Em vaig ficar en política perquè estime el meu país. Per a deixar-ho clar, quan dic el meu país dic el País Valencià. Des de xicotet, i potser al principi no ho tenia clar perquè sentia missatges contradictoris, però quan em vaig fer gran ho vaig entendre tot. Vaig entendre que vivia en un país al qui li volien llevar l'identitat i la llengua, amb la connivència de molta gent d'ací. Desprésvaig veure que estava contínuament discriminat pel govern central. La història de perquè em sent d'esquerres és un poc diferent, però tot va junt. També vaig conéixer gent de Catalunya i hi vaig viure, i vaig sentir-me prop a ells. Quan vaig tornar al País Valencià vaig decidir afiliar-me al BLOC. No podia tindre les coses tan clares i després no trobar un mitjà per fer-les realitat. Aquests dies he tornat a escoltar el darrer concert de Llach i m'hi sent identificat en allò que diu que el nostre poble no està fet ni per conquestes ni per ètnia, sinó per gent de pas, i així és millor perquè som el que som perquè ho volem ser, i hem d'exercir contínuament la nostra voluntat de ser. No entraré en discusions sobre el sexe dels àngels, ja sé que ell parla dels Països Catalans (encara que la majoria dels que ixen escoltant el concert pensen que només parla de Catalunya), i em sembla molt bé. Pense el que diu en els estatuts del BLOC, que refrendaran aquest congrés: el primer objectiu del BLOC és 'l’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història'. Crec que està ben clar i és el camí, relació amb la resta de països en peu d'igualtat. I escric tot aquesta filípica, que no m'agrada molt fer-ho pel que es comenta sobre l'entrevista de Morera en Vilaweb, i si la ponència política, el blaverisme i altres. La política és la forma de fer realitat els somnis de molts, encara que algú traeix l'objectiu i només vol un tros de poder amb l'excusa de defendre unes idees. Però és el risc. És més senzill quedar-se en casa i despotricar, mentre els partits espanyols guanyen eleccions, la nostra llengua perd batalles i l'espanyolisme guanya adeptes. Si algú dubta de coses que puga posar en els documents del congrés, i són públics, estan en la web del BLOC, que confie en la democràcia d'aquest partit, molt major que en altres, i en el congrés no eixirà cap barbaritat, perquè la gent no voldrà. I ja ho vaig dir, es pot discrepar dins d'aquest partit, i també fora, i cadascú pot fer el que vullga, votar-nos, votar a partits que no trauran mai res o votar al PSOE (supose que no em llegeix cap pepero), però doneu-nos l'oportunitat de fer realitat tants somnis. Doneu-nos l'oportunitat d'intentar fer que aquest país siga un país normal, i açò només ho pot fer la gent del BLOC, que no depén de ningú, que proclama clarament quina és la seua nació, i que, com les nostres regidores quan van prometre el seu càrrec, no obliden posar per davant els drets nacionals del poble valencià.
Sé que de tots els desitjos que faça només poden fer-se realitat els que depenen de mi mateix, i amb un en tinc prou, el que li he promés a la meua família, ser positiu, en tot. També podria posar-los en la carta als reis (Melcior, Gaspar i Baltasar, deixem en pau el rei Rus del que vaig parlar l'any passat), que tinc pendent i abans del dia 6 l'hauré d'escriure. Però acaba l'any i en moltes coses no veig que acabe millor que l'any passat. De vegades pense que els desitjos dels valencians són cosa de no res comparats amb els de molta gent que veig patir tots els dies, i especialment aquest Nadal. Per a mi el Nadal és una ocasió per prendre forces i gaudir amb la família, per dedicar temps als xiquets, per fer coses que no pots fer normalment. Però pose les notícies i veig les bombes caure en Gaza, els atentats d'ETA o el recompte als informatius de les víctimes de la violència masclista, com si el fet que baixe respecte al de l'any passat fóra un èxit.
