dissabte, 16 d’agost del 2008

Fira I: Inauguració

Escric amb un dia de retard, però amb la memòria fresca per les brofegades que vaig haver d'escoltar dijous per la nit de la boca del senyor Rus. Llig hui en Levante que l'oposició (Roger i Cristina) se n'han queixat. Ja ho he escrit altres vegades, sembla que la gent està immune, però crec que s'ha de continuar dient sense defallir: Xàtiva no es mereix un alcalde així, que ens trate a tots com si no tinguérem inteligència. Abans portava coses escrites, llegia alguna cosa i les deixava. Ara es posa a dir barbaritats des del principi. Parla de les seues cabòries, es fa el graciós, com si només tinguera davant uns quants amics, i es fa el protagonista (amb permís, això sí, d'Ignacio Giner), fent-nos oblidar la cuentor de la presentació de les festeres. I diu les coses d'eixa manera que sembla que ens hem de tragar les seues troles: com té la cara de dir que fa inauguracions per a 10000 en compte de per a 400, si ja s'ha fet nits al castell, amb refrigeri inclós, si fa sopar de gal·la, si es munta les coses per a ell i la seua "camarilla"... I una altra, no sé a qui de tots li agrada tant el "flamenco", si és a ell o si només ho fa per refregar-nos la seua espanyolitat després de la inauguració de l'any passat que potser va ser massa valencianista (i ho va fer a la seua, de forma espectacular), però vos assegure que, no sols jo que ho veig completament allunyat dels meus gustos, sinó molta gent de la que conec ho va trobar insoportable, i com jo, van acabar amb mal de cap. Jo hauria fet com les regidores, que se'n van anar abans d'hora, però no volia perdre'm el castell, com a bon valencià (dels que li agrada l'orxata i fartons, la paella l'allioli...). És una poca vergonya que una ciutat com Xàtiva no siga un referent al País Valencià en el moment de les festes, ningú no ha sabut posar un model, i el poc que hi havia s'ho ha carregat aquest senyor: poc de la nostra cultura es veu en els moments més importants de la Fira. Jo crec que a més, la inauguració s'allarga innecessàriament, no és necessari un espectacle tan llarg (del que la gent ni tan sols demana bisos), però ens toca patir-lo almenys dues fires més.