueu es facen el compte que si volen viure en pau s'han de reconéixer i respectar, no hi haurà pau. Llig que Hamàs va obtindre un 61% en les darreres eleccions, i tot sense renunciar a la violència per aconseguir alliberar-se de l'opressió israeliana. També he sentit que un 80% dels israelians veuen justificada la invasió per no sofrir més atemptats. I no és més fàcil dialogar i deixar de fomentar l'odi? No pot el govern israelià deixar de fer càlculs electorals i pensar en els xiquets que moriran? Que pare açò ja!
  • Euskadi: cap mort no és mai justificable, ni cap bomba. Quines argumentacions es gasten els que s'atreveixen a dir que representen el poble basc? Trobe que açò del moviment nacional d'alliberament basc s'assembla cada vegada més a una màfia: és una qüestió de poder i de no voler perdre'l. La camorra no vol perdre el seu negoci amb les deixalles, i aquests que es posen l'etiqueta d'alternatius i alliberadors tenen a la gent enganyada amb el tema dels presos i amb altres històries i així mantenen el seu estatus. Per què creieu que no van aprofitar la negociació en la treva? En aquell moment jo, com molta gent, pensava que era possible una eixida dialogada, però sembla que no són, tampoc, dels que dialoguen. Que es deixen ja de fastidiar a un país que a hores d'ara podria haver aconseguit molt més! I que deixen de fastidiar-nos a la resta de nacionalistes no espanyols de l'estat, que són la coartada per a que els espanyols ens diguen extremistes!
  • I finalment, un poc més d'igualtat entre homes i dones. O millor dit, que tants homes es donen compte que no poden viure com si estigueren encara en el segle XIX. Evidentment no hi hauria tantes morts si eixes dones es plegaren sempre als desitjos dels homes. Però això s'ha acabat, o s'hauria d'acabar, encara van pel carrer molts dels que creuen que la casa és cosa de dones, i encara vas al col·legi a pels xiquets i et trobes majoria de dones. Però, com he dit al principi, comencem per nosaltres mateixos.
Bon any 2009!!

divendres, 12 de desembre de 2008

El BLOC de congrés


Em vaig ficar en política perquè estime el meu país. Per a deixar-ho clar, quan dic el meu país dic el País Valencià. Des de xicotet, i potser al principi no ho tenia clar perquè sentia missatges contradictoris, però quan em vaig fer gran ho vaig entendre tot. Vaig entendre que vivia en un país al qui li volien llevar l'identitat i la llengua, amb la connivència de molta gent d'ací. Desprésvaig veure que estava contínuament discriminat pel govern central. La història de perquè em sent d'esquerres és un poc diferent, però tot va junt. També vaig conéixer gent de Catalunya i hi vaig viure, i vaig sentir-me prop a ells. Quan vaig tornar al País Valencià vaig decidir afiliar-me al BLOC. No podia tindre les coses tan clares i després no trobar un mitjà per fer-les realitat. Aquests dies he tornat a escoltar el darrer concert de Llach i m'hi sent identificat en allò que diu que el nostre poble no està fet ni per conquestes ni per ètnia, sinó per gent de pas, i així és millor perquè som el que som perquè ho volem ser, i hem d'exercir contínuament la nostra voluntat de ser. No entraré en discusions sobre el sexe dels àngels, ja sé que ell parla dels Països Catalans (encara que la majoria dels que ixen escoltant el concert pensen que només parla de Catalunya), i em sembla molt bé. Pense el que diu en els estatuts del BLOC, que refrendaran aquest congrés: el primer objectiu del BLOC és 'l’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història'. Crec que està ben clar i és el camí, relació amb la resta de països en peu d'igualtat. I escric tot aquesta filípica, que no m'agrada molt fer-ho pel que es comenta sobre l'entrevista de Morera en Vilaweb, i si la ponència política, el blaverisme i altres. La política és la forma de fer realitat els somnis de molts, encara que algú traeix l'objectiu i només vol un tros de poder amb l'excusa de defendre unes idees. Però és el risc. És més senzill quedar-se en casa i despotricar, mentre els partits espanyols guanyen eleccions, la nostra llengua perd batalles i l'espanyolisme guanya adeptes. Si algú dubta de coses que puga posar en els documents del congrés, i són públics, estan en la web del BLOC, que confie en la democràcia d'aquest partit, molt major que en altres, i en el congrés no eixirà cap barbaritat, perquè la gent no voldrà. I ja ho vaig dir, es pot discrepar dins d'aquest partit, i també fora, i cadascú pot fer el que vullga, votar-nos, votar a partits que no trauran mai res o votar al PSOE (supose que no em llegeix cap pepero), però doneu-nos l'oportunitat de fer realitat tants somnis. Doneu-nos l'oportunitat d'intentar fer que aquest país siga un país normal, i açò només ho pot fer la gent del BLOC, que no depén de ningú, que proclama clarament quina és la seua nació, i que, com les nostres regidores quan van prometre el seu càrrec, no obliden posar per davant els drets nacionals del poble valencià.

VAGA

dimecres, 10 de desembre de 2008

dimarts, 2 de desembre de 2008

Veniu oftalmòlegs!

Volia titular el post parlant de feixisme, però (encara que ja ho he dit), no vull caure en la desqualificació massa fàcil. Així que només demanaré que algú els done una miqueta de vista a aquests governants que ens ha tocat patir en aquesta 'era' de principis del segle XXI. No sé si és qüestió que porten massa temps manant (que sí), o que han caigut en el vici de l'eterna campanya electoral, intentant sempre anul·lar els que no pensen com ells i els poden fer ombra, i embarcant-se en una curtesa de mires que només s'explica per la por a perdre el poder. Qui té por a perdre el poder no és demòcrata, i qui només vol mantindre's per conservar l'estatus, les prebendes i no per servir la societat, senzillament prevarica. I prevariquen la següent llista de senyors (prevaricar, segons l'IEC: algú, desviar-se del propi deure, mancar a l’obligació del càrrec que exerceix):
  1. Font de Mora i, Camps per posar-lo i no llevar-lo: en compte de millorar l'ensenyament al País Valencià i servir la societat, utilitzen tota la comunitat educativa per a fer política contra el PSOE. Ens abandonen any rere any sense mitjans, sense el professorat necessari, i ara fan veure que són els més 'guais' per voler que tots sàpien anglés, quan encara no tenim ni tot el professorat preparat, ni hi ha suficients línies per garantir l'ensenyament en valencià, i no cal parlar de l'administració. Llegiu si voleu el que escriu Paco Blay.
  2. Camps, una altra vegada, i tots els membres del seu govern responsables que a hores d'ara la major part dels xativins no puguen veure TV3 (jo, de moment, encara veuré el dijous Polònia per ONO, no sé el que em durarà). Tant els molesta que pensem diferent? Tant que vullgam escoltar una televisió en la nostra llengua? I no vull anar ara més enrere, llegiu, si vos ve de gust, el que vaig escriure fa un any.
  3. Rus, que no vol fer res per millorar la situació econòmica dels xativins i xativines, perquè deixar de muntar el Betlem i els adornaments cada vegada més fastuosos significaria baixesa per a ell, que no pot ser menys. Serà per diners! Clar, els tots nosaltres quan paguem la contribució.
  4. Rus, una altra vegada, quan només vol servir el seu ego i no li ve bé promocionar el títol de 'Meravella valenciana' que li han donat a Xàtiva perquè no ha sigut ell el que l'ha promocionat. És l'alcalde de tots o només dels que li aüssen el pet?
  5. I una altra, la jerarquia eclesiàstica (que no té res a veure en tot el que vos he contat, però em fastídia igual), que en compte de servir el seu poble (el Papa diu que és el servent dels servents de Déu) es dedica a recolzar que l'homosexualitat siga un delicte. Ells poden pensar el que vullguen (i molts no hi estem d'acord), però no poden voler ficar en la pressó els que no pensen com ells. Santa Llúcia els conserve la vista!
A més d'un li fa falta una revisió de democràcia o, almenys, sentit comú, respecte als que no pensen com ells, sentiment de fraternalitat, com vullgueu dir-li. No sé si hi ha ulleres que arreglen tot açò, però segur que alguna cosa ho arregla: que deixen de manar d'aprofitar-se contínuament del càrrec.

Felicitats, Escola de Danses


La meua felicitació als balladors i balladores de l'Escola de Danses de Xàtiva que han aconseguit el segon premi en 'sona la dipu'. Segiu així!

divendres, 21 de novembre de 2008

Més fatxes: Planas de Tovar


Un altre element, a més de Franco, que és fill adoptiu de la nostra ciutat és Francisco Javier Planas de Tovar, primer governador civil de València després de l'entrada de l'exercit rebel i responsable, per tant, de la repressió brutal que seguí. Perquè ningú no ha llevat encara la placa que hi ha en el barri que portava el seu nom? Vos deixe amb el retrat que fa d'ell Ramir Reig:

"Personatge atrabiliari i capriciós, amb un sentit elemental i primitiu de l’autoritat, de la qual li agradava de fer gala, personifica el tarannà justicier i venjatiu dels vencedors. A ell se li deu l’ordre sobre la depuració dels serenos i una altra amb la qual amenaçà els especuladors amb penes severes entre les què inclou l’afusellament. Però que se sàpia cap especulador va patir aquests càstigs i, en canvi, sota la seua autoritat es cometeren els pitjors abusos contra els «rojos». El que feia aquest senyor era posar multes als acaparadors de segona o tercera fila que destinava a la construcció de l’Escola-Llar Sant Xavier, per a xiquets del Tribunal Tutelar de Menors, un vast conjunt d’edificis d’estil àrab, en record del seu comandament al Marroc. Això li va donar, entre la gent conservadora, fama d’incorruptible i segurament ho va ser en el mateix grau que arbitrari i brutal. S’expliquen moltes anècdotes sobre els seus procediments. Una nit càlida i sensual d’agost, durant la Fira de Xàtiva, estava assegut a la terrassa del Casino conversant en amigable tertúlia amb uns coneguts. De sobte va escoltar les notes d’una cançó de moda, el «Tiro-liro», de la qual sembla que tenia uns informes desfavorables. Es va aixecar com un llamp, va entrar a la sala i en veure les contorsions dels dansaires, que va jutjar immorals, va manar parar la música i detenir, in situ, tots els membres de l’orquestrina, inclosa l’animadora, els quals van passar una nit en la presó i a més els hi van tallar els cabells al zero, començant per l’animadora. Així d’expeditiu era el senyor Governador i així anaven les coses els primers anys."



MANIFESTACIÓ

divendres, 31 d’octubre de 2008

dilluns, 27 d’octubre de 2008

divendres, 24 d’octubre de 2008

MANIFEST PROFESSORAT IES LA COSTERA

COMUNICAT

Davant la situació de caos i incertesa causada per la implantació de la nova assignatura d'EpC en el present curs escolar, així com de diverses decisions adoptades per la Conselleria d'Educació en els últims dies, els sotasignats, components del Claustre de Professors de l'IES la Costera de Xàtiva, manifesten el següent:


1. Que la dita situació ha sigut creada voluntàriament per l'actitud de la Conselleria d'Educació i la Generalitat davant d'una assignatura de nova implantació aprovada per les Corts Generals i prevista en la LOE (Llei Orgànica de l'Educació de 2006). La decisió d'impartir EpC en anglés no és sinó una clara i basta utilització del sistema educatiu, dels professors, dels alumnes i dels seus pares per a exercir la confrontació política. Algú s'imagina, si no, impartir les matemàtiques o la religió en anglés en 2ESO aquest curs i de colp? És lamentable que no hi haja recursos econòmics per a ampliar la plantilla d'Anglés en primària i sí que hi haja recursos il•limitats per a contractar innecessàriament professorat nou per a aquesta assignatura.

2. No estem en contra de la introducció del trilingüisme en qualsevol assignatura. Però amb orde i principis pedagògics. Qualsevol actitud raonable i coherent començaria per introduir-la en Primària i anar estenent el seu ús en cursos posteriors, assegurant-se així la competència idiomàtica dels alumnes i el seu aprofitament escolar. La precipitació amb què hi ha actuat la Conselleria d'Educació ve a reforçar l'ús indegut de l'organització escolar per a altres fins no pedagògics.

3. Entenem que la defensa del trilingüisme realitzada pel conseller Font de Mora per a justificar la situació d'EpC, és populista i demagògica, alhora que tracta d'emmascarar la verdadera situació que es dóna en els centres educatius: absència de mestres d'anglés en els primers nivells d'ensenyança, a causa de la falta de pressupost econòmic, i escassa inversió en els mitjans necessaris per a afavorir l'adquisició d'una nova llengua.


4. Respecte de la “ocurrencia” de dedicar dos professors/es (un d'Anglés i un altre de CCSS o Filosofia) a impartir l'assignatura, creiem que el professorat d'Anglés no és cap “vehicle” per a impartir una assignatura que no és pròpia del seu departament. La funció del professor d'anglés és ensenyar aquest idioma, no ser utilitzat per un altre departament per a ensenyar una altra assignatura, realitzant les funcions d'un intèrpret/traductor/vehiculador, funcions per a les quals no tenen mitjans i formació específica. Per això, entenem, que la dita matèria hauria de ser impartida en una de les dues llengües vehiculars de la Comunitat Valenciana: el valencià o el castellà.


5. El nostre Projecte de Centre no ha previst ni preveu, de moment, la sol•licitud per a impartir cap assignatura en anglés. Aquesta situació, per tant, ha creat un conflicte pel que fa a la nostra iniciativa i autonomia com a centre i com a professionals docents, drets reconeguts en la legislació vigent.

6. La Conselleria d'Educació, a través de la Inspecció Educativa, en el seu interés perquè les classes d'EpC s'impartisquen en anglés, ha sotmés a interrogatoris, amenaces d'expedient i pressions de tot tipus a juntes directives i professors, actuant més com una “comissaria política” que com a garant dels professionals de l'ensenyança.

Per tot això, ACORDEM:


Sol•licitar a la Generalitat Valenciana la modificació de les Ordes i Resolucions referides a l'assignatura EpC en el sentit de la seua impartició en una de les dues llengües oficials de la nostra Comunitat.

Manifestar el nostre suport i solidaritat amb els equips directius, professors i professores que hagen sigut amenaçats per la Inspecció Educativa precisament per defendre el que considerem just, raonable i pedagògic.

Recolzar els manifests, mobilitzacions i accions mampreses recentment per la Plataforma en Defensa de l'Ensenyança Pública.

Instar, per la seua incompetència manifesta en dirigir la Conselleria d'Educació i la seua habilitat en crear problemes on no n'hi ha, la dimissió del Conseller d'Educació Font de Mora.

Comunicar aquests acords a tota la Comunitat Educativa, als mitjans de comunicació, al Conseller d'Educació i al President de la Generalitat.


Xàtiva, 22 d'octubre del 2008

dimecres, 15 d’octubre de 2008

BLOC, nacionalisme, blaverisme i altres coses com espanyolisme

Primer que res disculpes per la tardança, però l'inici del curs escolar i l'estrés del càrrec em deixa el cap embotat. Llig una notícia del Levante en la que tornen a marejar amb un suposat gir "blaver" del BLOC i també una entrada en el de Toni Cucarella, que llig bastant a sovint, en el que parla, també segons Levante, d'un "fòrum entre blaveros i catalanistes", afegint que nosaltres no en tenim res, de catalanistes, i que el BLOC es va fundar "per abraçar la tercera via". Jo de vegades em sembla que es parla del sexe dels àngels. A la majoria de països ho tenen més clar, per exemple a Espanya: en el PP hi ha des de blaveros dels de tota la vida, senyors com Rus que parlen bastant malament castellà, espanyolistes de Madrid i d'altres parts que consideren un atac al castellà només el fet que existesquen altres llengües... i al PSOE el mateix. I ningú s'esgarra les vestidures. Al PP el vota tota l'extrema dreta, perquè no mane el PSOE, i al PSOE cada vegada més extrema esquerra, o no hi hauria bipartidisme. Però quan un partit vol ser el partit de tots els nacionalistes valencians, sempre hi ha algú que li posa entrebancs. Si algú vol saber si el BLOC és de blaveros o de catalanistes, si ens agrada més una bandera o una altra, o si som del València, del Barça o del Vila-Real, o si ens agrada més l'orxata que el pa amb tomàquet, que llegesca la definició ideològica dels estatuts. Però farien el mateix amb els altres partits? El PSOE és socialista, socialdemòcrata, de centre esquerra o què? I algú els acusa d'indefinició ideològica? Que en un partit no pot haver gent que opine diferent si els uneix l'estima al País Valencià? El BLOC va nàixer per ser el partit dels nacionalistes valencians, no demanem res més a qui vullga vindre. La nostra nació és el País Valencià, però està clar que considerem germans els altres territoris de parla catalana. I és el mateix que fa Convergència o el PSM, partits amb els que tenim fortes relacions. I ERC no fa el mateix? Que no postula un futur referèndum (ara no tan clar pel que li ha passat a Ibarretxe) per la independència de Catalunya? (Del Principat, clar) Crec que no podem deixar la política del nostre País en mans de gent que no creuen en la seua entitat, que no el consideren una nació, i això és el que està passant. I només el BLOC és capaç de trencar això. Doneu-nos l'oportunitat. Vos assegure que, a +BLOC, +País Valencià.

divendres, 5 de setembre de 2008

Embolica i deseduca la ciutadania

L'altre dia discutíem la facilitat que té el PP per inventar històries en les que acaben traient sempre profit. El que acaben veient molts valencians de bona fe, i és difícil convéncer-los d'una altra cosa és que si dius que no a al Fórmula I estàs anant contra el futur de València, contra la seua promoció; amb el tema de TV3 agiten una altra vegada el fantasma del catalanisme, i fan caure en la trampa molta gent, de pas que posen en dificultats una associació que ha fet tant per aquest país com ACPV. Tot ho fan amb intenció d'utilitzar-ho políticament, no sé quina de totes és pitjor, però el cas de l'educació per a la ciutadania és vergonyós. Les conseqüències del frívol anunci de Camps que la donaria en anglés l'acabem patint els professors i professores, els alumnes i els pares i mares. Ara no tenen prou professors per fer la classe com volien, i volen que la classe la donen dos professors, un que diga els continguts en castellà o valencià i un altre que els traduïsca a l'anglés. Com es pot tindre la cara tan dura? Com es pot jugar amb una cosa tan important com l'educació d'aquesta manera, només per fer electoralisme? He rebut també un correu de l'STEPV que denuncia la manera com es vol implantar el trilingüisme a infantil, sense consens, sense incentius, sense experimentació, sense tindre en compte els estudis ni altres llengües europees... Si tingueren el 10% d'interés que tenen per l'anglés per la nostra llengua, d'una altra manera ens aniria. I aquestos són els que firmen manifestos pel castellà? N'haurien de firmar un per l'anglés. Només volen guanyar eleccions per anar destruint-ho tot a poc a poc.

dimecres, 3 de setembre de 2008

Amiguismes

Llig que la candidata a la vicepresidència dels Estats Units pel partit republicà va despatxar el comissari de la capital d'Alaska per negar-se a despatxar el cunyat de la candidata, que s'estava separant de la seua germana (supose que s'entén l'embolic familiar). No cal que vos explique la notícia que la Rosa Esteban i altres del PP entraran a treballar en la nova residència geriàtrica. No sé que té el poder, però molts del que estan acaben creient-se que les administracions públiques són el seu corralet. En el cas del PP xativí, amb el consentiment de tots els que el voten, que són perfectament coneixedors del que fan: con s'ha de conéixer algú per entrar a treballar, per exemple, en l'ajuntament, o senzillament si vols una entrada per a qualsevol espectacle, en el que és públic, a la vista de tots, que hi ha fileres i fileres d'amiguets i simpatitzants del PP, dels que també acudeixen a toc de corneta quan cal enganxar cartells electorals, i que no acudirien tan fàcilment si estigueren en l'oposició. Fins i tot hi ha algú que et solta: clar, si estigueren "els altres" (deuen referir-se als del PSOE/PSCV) farien el mateix. I tenen raó, o almenys això és el que feien quan manaven: només cal recordar qui és el director del museu, i com es va enfrontar en una oposició dissenyada a mida a un altre candidat que es va atrevir a presentar-se, o els treballadors de l'ajuntament que van entrar. Tinc un amic que és germà d'un alcalde del BLOC d'una població propera a la nostra, i que es "queixa" que el seu germà mai faria això: de vegades semblem beneits. Jo crec que no. Per higiene democràtica caldria que se n'anaren aquests, perquè tots els que es creuen que són els amos ho deixaren de ser. Però vos assegure que el BLOC no faria el mateix, ni li ho deixaria fer a ningú. Nosaltres volem manar perquè estimem el nostre poble, perquè tenim il·lusió en fer-lo un lloc més especial encara del que ja és, i no per fer el mateix que fan.

dissabte, 30 d’agost de 2008

Santa Clara d'Assís


Uns familiars han anat a Itàlia i han visitat Assís, on està l'església i sepulcre de Santa Clara, i per suposat de Sant Francesc. És un poble xicotet, però on la història i la religiositat són fonamentals. La nostra ciutat hi està, encara que algú no ho vullga, lligada. Ja fa anys que van tombar el convent de Sant Francesc, i només quedava l'església, durant molts anys abandonada. Jo de xicotet sentia pronunciar "Francés", i no ho identificava, igual que hi ha gent que li diuen Francés de cognom i no sap que ve del sant. Al convent de Santa Clara li queda poc. Primer se'n van endur el contingut, i ara dins de poc passarà a mans privades, i qui sap que en serà. Tot per la desídia dels que balafien diners en coses que no necessita la ciutat. La història del convent, tan lligat a la nostra ciutat, es diluirà. Espere que tots tinguem memòria per recordar-lo.

dijous, 28 d’agost de 2008

Noves vies

Llig en Levante, anunciat amb gran portada (és obra de Zapatero i Maleni), que l'any vinent ja anirem en tren de Xàtiva a València per fora de Manuel i l'Ènova. No llig el que ha lluitat el poble de Manuel i el BLOC de Manuel per acabar amb els passos a nivell i les molèsties del tren, ni el grapat d'anys que s'ha tardat a fer-ho, ni que ara només es fa perquè s'ha de fer l'AVE, que és el que realment importa, i no el rodalia (No n'estic en contra, entre altres coses per la quantitat d'avions que poden deixar de volar per això del pont aeri, només cal veure el que ha passat amb Madrid-Barcelona; i per suposat ara demane el mateix interès per la línia Alacant-València-Barcelona-França). Tampoc llig res del que va lluitar el poble de Xàtiva per salvar l'aqüeducte de la Torre d'En Lloris. Ni tampoc de l'estació logística que va al costat i que depredarà un bon tros d'horta. Ja es pot veure la destrossa, per exemple, pujant a Bixquert. Sempre és el mateix. Bé,com veureu, he decidir fer les entrades més assídues i més curtes, així que si veieu que l'estil és més improvissat, penseu que és per açò. A veure si ho puc fer quasi diari.

divendres, 22 d’agost de 2008

Fira V: Fira i Cloenda

Una altra vegada monòleg de Rus i acte sense res especial. Emotiu comiat de la reina, per al meu gust, un poc reduït a les seues vivències, però cadascú s'expressa com vol i com sap. El que és cada vegada més lamentable és Rus. Només sap llançar-se flors (està de campanya electoral quatre anys amb els nostres diners) i no eixir, no ja de la fira, sinó de la seua fira, la que ell veu. Els dos actes més multitudinaris de l'any en els que parla l'alcalde, i que són per a tota la ciutadania no poden reduir-se als comentaris que fa, parlant com parla i insistint una vegada i una altra el l'"aire condicionat" de la fira, com la fita més important que ha assolit aquesta ciutat al llarg dels segles. No ens mereixem açò. Tampoc ens mereixem l'espectacle, reproduït cada any, del mercadeig d'invitacions, distribuïdes majoritàriament entre amics i militants del PP. La representació del BLOC (membres de l'executiva), a part de les regidores, estava en la novena fila, i per darrere hi havia moltes més. Davant era ple de la "clec" del PP. No seria suficient reservar lloc per a l'ajuntament, festeres, càrrecs convidats i representants d'entitats de la ciutat? Bé, només li queden dos fires.

dijous, 21 d’agost de 2008

Fira IV: Fira i dol

A principi de mes vaig volar a Tenerife amb un avió de Spanair semblant al del sinistre. No se'm lleva l'espant del cos. El meu condol per als familiars de les víctimes.

dilluns, 18 d’agost de 2008

Fira III: Fira i Olimpíades

Uns ací menjant ous caiguts, pimentons i sardina torrada i altres fent-se rotllets de primavera en un país, la dictadura més gran del món, que està convertint-se per a tots en una potència imprescindible, donat que és la fàbrica del món, d'on tots ens assortim de productes. No sé que deu ser l'esperit olímpic, crec que és això de competir lleialment amb gent de tot el món, però a mi el que em sembla és que es tracta d'una competició on només sentim parlar de grans "nacions": Xina, Estats Units, Espanya (per la insistència dels mitjans espanyols, clar, no per les medalles), i on el que compta és el rànquing de medalles d'aquestes potències. Ni Tíbet té equip, ni el País Valencià ni Catalunya, ni compten per a res les llengües com la nostra: la selecció de bàsquet espanyola és la ÑBA (si tinc la ñ en el teclat, no l'havia vista), i "los juegos hablan español" (referint-se al castellà) quan guanya Nadal, matxaca Gasol o Anabel Medina té la de plata. I a poc a poc ho aconsegueixen, només cal veure l'anunci de Pau Gasol per a Nike, clar junta països imperialistes culturalment, jugadors que treballen en el país que mana en el món, i multinacionals que exploten treballadors al tercer món (i que no siguen xiquets) i què ix? L'orgull de ser espanyol... que et deixen ser una altra cosa? Com poden sentir-se orgullosos d'una cosa a la que ens obliguen a ser? En fi la gent es traga uns jocs en un país on no pots donar un pas sense permís, on la nostra Anna Sanchis diu que les tracten com a delinqüents, on no pots veure moltes pàgines d'internet, ser tibetà, ser cristià... El poder és el poder, sinó que els ho diguen als georgians. Bé Rus, per altra, sembla que li interessa només el futbol, el pentapresident ni se'n recorda que Anna va anar als jocs, quan tota Xàtiva s'hauria d'haver-hi bolcat, però ja se sap, la marededéu de més lluny fa més miracles.

Fira II: Teatre Infantil

Rus va dir en la inauguració que si no ens agradava alguna cosa que li ho diguérem. No sé si es referia als seus afiliats o simpatitzants o s'estava simplement burlant de tots nosaltres. L'any passat vam fer una nota de premsa queixant-vos de les males condicions per a veure el teatre infantil, en el qual només començar pega el sol, fent que la gent s'alce, es canvie de lloc, deixe espais buits... Damunt, les ments pensants de l'ajuntament han posat un entelat damunt just de les cadires, sense tindre en compte que a eixes hores de la vesprada el sol pega lògicament de costat. Parle en present perquè les advertències no han servit de res i enguany ho han tornat a repetir. Bé, ja sabem que a Rus només li interessen els actes en els que pot traure vots i on va ell, si pot ser fent-se el protagonista, com en la inauguració o en l'homenatge a Bruno Lomas en el que toca la bateria. Els xiquets ja se sap que no voten, i els que ens interessa la programació autòctona no el votarem mai, així que ja sabeu. Nota positiva: m'han dit que ahir va sonar la muixeranga en plena fira. Està bé, sempre hi ha esperança.

dissabte, 16 d’agost de 2008

Fira I: Inauguració

Escric amb un dia de retard, però amb la memòria fresca per les brofegades que vaig haver d'escoltar dijous per la nit de la boca del senyor Rus. Llig hui en Levante que l'oposició (Roger i Cristina) se n'han queixat. Ja ho he escrit altres vegades, sembla que la gent està immune, però crec que s'ha de continuar dient sense defallir: Xàtiva no es mereix un alcalde així, que ens trate a tots com si no tinguérem inteligència. Abans portava coses escrites, llegia alguna cosa i les deixava. Ara es posa a dir barbaritats des del principi. Parla de les seues cabòries, es fa el graciós, com si només tinguera davant uns quants amics, i es fa el protagonista (amb permís, això sí, d'Ignacio Giner), fent-nos oblidar la cuentor de la presentació de les festeres. I diu les coses d'eixa manera que sembla que ens hem de tragar les seues troles: com té la cara de dir que fa inauguracions per a 10000 en compte de per a 400, si ja s'ha fet nits al castell, amb refrigeri inclós, si fa sopar de gal·la, si es munta les coses per a ell i la seua "camarilla"... I una altra, no sé a qui de tots li agrada tant el "flamenco", si és a ell o si només ho fa per refregar-nos la seua espanyolitat després de la inauguració de l'any passat que potser va ser massa valencianista (i ho va fer a la seua, de forma espectacular), però vos assegure que, no sols jo que ho veig completament allunyat dels meus gustos, sinó molta gent de la que conec ho va trobar insoportable, i com jo, van acabar amb mal de cap. Jo hauria fet com les regidores, que se'n van anar abans d'hora, però no volia perdre'm el castell, com a bon valencià (dels que li agrada l'orxata i fartons, la paella l'allioli...). És una poca vergonya que una ciutat com Xàtiva no siga un referent al País Valencià en el moment de les festes, ningú no ha sabut posar un model, i el poc que hi havia s'ho ha carregat aquest senyor: poc de la nostra cultura es veu en els moments més importants de la Fira. Jo crec que a més, la inauguració s'allarga innecessàriament, no és necessari un espectacle tan llarg (del que la gent ni tan sols demana bisos), però ens toca patir-lo almenys dues fires més.

divendres, 25 de juliol de 2008

EL BLOC CONSIDERA QUE AL PP NO LI INTERESSA EL NUCLI ANTIC

Garcia: “creiem que s’hauria de primar la rehabilitació fent créixer la ciutat de forma sostenible”
El secretari local del BLOC de Xàtiva, Joanjo Garcia, ha recordat que ja van proposar en el programa electoral la creació d’un grup de treball que preparara la ciutat per a la candidatura a Patrimoni de la Humanitat, amb participació de totes les regidories implicades. Per a Garcia, “l’obsessió del PP per urbanitzar noves zones de la ciutat, com a única manera d’obtindre ingressos que després balafien en els capricis de l’alcalde ha fet que s’agreujara la situació del nucli antic, com podem veure en casos com l’hostal del peix, donat que per a qualsevol xativí resulta més econòmic comprar una casa nova que rehabilitar en el nucli antic, i el mateix podríem dir per als constructors. El pla que van prometre el PP continua sense aprovar, i mentre hem vist que la ciutat s’ha allargat fins zones que estan molt allunyades del centre, hi ha carrers i edificis del nucli antic que estan molt degradats. Nosaltres creiem que, com en moltes altres coses, l’ajuntament no pren la iniciativa i és només gràcies a l’estima que tenen els xativins per la seua ciutat que aquesta es manté. La riquesa artística i monumental de Xàtiva requereix una política global que coordine les accions de totes les regidories implicades, com ara Cultura, Urbanisme, Patrimoni, que haurien de ser coordinades per aquest equip amb l’objectiu que qualsevol actuació tinguera en compte la declaració de Xàtiva com a patrimoni de la Humanitat. Aquesta actuació, a més del benefici del seu objectiu, canviaria la manera de créixer d’una ciutat, que per sort compta amb un patrimoni excepcional i que no pot ser una més de les que creixen desmesuradament.”
Per a Garcia, “ja fa temps que s’hauria d’haver aprovat el pla especial del nucli antic, que solucionaria alguns d’aquests problemes. Però nosaltres aniríem més lluny, primant la rehabilitació d’edificis vells, facilitant l’habitabilitat en els carrers més emblemàtics de la ciutat, i fins i tot promovent, mitjançant PROEXA, la construcció d’habitatges de protecció oficial al nucli antic que facilitaren l’accés a la vivenda dels més joves. En resum, creiem que no es pot concebre el futur de Xàtiva sense passar pel seu passat, i que correm el perill de veure com es degrada a poc a poc la part de la ciutat que li dóna sentit.”

dimarts, 1 de juliol de 2008

Deseducació per a la Ciutadania

Molts instituts del nostre país, entre ells el que jo treballe, estan aprovant escrits en contra de la decisió de la Conselleria d'Educació d'impartir la nova assignatura d'Educació per a la Ciutadania en anglés. No em posaré ara a insistir en la insensatesa de prendre aquesta decisió, per tantes raons que se li poden ocórrer a qualsevol: els alumnes no estan preparats per a rebre-la, ni els professors per a impartir-la, s'han de contratar professors foranis que es trobaran amb el rebuig dels companys... En el que vull insistir és en què és la conseqüència de la lluita política entre el PP i el PSOE i que va portar en el seu moment a la gran ocurrència de Camps de dir, en temps preelectoral, que faria que s'impartira l'assignatura en anglés. Les conseqüències d'aquesta guerra en la que s'han utilitzat, sobre tot per part del PP, armes de "destrucció massiva" que tenen conseqüències per a la "població civil": estudiants, professors i pares, en aquest cas. (Sense oblidar ocurrències del PSOE com això dels 400 euros, que no soluciona res i lleva diners d'altres necessitats). No sé si el senyor Camps s'arrepentiria després de l'ocurrència, però li estarà portant a hores d'ara bastants mal de caps, i espere que li'n porte molts més, perquè açò no funcionarà. Ja es veu: per al PP és més important fer política amb l'educació que els nostres estudiants aprenguen valors.

dimecres, 4 de juny de 2008

S'ha mort Josep Vicent Marqués

El meu record per a ell. No sé el que pugueu pensar vosaltres d'ell, però per a mi va ser un punt d'inflexió en la meua concepció del món quan el vaig escoltar parlar en la sala d'actes del Campus de Burjassot en una tertúlia sobre feminisme. Pot ser eren coses que no m'havia plantejat mai, i convindreu amb mi que em va convéncer molt més un altre home, que veia natural la igualtat de papers home-dona, que qualsevol altra cosa. I a més, clar, tot el que ha fet per aquest país. Que estiga en pau.

Davall el sol del Sàhara... Un oasi al desert


Felicitacions a tots els que van participar en l'espectacle del divendres passat al Gran Teatre, en benefici de l'Associació d'Amics del Poble Saharaui, va ser emocionant. La causa és bona, la gent de l'associació també, i va ser molt bonic veure tanta gent coneguda a l'escenari, des dels imprescindibles Feliu Ventura i Botifarra fins la gent del Cor Polifònic, l'Escola de Danses, la Bicicleta Teatre... És molt bonic veure com la gent que veus sovint, alguns tots els dies perquè són companys o alumnes, és capaç de dedicar el seu temps a aquestes coses. Em va passar el temps volant, ni em vaig enterar de com passava. I Toni Martínez Mollà ho va coordinar tot de categoria. Però sempre hi ha algú que destaca. I no puc deixar de recordar les paraules de Feliu Ventura, dient que el que estàvem fent no era només un acte solidari per cobrir unes necessitats, en aquest cas la de portar eixos xiquets uns mesos en estiu, sinó un acte de reivindicació. Un acte per a demanar justícia per a un poble que, des de fa molts anys viu exiliat al desert, un poble que no pot ser lliure. Em sap mal, a mi, comparar-lo amb el nostre, perquè ells no poden ni viure al seu país. Se m'ha passat pel cap, fins i tot, de proposar que vinguen tots a viure a l'estat espanyol, ja que va ser ell el qui els va abandonar. Però com! Ells volen viure al seu país, perquè l'estimen, com ens passa a nosaltres. I no seran lliures fins que ho aconseguesquen.

dimarts, 13 de maig de 2008

Brofegades de Rus

Correm el perill d'acostumar-nos a les brofegades d'aquest senyor, sonen fins i tot gracioses per a molta gent. L'altre dia en va dir unes quantes en un míting del PP amb Camps i Rajoy i tots li les reien, i sembla que té llicència per a dir-les, perquè és qui és, perquè en té dotze, com diu ell. Però no ens hauríem d'acostumar, més que fóra per salut democràtica. No es pot consentir que un senyor diga tot el que li parega, falte el respecte a la gent, faça callar als seus regidors i tracte els ciutadans de Xàtiva amb eixa prepotència, i els seus incondicionals li riguen les gràcies. Em direu que en les darreres eleccions algú va traure algun discurset seu o declaracions gravades deu sap com i no va aconseguir que perdera, i ara sembla que té via lliure per dir-ne més. Però no es pot permetre que les diga per tapar la seua incompetència i la del seu govern municipal. Una de les últimes que ha dit, referent al problema que ha creat amb la reorganització del mapa escolar de Xàtiva és "i els que no càpien en el Ribera aniran al Simarro, o voleu que els matem?". Com es pot ser tan cínic? Vos explique: jo em trobe al mig del problema, sóc part afectada, i no crec que dega pronunciar-me sobre quina és la millor opció per a la redistribució de l'alumnat i les adscripcions de les escoles en la ciutat. Són ells els que han d'arreglar l'embolic que han armat amb l'anunci de la conversió de l'IES La Costera en institut únicament d'FP. De fa temps que la manca de planificació educativa en aquesta ciutat ens ha portat a una situació que ara Rus vol arreglar amb brofegades, com si ell no fóra responsable. Jo li faria algunes preguntes (i si algú que li ha precedit se sent responsable, que conteste també alguna): perquè no hi ha cap escola en el Barri Nord-Oest? Perquè el Simarro es va fer en el polígon industrial? Perquè el nou Simarro es fa quasi en Novetlè? Perquè es dissenya amb capacitat per a cicles formatius sense consultar a la comunitat educativa ni als que imparteixen eixos cicles que se suposava que havien d'anar-hi en un principi? (quan va vindre Font de Mora en febrer encara deien que seria un institut per a nou cicles formatius, i després van tots o quasi tots, que encara no ho saben, a La Costera). Perquè ara es canvia? Serveix l'edifici per a tot el que hi anirà? I què hi anirà? I on anirem els professors? Perquè es va fer "la Bola" anant al Portet, en compte d'on havia d'anar la població? Perquè ara s'ha d'ampliar i no serà encara suficient i continua estant lluny dels qui viuen en Ausiàs March? Perquè ningú dels qui manen veu que no es pot fer un nou barri sense fer un col·legi? Perquè es va fer nou el Taquígraf en una zona que s'estava despoblant, deixant-lo lluny d'on viu més població? Evidentment, la solució a aquests problemes no és matar xiquets, com Herodes, però sí pensar abans de dissenyar nous barris amb molts edificis i pocs serveis. Ah, i acabant-ho d'arredonir: perquè a Xàtiva no hi ha una escola infantil de 0 a 3 anys pública? Què dic, si tenim plaça de bous coberta, ho tenim tot, bé si fóra avantguardista com la vol Rubio en València seria millor.

dimarts, 29 d’abril de 2008

Gràcies, Agustí Ventura



No sóc ningú per relatar tot el que el nostre cronista oficial ha fet per Xàtiva. No sóc un erudit, només un enamorat de la nostra ciutat. Ell és les dues coses i ho ha demostrat milers de vegades. I el diumenge ens va tornar a deixar les coses ben clares, algú potser dirà que es va enrotllar, però a mi no m'ho va paréixer. Va dir el que pensa, que ja és molt. I va donar les dades històriques justes, poques per tal que les poguérem pair, i fonamentals: a qui, amb noms i cognoms, hauríem de dedicar el monument de la Porta de Sant Francesc. Per moltes vegades que senta contar el que va passar amb el meu poble fa tres-cents anys, el que van haver de fer els seus habitants i els seus governants, que es van posar de part del rei que els permetia continuar sent el que havien sigut fins aquell moment, em semblen poques, sobre tot perquè hi ha molta gent que encara no s'ha assabentat. I el mateix amb el tema de la llengua: de jove vaig sentir dir a algú que era millor aprendre també valencià, a més de castellà, perquè qui sap dues llengües, o és bilingüe, té més facilitat per aprendre'n d'estrangeres. Bé era una manera de convéncer la gent, però no m'ho crec. Els madrilenys o parisencs no tenen problemes vivint amb una llengua només. I els noruecs o finesos tampoc, i aprenen molt millor l'anglés que nosaltres, pel sistema educatiu. Aquest no és un país normal. Ací només hi havia una llengua, i ens van imposar una altra per la força. Ens l'han imposada durant molts anys i ens la continuen imposant. I després de tot açò, i de tot el que va raonar Agustí, tenen la poca vergonya els del Levante (m'estalvie de dir el nom) de dir que el més important (mireu la portada del dimarts) és que va dir "burros" als valencians que parlen castellà, cosa que és falsa? (Ho va dir als que parlaven valencià i ensenyaven als seus fills a parlar en castellà) I que va incendiar el 25 d'abril? Sí que és de veres que la lluita serà llarga i que aquella derrota ens va fer perdre molt. Al cap i a la fi, en quina llengua s'escriuen els dos diaris (que la gent diu que són de dretes i esquerres) en els que podem llegir notícies de Xàtiva?

divendres, 25 d’abril de 2008

25 d'abril


Un any més, recordem aquell dia, fa ja 301 anys. Premi a Pep Gimeno, homenatge als maulets... Que no siga un recordar i lamentar només. Que servesca per adonar-nos que, malgrat totes les coses que no ens agraden, el nostre país creix i es fa gràcies a tantes persones que creuen en ell, que l'estimen. Mentre algú continue lluitant per el territori, per cada arbre, per cada paisatge, per cada pedra posada en aquell vell edifici que ens identifica. Mentre hi haja qui continue recordant una paraula perduda, ensenye a algú a parlar la nostra llengua, o s'encabote en parlar-la en condicions adverses. Encara que els que volen que ens diluïm i deixem de ser el que som no ens deixen en pau. Continuem lluitant!

dimecres, 16 d’abril de 2008

Parlem de l'aigua

Sembla que no ens toca entrar en aquest tema, que les qüestions de transvasaments ens pillen sempre a contrapeu, als nacionalistes valencians. Però no vull fugir de fer una reflexió. Si fóra de dretes, com el senyor Camps, ho tindria clar: demana que demanaràs, que ara t'ho posem més fàcil que mai: com es pot negar el transvasament als valencians quan se'ls dóna als barcelonins? quins embolics volen fer-nos creure de drets d'aigua ja venuts (embolics que neguen els tortosins) i que es poden aprofitar per a situacions d'emergència, que després es consolidaran? Però no ho sóc, i no crec que els transvasaments siguen la solució. Què ha fet el tripartit per optimitzar el consum d'aigua i preveure situacions com aquestes? Són els mateixos que critiquen el govern valencià per voler aigua només per a fer camps de golf? Què a Barcelona no posen gespa ni hi ha camps de golf ni omplin les piscines en estiu? Ara sembla que són tots iguals: tots acaben demanant transvasaments quan es veuen l'aigua al coll, vull dir, al revés, que no els arriba ni per a raspallar-se les dents. La gent de Tortosa (i ho sé perquè hi vaig viure) sempre ha estat en contra de qualsevol transvasament, també del que ja es fa a Tarragona. Pensen que darrere d'una canonada hi ha situacions com aquestes, que justifiquen traure aigua d'un riu al que no li'n sobra tanta, i que al final acaben perpetuant-se, ja que davant la necessitat d'una gran ciutat, els raonaments científics i els sentiments de gent com els que viuen al delta de l'Ebre no importen. Per tant, i després del que he dit, si em pregunten si crec que és un greuge comparatiu, respondré que sí. Llig i sent tots els mitjans afins al PSOE, i tot són arguments per defensar-ho, arguments bastant complicats i rebuscats. Pensava que estaven contra el transvasament de l'Ebre al País Valencià per arguments científics, però ara m'adone que és pur càlcul electoral: el que perden ací ho guanyen a Catalunya i Aragó i ho guanyen fomentant l'egoisme, el mateix que fa el PP però deixant perdre Catalunya i Aragó i assegurant-se el País Valencià. I si no vegeu els resultats electorals. I ja vos he dit que entenc la gent de Tortosa perquè s'estimen la seua terra i no volen perdre el delta, els seus cultius tradicionals, el seu món, que vos recomane visitar. Però els aragonesos que no volen soltar l'aigua i després munten un "Las Vegas" en los Monegros... i ara els barcelonins... Ja vos dic: per a mi és primer el País Valencià, i si em donen a triar ho tindré clar. I no em manarà cap senyor de Madrid, perquè en el meu partit no hi ha ningú que ens mane de fora, ni del nord ni de ponent.

Tornem

Primer, disculpes per tardar un poc en escriure, necessitava un temps de vacances, i tampoc la feina de tots els dies me'n deixava massa, no sóc Nomdedeu, no sé d'on trau el temps aquest. No vaig a negar tampoc que em va tocar, com a tots, el resultat electoral, però ja ha passat. Ah! felicitats a Marisa. Ja estàs en el club dels que som mares i pares, i és per a tota la vida.

dimarts, 4 de març de 2008

Rajoy, no preguntes tant

Rajoy li va preguntar a Zapatero que com era possible que no es poguera estudiar en castellà en Catalunya o no es poguera posar un rètol d'un comerç en castellà. Sempre pregunten el mateix, i no ho pregunten de cap altra comunitat. Podríem fer estudiar en suahili ací al País Valencià i ningú no diria res. Jo li faria unes quantes preguntes a Rajoy sobre el que fa el seu partit al País Valencià i que no li va fer Zapatero. Perquè pose la tele i quasi totes les emisores són en castellà? Perquè els meus fills estudien en valencià però quan arriben a la facultat trobaran dificultats en fer-ho? Perquè si Isaura ix diputada no podrà preguntar en valencià en el Congrés? Perquè el valencià/català no és oficial a la Unió Europea? Perquè els funcionaris del País Valencià no tenen obligació de saber valencià, això és, em poden dir perfectament que no m'entenen i no passa res? Perquè s'empenyen en defendre el castellà front l'anglés i deixen morir el valencià? Perquè hi ha cartells de la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament... en castellà? Perquè una persona posa una denúncia i quasi la forcen a parlar en castellà, ho escriuen tot en castellà i posen Játiva? Perquè les actes dels plenaris del meu ajuntament són en castellà quan tot el món parla en valencià? Perquè els cartells de les autovies del Ministeri de la Maleni estan en castellà al meu país? Perquè en la Biblioteca Nacional separen valencià i castellà? Ui! M'he colat! Algunes són per a Zapatero i per a Lerma, que no va fer res durant molts anys, per això no li respondria a Rajoy. Recorde l'època de la reforma de l'estatut, quan deies estatut, molta gent pensava en el català, i no en l'estatutet de vergonya que pactaren PP i PSOE. Està clar, els que ens representen a Madrid del PPSOE no defenen els nostres interessos, com sempre.

dimarts, 26 de febrer de 2008

Zapatero vs Rajoy i a perdre, els valencians

Ahir vaig veure el debat entre Zapatero i Rajoy, ple de recriminacions entre els dos, buit de propostes il·lusionants per al futur. Un Rajoy insitint mesquinament en el tema d'ETA i dient que els preus han pujat molt (no fa falta ser candidat a president del govern ni economista per saber-ho) sense donar solucions, ni les van donar quan manaven. I un Zapatero que no va respondre contundentment a les acusacions de Rajoy, que no feia més que mirar al passat i que no va saber transmetre il·lusió en el futur. Malgrat això, per primera vegada vaig sentir parlar dels valencians en un debat estatal, amb el tema de l'aigua, que tampoc va quedar clar, quan Zapatero va acusar Rajoy d'enganyar els valencians amb el tema del transvasament de l'Ebre i enfrontar comunitats. Però vaig escoltar el debat en Cuatro, i ací almenys, ningú no va fer referència després al tema, sembla que, com sempre, els valencians no pintem fava a nivell estatal. Serà perquè no hi ha una força que represente els nostres interessos en Madrid? Més menyspreu: Rajoy no feia més que traure xifres de la Comunitat de Madrid i comparar-les amb l'estat. Perquè no trau xifres del País Valencià? Perquè no les nomena Zapatero?: habitatges de protecció oficial, llits d'hospital per habitant, inversió educativa... No comptem, i ningú no s'ocupa seriosament de nosaltres. Només pensen en omplir places de bous amb candidats que, o no són valencians, o són uns manipuladors, per endur-se els vots dels valencians i no defendre els seus interessos. Veurem la setmana vinent.

dijous, 21 de febrer de 2008

Kosovo i la democràcia de l'embut

Venen eleccions, i sembla que hi ha coses que s'endarrereixen, i per no polemitzar, es deixen per després de les eleccions. Això voldria pensar del que fa el govern espanyol amb Kosovo, estat que ja han reconegut països com Estats Units, França, el Regne Unit, Alemanya i darrerament Itàlia. El govern espanyol, igual que el serbi parla del "dret internacional", per no admetre la independència que tot el poble albano-kosovar ha proclamat. Els mitjans de comunicació espanyols repeteixen fins la sacietat que aquesta proclamació s'ha fet "de forma unilateral". Com volien que es fera, si els serbis no estan disposats a soltar res? O és que alguna potència colonial regala la independència fàcilment? Si s'alcen veus dels nacionalistes espanyols defensant "la sagrada unidad de la patria" cada vegada que algú parla d'autodeterminació o sobirania des de les diferents nacions de l'estat espanyol, veus que callen quan des de Madrid ens imposen una llengua, uns costums, una política que no volem, i se suposa que és una dreta normal, què creieu que faran els ultranacionalistes serbis que amaguen en el seu país criminals de guerra? Des que es va començar a descompondre l'antiga Iugoslàvia estic sentint veus que alerten del "perill dels nacionalismes" per atacar-nos, quan el que és perillós i violent, com es pot veure en qui és radical i qui utilitza la violència, és el nacionalisme dominant, el serbi, el que té por de perdre el poder que té sobre altres nacions. Diuen que no es pot comparar Kosovo amb Catalunya o el País Basc (ni nomenen el País Valencià, és clar), però es pot comparar Sèrbia amb Espanya? Segur que trobaríem molts paral·lelismes: en Sèrbia també hi ha moderats i democràtics que diuen que volen entrar a la Unió Europea, però la democràcia s'acaba quan més del 90% del poble d'un país com Kosovo demana la independència. Com pot ser més important la "legalitat internacional" que la voluntat d'un poble? És la democràcia de l'embut: l'ample per a mi i l'estret per a tu.

dilluns, 18 de febrer de 2008

De viatge a la neu pel país dels cognoms

Vam estar de viatge a la neu amb els alumnes per la terra on cada poble o comarca és un cognom conegut a les nostres terres: Camarasa, Balaguer, Pallars (pronunciat Pallàs...). Ací estan les fotos:
Preparat per esquiarAllà dalt amb els alumnes

Amb els companys, prenent forces

dimecres, 23 de gener de 2008

Els bisbes imprudents

Només per mostrar-me d'acord amb Ximo Corts, que parla de la imprudència dels bisbes en el seu bloc i recorda a una persona tan estimada com Bernat Garcia, exemple, ell i la seua dona, de cristians d'esquerres i de persones magnífiques per aquells que vam tindre la sort de conéixer-los. De vegades sempre se'n van els que més fan falta. Jo em senc moltes vegades menyspreat per aquest bisbe que ens ha tocat als valencians (espere que se'n vaja prompte, pitjor no podria ser). Vol que tots els creients que no som del PP ho deixem de ser? Si continua així segur que ho aconsegueix.

dimarts, 22 de gener de 2008

Sostenibilitat i ciutats saludables

Comence amb una cosa inusual, felicitant a Rus o a Parra o a qui siga el responsable d'haver enjardinat la parcel·la que hi ha damunt del nou pàrquing que hi ha al final d'Ausiàs March. Ho faig perquè no és habitual que a Xàtiva (encara que sí a molts llocs del País) s'utilitzen plantes autòctones i no la coneguda gespa per omplir rotondes i jardins. Un poc més amunt, en la rotonda de Beata Agnés, podem veure un bell camp de gespa, de la que ja sabeu que no es rega (ni poc). I tot el polígon industrial n'està ple. I aquests són dels que després demanen aigua. Ara també ens han posat un cedre que diuen que és del Líban (jo això ho havia llegit a la Bíblia, no sé si té alguna cosa a veure l'abat Arturo, tan afeccionat a anar a Terra Santa). I així tantes coses que ens fan balafiar aigua i electricitat: les fonts per les que van condemnar a Rus, les exagerades llums de Nadal, la il·luminació dels monuments tots els dies a totes les hores (no es podrien posar temporitzadors?) Què tindrà a veure aquest ajuntament de Rus amb sostenibilitat, un ajuntament que fomenta un model de ciutat cada vegada més estirat, que obliga a la gent que viu en els nous barris a agafar el cotxe per a fer qualsevol cosa? Què tindrà a veure un senyor que va amb Ferrari pel món i es fuma uns puros que fan por? I damunt s'apunta a la Xarxa de Ciutats Saludables. És una broma? He començat a llegir tot el que diu en la pàgina web corresponent. I diu moltes coses: pensa fer-les totes Rus? On estan les faciltats per anar en bici a la nostra ciutat? I els pàrquings gratuïts per dissuadir la gent que ve de fora que entre al centre de la població en cotxe? No, cada vegada més pàrquings i més ORA. Què en farem, són polítics vells i no saben res del que és necessari fer per tal que pugam deixar als nostres fills una ciutat i un món on valga la pena viure.

dijous, 10 de gener de 2008

Una oportunitat perduda?

Recorde la il·lusió que va crear en la gent la derrota del PP en 2004. Bàsicament per l'oposició a la guerra d'Iraq, la submissió a Bush... i la quantitat de greuges que teníem acumulats amb Aznar. Supose que ens vam fer la falsa idea que també podria passar al País Valencià, i acabar amb la depredació del territori, la discriminació de la nostra llengua i cultura, la precarització dels serveis públics... però es va veure que no. Zapatero va començar bé: hi hagué un consens de tots els partits, excepte el PP, clar, en alguns temes: la retirada de les tropes d'Iraq, el matrimoni d'homosexuals, la necessitat d'una nova llei de la televisió pública, d'educació, de la memòria històrica... Per fi semblava que moltes coses anhelades durant molt de temps eren possibles, entre altres, la pau al País Basc, i a més, amb consens i no de forma amagada, com havia fet Aznar. Però el PP no es va conformar, pot ser ens havíem oblidat de què eren capaços, i va utilitzar tots els mètodes possibles, entre altres la mentida i la manipulació, mobilitzant a tots els sectors possibles al seu favor: AVT, bisbes (no dic església perquè l'església és més que aquesta gent), etc. Crec que el tema d'ETA ha sigut fonamental en aquesta legislatura: el govern ho ha intentat fer bé i de forma transparent i s'ha trobat un PP que només buscava erosionar-lo i una ETA que no veu més enllà del seu nas. Al final ha fet el que ja havien fet tots: actuació policial i prou, i a partir d'ací li ha entrat la por de perdre les eleccions i ha començat a oblidar-se de les promeses: la llei de la memòria històrica no és el que podria haver sigut, la llei de partits s'aplica ara més que abans, però no als partits d'extrema dreta... i clar, la tele, com sempre al servei del govern. El tema de la televisió és bastant gros: jo no veig molt a sovint Canal 9 (excepte per a veure el València i Autoindefinits), perquè per a veure la manipulació constant que fan i Camps i Blasco per tot arreu, no m'apeteix, la veritat; i com són tant roïns, l'únic que fan és el ridícul. Però TVE és una bona televisió, i es dedica a donar una informació completament partidista. Què farien si guanyaren per majoria absoluta? Tornarien els temps de Felipe González, tan nefasts per als valencians? No podem consentir-ho, i es necessita una veu estrictament valenciana a Madrid, que trasllade, en la mesura de les possibilitats, la política de "baix cap a dalt" al Congrés. Només la veu del BLOC ho pot fer, i aquesta veu es pot sentir a través d'Isaura Navarro, i si la gent ens escolta, també de Rafa Climent, alcalde de Muro. Tenim l'oportunitat única de portar el valencianisme al Congrés, ajudar a la democratització de l'estat i a que caiga en mans de la dreta.