dimecres, 16 d’abril del 2008

Parlem de l'aigua

Sembla que no ens toca entrar en aquest tema, que les qüestions de transvasaments ens pillen sempre a contrapeu, als nacionalistes valencians. Però no vull fugir de fer una reflexió. Si fóra de dretes, com el senyor Camps, ho tindria clar: demana que demanaràs, que ara t'ho posem més fàcil que mai: com es pot negar el transvasament als valencians quan se'ls dóna als barcelonins? quins embolics volen fer-nos creure de drets d'aigua ja venuts (embolics que neguen els tortosins) i que es poden aprofitar per a situacions d'emergència, que després es consolidaran? Però no ho sóc, i no crec que els transvasaments siguen la solució. Què ha fet el tripartit per optimitzar el consum d'aigua i preveure situacions com aquestes? Són els mateixos que critiquen el govern valencià per voler aigua només per a fer camps de golf? Què a Barcelona no posen gespa ni hi ha camps de golf ni omplin les piscines en estiu? Ara sembla que són tots iguals: tots acaben demanant transvasaments quan es veuen l'aigua al coll, vull dir, al revés, que no els arriba ni per a raspallar-se les dents. La gent de Tortosa (i ho sé perquè hi vaig viure) sempre ha estat en contra de qualsevol transvasament, també del que ja es fa a Tarragona. Pensen que darrere d'una canonada hi ha situacions com aquestes, que justifiquen traure aigua d'un riu al que no li'n sobra tanta, i que al final acaben perpetuant-se, ja que davant la necessitat d'una gran ciutat, els raonaments científics i els sentiments de gent com els que viuen al delta de l'Ebre no importen. Per tant, i després del que he dit, si em pregunten si crec que és un greuge comparatiu, respondré que sí. Llig i sent tots els mitjans afins al PSOE, i tot són arguments per defensar-ho, arguments bastant complicats i rebuscats. Pensava que estaven contra el transvasament de l'Ebre al País Valencià per arguments científics, però ara m'adone que és pur càlcul electoral: el que perden ací ho guanyen a Catalunya i Aragó i ho guanyen fomentant l'egoisme, el mateix que fa el PP però deixant perdre Catalunya i Aragó i assegurant-se el País Valencià. I si no vegeu els resultats electorals. I ja vos he dit que entenc la gent de Tortosa perquè s'estimen la seua terra i no volen perdre el delta, els seus cultius tradicionals, el seu món, que vos recomane visitar. Però els aragonesos que no volen soltar l'aigua i després munten un "Las Vegas" en los Monegros... i ara els barcelonins... Ja vos dic: per a mi és primer el País Valencià, i si em donen a triar ho tindré clar. I no em manarà cap senyor de Madrid, perquè en el meu partit no hi ha ningú que ens mane de fora, ni del nord ni de ponent.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Es pot parlar més alt però no més clar. Una abraçada i a continuar!

Anònim ha dit...

Joanjo, molt bona reflexió. Crec que ja està bé de no dir les coses clares, moltes vegades per por a que ens titllen de peperos per no dir el que vol el PSOE que es diga. Crec que el BNV ha de dir clar el que pensa i si algunes vegades coïncidim amb el PP (per exemple amb la qüestió del canon, el PSOE s'ha quedant sol a les Corts valencianes defenent-lo)doncs no passa absolutament res, altres vegades coïncidirem amb el PSOE o no coïncidirem amb cap dels dos partits. El que el BNV ha de tindre clar, entre altres coses per a poder transmetre-ho als potencials votants és que el projecte del BNV és DIFERENT del del PP i del PSOE.
Em sembla molt bé el camí que està reprenent el BNV, que damunt de tot és NACIONALISTA i on caben totes les sensibilitats, sempre que tinguen clar això: el BNV és un partit VALENCIANISTA.
Ànim que anem per bon camí

Anònim ha dit...

ye ye yeyeeeeee

Anònim ha dit...

todo con cabeza y corazon

Anònim ha dit...

todo con cabeza y corazon