divendres, 20 de novembre de 2009

De llengua i altres coses


Llig que el col·lectiu del BLOC de Castelló de la Plana, amb Nomdedéu al front, ha presentat una pàgina web anomenada Castelló en Valencià, en la qual es demana que tots els ciutadans i ciutadanes de Castelló exposen quins problemes tenen per a viure en valencià a la seua ciutat. No vaig molt per la capital de les comarques del nord, però si allí hi ha problemes per a viure en valencià, no vull pensar que en deuen pensar alguns ciutadans de les comarques del sud. Clar, tot és qüestió d'exigència, si ens resignem a que la nostra llengua siga secundària en la major part dels àmbits, no tindrem cap problema. El problema que tenim els nacionalistes és precisament eixe: que no ens resignem, no ens resignem a encendre la tele i passar canals tots en castellà, a telefonar a algun servei d'assistència i que et demanen que els parles en castellà, a veure que els teus conciutadans es neguen a parlar als nouvinguts en valencià, com si per a un búlgar fóra més fàcil aprendre el castellà que la nostra llengua... He vist, també fa poc, una entrevista a Jordi Pujol en Informe Semanal, que vos recomane, en la que es declara 'no separatista' (no entrarem a discutir-ho) i diu que 'jo vull ser espanyol, però si per a ser-ho he de deixar de ser català, que és com s'estan posant les coses, doncs...', frase que hauria de fer pensar a més d'un nacionalista espanyol, com eixe jutge, que segons vaig sentir en la SER, obliga a una divorciada gallega, separada d'un madrileny i que convivia amb ell en la capital de l'estat, a viure en Madrid perquè els fills no deuen rebre l'ensenyament en gallec, doncs eixa llengua no serveix en altres comunitats autònomes. La veritat és que m'agrada el plantejament de Pujol, no dic que no siga sobiranista i crega que el poble valencià ha de decidir sobre el seu futur, dic que la realitat és que ara estem en l'estat espanyol, i hi estarem per molt de temps, i ens hauríem de preguntar si Espanya ens deixa ser valencians i parlar valencià o no. I no sols al País Valencià, La Costera, Xàtiva o el meu carrer, també a la resta de l'estat que diu en la seua constitució que diu que tots els espanyols són iguals davant la llei (igual que no diu espanyols i espanyoles, tampoc no diu castellanoparlants i catalanoparlants). Mentre l'estatus de la nostra llengua no siga reconegut a nivell estatal, no estarem en igualtat, i mentre l'estat no la reconega com a oficial, deixant també clara la seua unitat, no serem espanyols de segona els que no parlem castellà. Però clar, no els convé reconéixer l'oficialitat d'una llengua que es parla en un territori que ocupa una quarta part de la població, amb les implicacions que portaria, per exemple, a nivell audiovisual. Però clar, si ni tan sols exigeixen el requisit als que han de treballar ací a l'administració...

divendres, 18 de setembre de 2009

Arenys

Després de llegir a Baydal, Corts i Nadal (i segur que n'hi ha molts més) parlant sobre el referèndum d'Arenys, m'entren ganes de dir-ne alguna, encara que sé que repetiré el que han dit molts. Em vaig enterar d'açò pel facebook, que és com m'entere de moltes coses últimament, em van demanar que m'afegira a un grup d'eixos que el recolzaven i ho vaig fer. Ho vaig fer perquè crec en la llibertat dels pobles i dels seus ciutadans i ciutadanes per decidir el seu futur, encara que siga simbòlicament, i crec que si un poble com el català està madur per parlar d'independència, ho ha de poder fer. No negaré que em van vindre al cap algunes de les qüestions que he llegit, la primera i més senzilla el fet evident que en el referèndum es pregunta per la independència de Catalunya i no dels Països Catalans, cosa que pot estranyar a més d'un valencià que encara estiga pensant en el nord com en la terra promesa. A mi no m'estranya: algú es pensa que els catalans esperarien els valencians (i balears i catalans del nord) per fer-se independents? La veritat és que la situació de Catalunya no és la del País Valencià, ni de bon tros, i em sembla molt bé que agafen el seu camí. I no els envege més d'allò sanament just: cada poble té les seues coses, i jo estime el meu incondicionalment, amb les seues coses bones i roïnes.

L'altre argument que sent és que 'si es fan independents, nosaltres ens quedarem sota la bota d’Espanya i amb una mobilització espanyolista major i més virulenta de la que patim ara' (Nadal). Quina por! Quina poca confiança en el poble valencià! No dic que en un primer moment haja pogut pensar que veure les terres on es parla la nostra llengua dividides encara en més estats podria ser decebedor. Però, de primer, ningú té el dret, com he dit abans, de dir-li als catalans que s'esperen, ells han de poder decidir el seu futur (o jo no creuria en dret a l'autodeterminació dels pobles), i a més, qui diu que no ens portaria avantatges? De primer, Espanya plantaria orelles i potser ens permetria més coses perquè no ens n'anaren i de segon, tindre un estat on la nostra llengua fóra oficial (a part d'Andorra clar), podria ser beneficiós. O no, no ho sé, però si un no confia en el poble valencià per construir el seu futur i per mantindre la seua identitat i la seua llengua, i creu que necessitem d'ajudes externes, ho té clar. I a més, ja sabeu que no hi hauria fronteres, no crec que Catalunya se n'anara de la Unió Europea!

També sent rumors de si ara es vol fer algun referèndum en el que es demane per la independència dels Països Catalans, i del que això pot afectar-nos, de com ho pot utilitzar la dreta. O la intenció d'ERC (ho diu El Mundo) de plantejar referèndums al País Valencià i Balears (no sé on!). Bé, de la dreta que ens mana ja coneguem la seua demagògia, un poquet més no ens farà res. Que cadascú faça el que vullga. Jo sé que al meu poble no el plantejaria: no portaria cap benefici (sé el resultat) em preocupa més que el meu alcalde m'insulte a mi i als meus companys de professió o que dissenye un urbanisme que faça despoblar el nucli històric.

Com veureu he fugit d'altres discussions identitàries (caldrà que repetisca que la meua nació és el País Valencià?), de si hi ha alguna cosa de catalanitat en la meua valencianitat i altres històries. Però que voleu que vos diga, jo sóc polític, i el que m'interessa és, com deien abans, 'fer país', construir el futur. I no parlar del sexe dels àngels. I una altra: algú diu (Baydal) que el BLOC navega entre dues aigües, però si és l'únic partit nacionalista valencià, no haurà d'aplegar tots els qui creuen que aquesta és la seua nació? I tots els del PSPV són iguals? O no hi ha espanyolistes acèrrims, socialdemòcrates, lliberals, socialistes, burgesos, treballadors... I en el PP no podeu trobar bona gent al costat del munt de fatxes que acull, i amb un discurs més modern?

I que no se m'oblide: Felicitats Arenys, per la lliçó de democràcia, per la il·lusió que heu posat, i perquè ens feu alegrar la vida un poc a tots els que creiem en la llibertat dels pobles.

divendres, 11 de setembre de 2009

Font de Mora vol disciplina i Rus ni sap el que vol

Llig que Font de Mora va vindre a Xàtiva i va demanar 'disciplina encara que sone feixista', o alguna cosa semblant. Aquest senyor no té la cara més dura perquè no s'entrena. Entre els efectes col·laterals del cas 'Gürtel' tenim un Camps feble que no s'ha atrevit a remodelar seriosament el consell i llevar-se de damunt aquest impresentable que va aconseguir l'any passat mobilitzar la comunitat educativa en contra d'ell d'una manera massiva. I ara ens ve dient com hem d'educar, com si quan l'alumnat no ens fa cas fóra perquè no ens posem suficientment seriosos. Un senyor que només té ocurrències com donar l'educació per la ciutadania en anglés i que es dedica a portar la seua conselleria amb amenaces d'expedients i expedients complits com si fóra la stassi, volent controlar un sector, l'educació pública, que si es caracteritza per alguna cosa en el nostre país és per la seua llibertat, no té autoritat moral per a res. Primer ens ofeguen amb retallades d'hores, de grups, de mitjans i quan fan dues escoles que havien d'haver fet fa anys, ens diuen que són la nostra salvació! Per dues: el Gozálves Vera està 'reformant-se' des del 91, que ja és dir! I s'ha fet ara després de la pressió dels pares i un informe de seguretat incomplit! I la Bola, a més d'estar vell s'amplia per a intentar tapar el fet que el barri Nord-Oest (o de l'hort de l'Almúnia) no té escola, i amb les noves urbanitzacions es quedarà curt! I si parlem de Rus, ens haurem de senyar abans. Ell diu que jo sóc nou i no m'entere (llegiu Levante) però ell porta 14 anys d'alcalde i encara no havia inaugurat cap col·legi! Que no s'havia enterat que els xiquets i xiquetes donen classe en escoles? I no en places de bous remodelades a imatge d'OVNIS ni en fonts decoratives ni altres projectes faraònics, que a més es fan en diners de subvencions que no arriben i pels quals hem de pagar cada vegada més interessos. Del benestar dels xativins no s'ha ocupat durant molts anys, però ocupar-se de portar la 'Vuelta' i d'eixir contínuament en els mitjans sí sap. Jo, com ell diu que 'no m'entere' he preferit demanar el conveni amb Unipublic (organitzadora de la Vuelta), abans de parlar. Però el resultat està clar: el seu objectiu fonamental és mantindre's en el poder i no el benestar dels xativins i xativines. Per això ell sí puja els impostos.

dijous, 20 d’agost de 2009

Pobra fira, fira pobra


Sembla que Rus ha decidit deixar passar la fira d'enguany, la de la crisi, per esforçar-se en la de l'any vinent. Però tant de deixar passar al final se li acabaran les idees, si és que n'ha tingut alguna bona, per a la fira, alguna vegada. I dic Rus perquè, encara que hi ha una regidora de fira i festes, i un coordinador de grans esdeveniments (eventual però a punt de convertir-se en fix, per obra i gràcia de la majoria absoluta del PP), aquests no serveixen per a programar res imaginatiu. Rus és el que decideix, quan toca i li convé, programar grans esdeveniments, com Julio Iglesias, Montserrat Caballé, o diu prou i només ve Bertín Osborne i el Duo Dinámico. Eixes són les seues idees, i la resta, la programació cultural o participativa de la fira, si és que en va haver algun dia, s'ha quedat reduïda a la nul·litat. Només faig que pensar en altres pobles com Benifairó de la Valldigna, amb el COMCERT, on mana el BLOC, o la gran tasca del nostre company Vicent Muñoz a la Font de la Figuera, amb eixa setmana per a la joventut que ha muntat amb 12 000 € de pressupost i 1200 € de despeses finals. Tot es tracta d'imaginació i treball, però, a Xàtiva, els regidors del PP només treballen per a lluir-se i guanyar eleccions, no per al poble. La faena els la fan els funcionaris, especialment els que han anat posant a dit i ara convertint en fixos. I la fira s'ha convertit en el que és ara: no té rumb fix, només es nota la mà de Rus quan convé a la seua maquinària de guanyar eleccions... I si parlem de la part comercial, evidentment, no es nota cap mà, no es fa res per orientar ni definir un model de fira comercial, no hi ha cap exposició i pinta res la fira del bestiar... Què hem de fer! Haurem d'esperar a que el PP perda la majoria absoluta!

dimecres, 19 d’agost de 2009

EL BLOC CREU QUE AL PP NO LI IMPORTA L’IMPACTE DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ TÈCNICA DE RENFE

Garcia Terol: “l’ADIF hauria d’informar del projecte d’aquesta estació, que no és per a l’AVE, i no actuar sense tindre en compte la ciutadania”
El secretari local del BLOC de Xàtiva, Joanjo Garcia Terol, considera que ara ja es pot començar a veure l’impacte de la macro-estació tècnica que s’està construint al costat de la nova via de rodalies, un gran talús al nivell de la nova via, que arriba quasi fins al riu, i sobre el que s’estan construint unes naus, de les quals la constructora no va demanar llicència d’obres en el seu moment. Garcia Terol creu que l’ajuntament hauria d’haver exigit en el seu moment, i quan el BLOC ho va denunciar fa un any, que “l’ADIF l’informara de quin era el projecte, i haver discutit si era convenient o no per a la ciutat. Les paraules de Rus demanant a l’ADIF el projecte ara que ja està a mitjan construir donen compte del poc que li ha importat si era beneficiós o no per a la ciutat. A més, sembla que no tinguen clar que aquesta infraestructura no té res a veure amb l’AVE, cosa que resulta evident perquè s’està construint al costat de la nova via de rodalia que ja està en funcionament i no a la part per on anirà la línia d’alta velocitat. El que no pot ser és que l’ajuntament faça només d’espectador quan es dissenyen infraestructures que afecten al desenvolupament de la ciutat, al seu paisatge i a la seua horta, i a última hora només li interessen els diners, que en bona raó, haurà de pagar la constructora per efectuar aquestes obres.”
Garcia Terol també ha afegit que “des del BLOC volem manifestar que el govern municipal ens tindrà al seu costat en tot allò que supose defensar els interessos de la ciutat, en reclamar a la constructora les quantitats que deu abonar i en exigir a l’ADIF la informació completa del projecte. Volem denunciar l’actitud enganyosa que ha tingut aquest organisme ocultant en tot moment la utilitat de l’estació que no és més que substituir i ampliar infraestructures de la via convencional afectades per la plataforma de l’AVE i que, per una decisió en la que no s’ha tingut en compte l’opinió de la ciutadania, s’ha assignat a la nostra ciutat el haver de patir aquesta infraestructura, que no ens reporta cap benefici directe. Hem de recordar que és una més de les infraestructures que com l’abocador, el transvasament, l’alta velocitat ens toca patir a la comarca de la Costera i que el PP sembla resignat a acceptar.”

diumenge, 12 de juliol de 2009

Breus


Amb la calor de l'estiu, correm el perill que se'ns passen algunes coses que, pel que es veu, ens volen fer tragar... i no:
  • La Rita (Barberà, no la cantadora) diu que és igual un 'traje' que una anxova. Doncs no. O sí, què més té. El que passa és que és el personatge més important del PP valencià que està admetent que a Camps li han regalat 'trajes' (no diré una altra paraula, no vos lieu). Voldrà ser la propera presidenta de la Generalitat? Jo crec que ni 'trajes', ni anxoves, ni pernils que diu un company meu de professió que rep per tal que aprove algun alumne. Altres companys donen classes particulars i només aproven els qui els donen benefici... Bé centrant-nos en els polítics crec que estem davant d'una oportunitat única per regenerar la vida política i acabar amb els regalets. Jo sí legislaria, però per deixar clar que no s'ha de rebre res.
  • Vinga la Unió Europea fotent-nos canya amb el tema dels coets i no diuen res dels bous com els de San Fermín, que dia sí i un altre també dóna ferits i fins i tot morts. Ho sent pels de Nafarroa, no sé que pensen, però crec que el nacionalisme espanyol considera els 'encierros' com patrimoni espanyol per excel·lència, exemple de les tradicions més espanyoles, per això dels bous, i, per suposat intocables. No com el foc.
  • Rus i Parra, cada vegada més curts de mires, sembla que volen deixar que la nostra comarca acabe sent un femer, i, que a més del castell, tot siga formigó (AVES, autovies i transvasaments) i deixalles pudentes sobrevolades per gavines. Com és possible que s'estimen tan poc la seua terra?
  • Fulletó interminable el del nucli històric de Xàtiva. Ni s'acaba el pla especial, ni s'aclareixen amb el tancament al trànsit. Agafe el testimoni de Marisa Molina, que com tots sabeu ha hagut de deixar el càrrec de regidora. Crec que tots hem de reconéixer el seu treball durant aquests anys, i sobretot, la seua responsabilitat política, tan allunyada del que fan habitualment molts dels depredadors polítics que tenim al nostre país, com acabe de nomenar-vos. Ànim i endavant!

dijous, 2 de juliol de 2009

(Desastre d') Infraestructures educatives a Xàtiva


Només per recapitular, i sense cap ordre premeditat, vos recorde els problemes que ha tingut i té (i tindrà si no manem i posem remei) l'educació pública a Xàtiva:
  • Educació Infantil 0-3 anys: cap problema, com que no n'hi ha! Com pot ser que no hi haja cap escoleta pública, ni de la Conselleria ni de l'Ajuntament? Hi ha ciutats com Alzira que tenen dues de l'Ajuntament i una de la Generalitat, i molts pobles del nostre voltant la tenen pública. Com és que trenta anys d'ajuntaments democràtics ens han deixat així? Fins i tot l'església catòlica va tancar la de la Seu, com el BLOC ja va denunciar en el seu moment.
  • Educació Primària: Qui va dissenyar el barri Nord-Oest (o de l'hort de l'Almúnia) sense cap escola pública? Els seus habitants han hagut d'anar a la concertada o pujar fins la Bola, i ara que ha crescut la població, no hi caben. Perquè els que viuen van a votar a Gozalves Vera? Clar no hi ha col·le en el barri...
  • Educació secundària: Fa set anys es va traslladar el 1r cicle d'ESO (12-14 anys) als instituts, però el Genovés i Barxeta continuaven tenint l'alumnat d'aquestes edats a les escoles per la manca de lloc a Xàtiva. Es va ampliar i reformar el Josep de Ribera, però no era suficent. El Lluís Simarro també s'havia quedat xicotet, així com la Costera, sobretot per acollir amb suficient espai tots els cicles formatius que corresponen a una ciutat com la nostra (des de fa anys s'imparteix un cicle de carrossseria al polígon per manca d'espai). Se'ls va ocorrer fer un nou Simarro, i com a Rus li agrada tot gran (serà per diners?), ben gran, però sense saber que hi anava. No vos torne a contar tota la pel·lícula, però no hauria sigut més fàcil fer un centre més modest, suficient per al barri nord-oest, així com una escola nova, necessària per a les noves urbanitzacions? No hauria sigut més fàcil fer un centre per a FP nou, encara que fóra en el polígon (l'alumnat és major i no té els problemes de desplaçament dels xicotets) i que contara amb les instal·lacions adequades. Ara tindrem només dos centres de secundària massificats, i amb un Simarro que pot acabar ple de gom a gom quan el barri acabe de créixer...
  • Podria continuar amb l'EPA i els problemes que ha tingut, la manca d'universitat, d'altres ofertes de formació, però tot açò ja seria cosa d'un altre moment. El que està clar és que els que han estat al càrrec d'educació en la nostra ciutat, i especialment l'actual regidor, ni tenen ni idea ni coneixen els interessos de la ciutadania.

diumenge, 14 de juny de 2009

Rus i el Principi de Peter


Després de les últimes ficades de pota de Rus, m'ha vingut a la ment comparar la seua situació amb la que formula Laurence J. Peter en el seu famós Principi de Peter:'En una empresa, entitat o organització les persones que realitzen bé el seu treball són promocionades a llocs de major responsabilitat una vegada i una altra, fins que arriben a el seu nivell d'incompetència.' No és que es puga aplicar estrictament al nostre 'gran' alcalde, però ens pot servir per explicar el que pense d'ell. Quan el principi diu 'que realitzen bé el seu treball', a nivell polític se sol considerar com que aconsegueix guanyar eleccions, amb majories absolutes, una rere l'altra, no evidentment que aquest senyor siga un bon alcalde, que no ho és. Però açò no ho veuen els seus caps, els que l'han promocionat fins ser president provincial del seu partit i de la diputació de València. I ells sabien que Rus era popular, o populista al seu poble, amb majories aclaparadores del 58% (1999) i 53% (2003), després va demostrar com a president provincial total lleialtat a Camps i bones relacions amb la resta d'alcaldes i càrrecs populars (dels que li interessaven, clar, sinó mireu el que va passar a Gandia), i els queia simpàtic, i van pensar promocionar-lo, sense pensar si estava capacitat per desenvolupar el càrrec, a president de la diputació, en pagament dels serveis prestats. Però no pensaven que les seues capacitats ja havien arribat al límit. Bé alguna cosa veien, doncs no el van fer conseller, però en la diputació, en la que no sé què deu fer els tres dies que va, ja que li ho donen tot fet els tècnics (ell no té ni idea de la meitat de coses), van pensar que ho faria bé. I ara tenen un maleducat sense coneixement en un lloc alt, i se l'han de tragar. Quan en solta una, no sols el critiquem nosaltres i no s'entera ningú, se li tiren damunt tots els partits de l'oposició, els sindicats, els mitjans de comunicació... A més al seu poble ja no guanya tan espectacularment: les darreres locals les va guanyar amb el 51%, i a les europees ha tret el 50,9% front al 52,30% a nivell de País Valencià. No és molt, però podeu comparar amb pobles com Canals: 56,8%, El Genovés: 58,8%, l'Olleria: 60,17% o València: 53,7%. Aquest és el 'gran' Rus? Aquest és l'exemple del PP per a tots els alcaldes, el que diu que a les pròximes el PP guanyarà en tots els pobles del la comarca? A veure si el que no guanya és ell. Crec que el PP té raó en una cosa: s'acaba un cicle, però és el de Rus. Així que vaja fent les maletes, senyor Rus, que li queda poc.

Resultats electorals

He tardat un poc més del compte en analitzar els resultats, però crec que amb els dies les coses es veuen millor. No cal dir-ho, els resultats han sigut roïns, i així com en les generals podem tirar-li la culpa al bipartidisme i a la presencia massiva de PP i PSOE en els mitjans de comunicació, ara no podem conformar-nos amb açò, no és l'única causa, encara que sí que ha influït, a més de que, segons la meua percepció, la societat valenciana s'oblida de nosaltres quan venen unes eleccions d'àmbit estatal i considera majoritàriament que si són eleccions espanyoles (europees en aquest cas, encara que no ho semblara per la campanya que feien), s'ha de votar a partits espanyols. Així i tot, analitzant els resultats a Xàtiva, podem veure que hem guanyat un grapat de vots, essencialment en els col·legis on estàvem presents com apoderats (no com a interventors perquè, i vull dir-ho públicament, el partit no ens va donar el cens). Aquesta circumstància es repeteix al llarg de la comarca: on estem presents, guanyem vots, i on no hi som, en perdem. Agrair, doncs, el treball fet per tota la gent que va decidir dedicar el diumenge a treballar pel BLOC en lloc de quedar-se en casa o anar-se'n a la platja. I agrair, per suposat, a tots els que ens han votat, i, com deia expressivaement Salva Moscardó en l'assemblea en la que vam analitzar els resultats, una besada ben forta a tots ells. I tornant a les causes: el canvi continu de coalicions, ara que estem a les Corts junt a Iniciativa, i el demanar a l'electorat que vote a un candidat de Convergència, per molt que vaja a defensar les nostres demandes i avantatges que supose, no crec que siga positiu. De tota manera, i a nivell local, experiència positiva i demostració que estem preparats i en el camí per afrontar les eleccions municipals d'ací dos anys. Endavant!

dijous, 4 de juny de 2009


He estat tan ocupat aquests dies, i tantes coses que dir que se m'ha oblidat una bastant evident, que clar, s'ha de dir: votaré Nomdedéu, votaré BLOC. I vull deixar-ho clar perquè sé que en aquestes eleccions hi ha moltes tentacions per als habituals votants del BLOC i vull respondre una a una (deformació professional del professor de mates: tot s'ha de demostrar).
• La primera l'evident, fer el que farà la majoria: no votar. Mal fet, perquè a Europa es decideixen moltes de les coses que ens importen, d'Europa venen moltes directrius que per a bé o per a mal, acabem patint. No podem deixar que els altres decidisquen per nosaltres i menys els nacionalistes valencians, no podem deixar de tindre veu en Europa per damunt de l'Estat Espanyol. Per tant, jo votaré BLOC perquè vull tindre veu directa a Europa, perquè sé que els diputats de la coalició defensaran els interessos dels valencians, i a més vots, més força.
• La segona temptació és votar un partit dels grans (supose que el PSOE), amb l'amenaça que ens fan tots els mitjans de comunicació, que són unes eleccions que poden servir per enfortir el PP, i amb la ofensiva bipartidista-espanyolista, que igual fa del PP i PSOE enemics irreconciliables que germans de coalició quan convé defensar 'la Patria Española', com a Euskadi... i qui sap si futurament a altres llocs... Per tant, jo votaré BLOC perquè els espanyols, a Europa, defensen Espanya (o no) i no el País Valencià, i els interessos del País Valencià i Espanya no coincideixen moltes vegades. Si el primer candidat valencià del PSOE va el núm 12, i es presenta al debat de Canal 9 parlant en castellà, quins interessos defensarà?
• La tercera és la contrària, justament, de l'anterior, aprofitar l'avinentesa d'aquestes eleccions, que sembla que no importen, per votar partidets, o bé simpàtics, com aquell del cannabis, o bé que fan la contra al sistema, com la que considere 'estrella' d'aquestes eleccions, Iniciativa Internacionalista, que no sé si servirà per canalitzar els vots dels abertzales o senzillament (i m'agradaria saber si el Constitucional en legalitzar aquest partit tenia alguna intenció) per llevar-li vots a altres opcions com Aralar-ERC o IU (hi ha una exdiputada d'IU en la llista). Però tota aquesta gent, simpàtica per molt que vullgueu alguns, venen, pengen algun cartell, i després desapareixen. On buscareu els d'Iniciativa quan tingueu algun problema? On estan? Qui són? Igual que des de Xàtiva podem passar propostes a les Corts, poden arribar també a Brusel·les. Només cal parlar amb la gent del BLOC que tens prop, i que treballen dia a dia per la nostra ciutat.
I a més votaré Nomdedéu perquè és un home treballador, valencià, acostumat a lidiar amb Fabra, modern, que sé que defensarà els nostres interessos en clau valenciana i progressista i que el tenim disponible per al que faça falta. I a més, aquest país no creixerà mentre el BLOC no siga fort. Voteu-nos i feu-nos forts!

dissabte, 23 de maig de 2009

El PP apreta


No sabia com titular aquest post, encara que podria haver posat alguna cosa referent a Canal 9, perquè és l'exemple més clar. Ja fa anys que no deixem de denunciar la manipulació a la que està sotmesa la tele que paguem entre tots, aquella que alguns esperàvem amb il·lusió, il·lusió juvenil que prompte es va veure decebuda per l'arraconament, primer amb el PSOE i després amb el PP del valencià en la programació. El que fa Canal 9: distorsionar, mentir, manipular, banalitzar, fer una programació sectària... ho hem dit tantes vegades que sembla que ens hem acostumat al fet que és la tele del PP i prou: ells la veuen i nosaltres no. Ja tenen la tele, ja tenen un munt de valencians que la veuen (les notícies, almenys són en la seua llengua, parlen de coses que passen prop...), molts d'ells persones majors a les quals el PP alliçona i els diu que la culpa de tots els mals la té el govern central, que ells ho fan de categoria, i pobrets, ara perseguits... De la mateixa manera controlen tot el que poden: associacions d'empressaris i de llauradors, clubs esportius, falles, molts sectors de l'església i la jerarquia... i ho utilitzen per fer-se propaganda (no recorde, per exemple, una campanya com la que fa l'església contra la llei de l'avortament quan estava en contra de la guerra). Subvencionen des de les institucions tots els que es presten a aquest joc, i marginen els que volen ser independents. En la seua ànsia per perpetuar-se en el poder, utilitzen les institucions i els serveis públics per fer-se constantment propaganda: posen grans cartells propagandístics (en castellà) en els centres de salut quan les llistes d'espera són desmesurades. Controlen tots els mitjans de comunicació que poden, donen les llicències de TDT a qui els dóna la gana, sense mirar la seua independència, ni per suposat el seu compromís amb la llengua ni amb el país, en ser amiguets prou. I com els mitjans de comunicació que fomenta el PSOE des de Madrid no ens nomenen per a res (ara sembla que amb això de Camps almenys diuen alguna cosa... tota regla té la seua excepció), i només lloen les glòries de Zapatero, acaben donant-li la raó als peperos d'ací: si Zapatero ho fa tot (ara promet portàtils per als xiquets, quan l'educació ja fa anys que està transferida...) i hi ha tanta crisi, la culpa serà d'ell, no? Bé, però tornem al que m'interessa dir: l'última és voler controlar l'educació pública (la concertada ja els és favorable, vullguen o no vullguen els pares que porten els seus fills i els seus treballadors, els seus gerents ho tenen clar), i Font de Mora i companyia han arribat a la conclusió que és un mitjà més per adoctrinar la població. La més grossa ha sigut voler utilitzar una matèria com Educació per a la Ciutadania i els xiquets i xiquetes que els toca estudiar-la com un mitjà per enfrontar-se amb el govern central. Quan la comunitat educativa s'ha volgut posar en contra, i amb tantes raons que heu anat sentint darrerament, han començat a obrir expedients a directors, amenaçar el professorat, voler controlar el que es fa en els centres... I tot vos ho dic pel que està passant en el meu centre, sembla que algú s'ha pensat que pot transformar un focus de llibertat d'expressió com ha sigut sempre l'IES la Costera en un lloc on només es done cabuda a tot allò que estiga d'acord amb la doctrina oficial, com si estiguérem encara en la dictadura, que és on ens estem encaminant, una dictadura més subtil però que si no ho impedim acabarà controlant-ho tot. Només cal veure la multitud que acompanya cada vegada el PP en l'enganxada de cartells, la majoria agraïts per les prebendes que han obtingut del poder, vots captius, com els que va nomenar Fabra. Vaig veure per exemple un propietari d'un gimnàs que es va aprofitar dels col·legis i instituts i de la relació amb l'associació de lluita contra el càncer, una altra controlada pel PP, per muntar un rècord Guiness, amb l'únic objectiu de fer publicitat del negoci. Ara, clar, ha de tornar els favors prestats. Total, que tenim bona lluita. En la foto, els companys del centre el dia que ens vam posar la camiseta i que ha portat cua, amb visita d'inspector inclosa...

divendres, 15 de maig de 2009

Incertesa

Sembla que arriba el final del curs i els professors i professores de l'IES la Costera, així com l'alumnat, continuem igual que al principi... o pitjor. Des que fa més d'un any ens van anunciar la desaparició dels ensenyaments de secundària obligatòria i batxillerat tot ha sigut una lenta agonia, des de veure com se'ns matriculava menys alumnat, teníem menys hores, passant per la incertesa dels pares i mares d'alumnes pel futur dels seus fills i filles i acabant ara amb l'altra incertesa de la finalització de les obres del nou edifici de l'IES Lluís Simarro. El comentari generalitzat fins fa poc era: què faran si no l'acaben? Ens deixaran a tots ací amb l'institut mig buit? Ara ja està clar que començarem el curs tots allí ficats, amb barracons si cal, amb tot l'alumnat de Barxeta, Llocnou i el Genovés, i fins i tot caldrà fer doble torn, amb els batxillerats de vesprada. No així els cicles formatius que han d'anar en el nou edifici, que s'hauran de quedar un any més a l'IES la Costera. I parle en plural, sabent que jo personalment, igual que alguns companys, ho tenim ballant en ser els més joves del departament. També tindran problemes al Ribera, hauran d'acollir sis línies d'ESO sense llevar-se de damunt el cicle d'Informàtica de moment. I tot açò amb l'esperança de poder passar a mitjan curs al nou edifici, amb tot el trasbals que suposa, si tenim sort i no hem d'aguantar tot l'any. La mala planificació educativa d'aquesta ciutat, heretada dels successius governs municipals es fa ara palesa, així com la decisió premeditada de transformar la Costera en centre integrat. Què ens esperàvem, si som uns 'gilipollas'?

dijous, 30 d’abril de 2009

Nivells de llenguate


Sembla que Rus vol que parlem tots com ell (ja va aconseguint-ho amb Parra, i li recomane a Sanchis que si vol pujar ho faça també). No vaig a dir que no tinga frases enginyoses i que no utilitze dites tradicionals que segurament no li entendran en la capi, com la de 'garbellar aigua' que li copia Parra. Però posar-se com a patró del llenguatge i atrevir-se a criticar els que intentem, més que siga donant classe, parlar mínimament bé, em sembla un disbarat. Per cert, em conta mon pare que els xiquets que, en guerra, venien de Madrid refugiats a Xàtiva, utilitzaven la parauleta que a ell tant li agrada emprar, paraula que els infants xativins no havien sentit dir mai, acostumats a dir, com a molt, apelatius hortofrutícoles com 'bajoca', 'bleda' o altres com 'borinot'. Bé, per si a algú no se li ocorre, el posarem cap per avall, i espere que Font de Mora no m'obriga un expedient per fer-ho.

dilluns, 27 d’abril de 2009

VAGA 28 D'ABRIL


De tantes coses que diu el cartell destacaria, com ja sabeu tots, la manca d'una escola pública de 0 a 3 anys en Xàtiva i ampliaria la del requisit lingüístic per tal de demanar-li a l'administració que es crega d'una vegada per totes que el valencià és una llengua de futur, que no obligue, per exemple, a l'alumnat que ha fet 13 anys d'ensenyament en valencià a haver de fer batxillerat o cicles formatius en PIP, que faça una aposta decidida per l'ensenyament en la nostra llengua i no ens ho deixe tot a l'esforç dels pares. Jo demà tampoc vaig a classe.

dijous, 26 de març de 2009

Cangur 2009

La prova Cangur és un esdeveniment que s'organitza tots els anys a principi de la primavera a nivell europeu i d'altres països del món (va començar fent-se a França). Es tracta d'una prova de 30 problemes matemàtics amb dificultat creixent que es responen com un test, amb cinc opcions. Vos conte tot açò perquè, a més que participe des de fa molts anys, resulta que per una vegada, li hem guanyat la partida a les institucions estatals, i com la Societat Catalana de Matemàtiques va ser la primera en organitzar la prova a l'estat, i evidentment, en català, resulta que ara tenim tots els anys a més de vint mil alumnes de secundària de Catalunya, el País Valencià i les Illes responent a les mateixes preguntes, en la mateixa llengua el mateix dia a la mateixa hora. Tot això patrocinat per les diferents universitats del territori, amb implicació al mateix nivell de joves de tot arreu, com es pot veure en els resultats de les millors puntuacions de tots els anys (entre les quals ha aparegut alguna vegada algun jove xativí). Teniu la informació en la pàgina web del cangur i de le kangourou sans frontières. Tot açò ho vaig conéixer a Catalunya, i pensava que en plantejar-ho ací tindria reticències, però dada positiva, pràcticament ningú diu res de la llengua en la que està escrita la prova (també s'ha de reconéixer l'esforç que fan els traductors per fer la prova en un català sense particularismes). Llig en les instruccions d'enguany: Al·lotes i al·lots, noies i nois, xiques i xics: gaudiu del gust de les matemàtiques. I del gust de veure que, amb l'esforç de les persones particulars, la nostra llengua continua sent vincle d'unió entre tots els que la parlem.

dimecres, 18 de març de 2009

Festa i Falles!

No he sigut mai faller (ni fallero), però he viscut i gaudit, de moltes maneres, com supose que tots, d'aquests dies que ens encomanen festa, primavera, ganes de viure: des de veure la crema de la falla del barri, de xiquet, a anar amb els fills tirant coets passant per les festorres a la facultat. Sé de gent que es queixa del soroll, de la impossibilitat de circular per la ciutat, i aprofiten per anar-se'n, no dic res, enguany els que som professors hem tingut una setmana esplèndida per aprofitar. Però jo, i veient sempre la festa des de fora, i sense esperar-la com l'esperen els fallers, no puc sostraure'm a l'ambient d'aquests dies (i a més m'agrada el soroll i això dels coets). Molts han volgut utilitzar les falles i canviar-les, i no es pot reconéixer que el franquisme va introduir molts elements aliens que costen de llevar (què fan algunes falleres majors amb bandes amb la bandera espanyola?), i ni cal dir que els blaveros viscerals voldrien que s'identificara la festa amb ells, però no han pogut amb ella. Molts que fugeixen de la festa o no es troben identificats obliden que és una tradició amb molta història que uneix sàtira, foc, trons, i en definitiva, transgressió, i que el poder (civil i eclesial) ha intentat sempre portar al solc i fer institucional el que el poble i els grups de veïns dels barris havien concebut com justament el contrari. Aquests últims dies he llegit històries com les de Blai Bellver, que va fer la crítica (sembla que massa eròtica) de la falla de la plaça de la trinitat en 1866 i que va ser prohibida per l'arquebisbat... no sé l'origen, però sembla que per porgar tots els ninots de xiques i xics 'en pèl' , que secularment hem vist en els monuments fallers (vos assegure d'infant va ser la meua primera visió d'un cos femení nuet) els fan anar a tots els fallers a fer l'ofrena a la mare de déu. Aquesta història li l'he llegida a Agustí Ventura i l'he llegida (en castellà) en la web de la Junta Central Fallera, on explica la història de les falles. Respecte a la llengua, les falles van ser un reducte del valencià escrit i públic en la llarga nit del franquisme. No deixem que els espanyolistes se n'apropien, no deixem que la festa perda el seu sentit de festa popular. I encara que només ens queda un dia, gaudim-ne!

VAGA GENERAL A L'ENSENYAMENT PÚBLIC

divendres, 27 de febrer de 2009

més País, més Valencià

En les darreres setmanes he sentit parlar molt d'aquest congrés a alguns desficiosos mentre ací continuàvem treballant per construir una alternativa seriosa al govern de la ciutat, denunciar els abusos i els favoritismes i, en fi, portar a la realitat aquell somni que és que al País Valencià hi haja una força política estrictament valenciana que siga decisiva en el govern a tots els àmbits de la política nacional. Hi ha gent que es veu que no s'aguanta i necessita tornar a traure el tema de si es deu acceptar la senyera coronada o no, com si el tema no estiguera clar com l'aigua. Quina és la senyera històrica dels valencians: la que portava Jaume I, la que es repeteix multitud de vegades en escuts, edificis, esglésies... Quina és ara l'oficial? La coronada, acceptada per tots com a bandera de la ciutat de València, encara que el seu origen no estiga clar, vullguem o no, perquè els que defensaven l'altra van perdre aquella batalla de finals dels 70, sobre tot quan el PSOE els va abandonar (jo no m'incloc perquè no tenia edat). Quina sent majoritàriament el poble valencià? Hi ha graus de sentiment? O hi ha sentiments més importants? I hem d'excloure com a valencians els que senten la coronada? I m'he de fer del Barça perquè quan juga (o seria millor dir perd) el meu equip la seua afició només porta la bandera amb el blau? I cal discutir tant açò? Des de fora del BLOC hi ha qui s'alegra de les discussions, hi ha qui voldria veure'ns afonats i que només partits espanyols foren decisius en la política d'aquest país. Però estic convençut que aquesta vegada es quedaran amb un pam de nassos, doncs el BLOC eixirà més reforçat del congrés i més preparat per ser decisiu. Sent i admire Ibarretxe quan parla,(li desitge sort aquest diumenge) quan diu que tots bascos de naixement i nouvinguts formen la nació basca, quan diu que el que es planteja en les eleccions és on es prenen les decisions, si Gasteiz o a Madrid. Els bascos estimen la seua llengua, però fa anys que van superar que no parlar-la no era impediment per sentir-se basc i ser nacionalista. Ací, per alguns puristes, si algú diu que és del València o respecta la bandera amb el blau com a representativa del poble valencià, ja no és un bon valencià. Mentre els espanyolistes que viuen al País Valencià cada vegada ho tenen més clar (dejen que se peleen, al final todos a formar una comunidad trilingüe: castellano, inglés y chino mandarín), però els que estimem aquest país perquè no en tenim altre pensem que mirar al futur sense oblidar els orígens és l'única manera d'avançar. Ah! i abans he dit 'política nacional' tenint clar que la meua nació és el País Valencià, però de segur que alguns dels que ens critiquen com a blaveros podrien entendre alguna altra cosa... pot ser no tenen clara la seua nació.

EL BLOC CELEBRA EL SEU V CONGRÉS NACIONAL AMB EL LEMA MÉS PAÍS, MÉS VALENCIÀ

Els delegats i delegades de Xàtiva presenten diverses esmenes a les ponències que seran debatudes en el congrés

Els delegats i delegades triats pel col·lectiu de Xàtiva participaran activament en el V congrés nacional del BLOC, que amb el lema ‘més País, més Valencià’, se celebrarà el 28 de febrer i l’1 de març a la Fira de Mostres de València. Després de diverses reunions celebrades per analitzar les ponències que es presenten en aquest congrés, incloent els temes que han suscitat més debat a nivell de tot el País Valencià, els delegats i delegades de Xàtiva van acordar presentar esmenes destinades, fonamentalment, a millorar la ponència d’innovació organitzativa. Segons Joanjo Garcia Terol, secretari local, “des del BLOC de Xàtiva volem contribuir a construir un partit que faça de la política ‘de baix cap a dalt’ la seua eina fonamental, que estiga en contacte permanent amb la societat, amb les seues associacions i amb els ciutadans i ciutadanes individuals, però que sàpia transmetre també les seues idees a tots els sectors de la societat, sent una veu fonamental a escoltar en tots els temes que interessen al conjunt de la ciutadania. És per això que hem incidit més en debatre els temes que aporten idees per enfortir el partit a nivell nacional i millorar la seua estructura organitzativa.”
Garcia Terol opina que “el BLOC consolidarà en aquest congrés la seua opció per un valencianisme de progrés que, sense oblidar els fonaments de la identitat valenciana s’acoste als sentiments i problemes dels valencians i valencianes, i es presente davant d’ells com l’única força estrictament valenciana que té la capacitat de defensar els seus interessos, sense dependre dels dictats de Madrid com les altres forces polítiques. Per tant creiem que el BLOC ha d’eixir reforçat d’aquest congrés, amb una direcció i uns objectius clars que li permeten liderar l’espai valencià de progrés, i contribuir així a construir un País Valencià que mire cap el futur sense oblidar la seua identitat.”

divendres, 20 de febrer de 2009

Estic indignat

Estic indignat que aquesta gent, amb els diners de tots els valencians, escenifique aquest muntatge fent-se les víctimes. Estic indignat que durant anys s'hagen dedicat a contractar a dit, a muntar-s'ho ells i els amiguets, a beneficiar-se i a creure's que són l'oligarquia que ha de perpetuar-se en el poder, com quan manaven amb aquell general que és alcalde honorari de Xàtiva. Estic indignat que Rus s'atrevesca a dir que voler jutjar als que s'han aprofitat de les institucions per enriquir-se és un atac a tots els valencians, quan el que és un atac a tots els xativins i xativines és que ell adjudique a dit obres als seus amics pagades amb els nostres diners. Estic indignat que s'adduesquen majories com si els permeteren prevaricar, furtar i desprestigiar el bon nom del poble valencià, però encara estic més indignat que es parle d'enquestes, com si tingueren algun reconeixement legal, i es faça així un acte electoralista. I finalment, estic indignadíssim perquè aquests senyors utilitzen les institucions de tots els valencians i compareguen en edificis públics per defendre's d'acusacions personals com si foren acusacions a les institucions, perquè els que fan mal ús de les institucions són ells, i sé que és una més, que contínuament utilitzen els nostres diners, les nostres institucions i el nostre nom per fer-se propaganda electoral i perpetuar-se en el poder, però ara ha arribat a un límit intolerable. I si algú ho dubta i no té clar el que pense, a aquestos senyors, ni aigua.

dijous, 19 de febrer de 2009

El meu nom és CALP

Des del passat 4 de desembre, el topònim CALP és l'únic oficial d'esta localitat de la Marina Alta, gràcies a l'aprovació pel ple municipal d'una proposta del BLOC, que va contar amb l'oposició del PSOE (sí, eixe partit tan valencianista...).

Unes setmanes més tard, un grup d'europeus residents a Calp, amb el suport mediàtic del diari ultraespanyolista EL MUNDO, va encetar una campanya de recollida de signatures en contra de l'oficialització del topònim històric de la localitat.

L'aprovació definitiva de la denominació CALP haurà de ser ratificada per la Generalitat Valenciana, així que et demane que envies un correu a elmeunomescalp@hotmail.com, on només has d'indicar el teu nom i el teu NIF. Les signatures favorables a la nomenclatura tradicional d'esta ciutat seran entregades al Registre General de l'Ajuntament de Calp.


Forasters vindran, que de casa ens trauran. EL MEU NOM ÉS CALP!

Més informació sobre la campanya, ací <http://mascarat.blog-activo.com/> ..

divendres, 13 de febrer de 2009

Bombardeig

M'imagine, d'ací uns setanta anys, un món en pau. Jueus i palestins s'han reconciliat, no existeix Al Qaeda, i els EEUU no es dediquen a massacrar els països pobres. El món islàmic viu una nova 'edat d'or', com en temps del Califat de Còrdova, i la tolerància, unida a una interpretació de l'Alcorà oberta i dialogant són la norma. A Madrid, el monument a les víctimes de l'atemptat de l'11-M només és visitat per els descendents dels què allí van morir. Aquests, volent recordar la seua memòria de víctimes innocents d'una barbàrie que no comprenien, demanen la seua restauració, però l'alcalde (no importa de quin partit) es nega i proposa la seua retirada. Segons ell, no cal 'reobrir ferides', ara que el món ha oblidat l'enfrontament. No és necessari fer càlculs, ni comparar números, ni tan sols veure si van morir a Xàtiva, ahir va fer setanta anys, més soldats o més veïns de Xàtiva, més gent o menys que a Madrid fa cinc anys. Van morir xativins i xativines, i el nostre alcalde utilitza aquest argument, mostrant-se una vegada més com l'alcalde només d'una part de la població: la que prefereix escoltar les consignes d'un partit dirigit des de Madrid que li diu que cal fer 'oposició' a la llei de la memòria històrica. I prefereix fer açò a recordar els xativins i xativines innocents que van ser víctimes de la barbàrie de la guerra. Uns neguen l'holocaust i altres volen tapar la ignomínia. Que no oblidem mai, i així ensenyarem els nostres fills el valor de la pau. Gràcies a Ramir per donar-me la idea.

dimarts, 10 de febrer de 2009

Corrupció


Sent que la trama de corrupció que li han descobert al PP va començar fa anys, fins i tot que hi havia molta gent que n'havia sentit parlar, però que fins que alguns càrrecs del PP han quedat farts que altres vullgueren traure tant i ho han denunciat, no s'ha pogut investigar (escoltes telefòniques incloses) i s'han aconseguit proves que han dut a l'acusació formal. Em dóna que pensar en tots els rumors que corren per Xàtiva i per altres pobles de favoritismes, prevaricacions i prebendes. Quina vinculació hi havia entre Rus i Llanera? Que té Sarrihogar que s'ho endú tot? Segurament no ho sabrem mai de cert, ni es demostrarà mai res, però no vol dir que no ha passat. Estic segur que passa això i moltes altres coses. És una forma de fer política que no l'entenc, potser perquè no va amb la meua forma de ser. Per a mi la política és un servei al meu poble, al meu país i als meus conciutadans i conciutadanes. Per a altres, només és per a 'forrar-se', per a traure profit almenys, muntar-se festetes, combois, que diu Ximo Corts, i permetre's capricis com la plaça de bous inacabada i impagada que tenim, dominant el paisatge de la ciutat, i tot amb els diners dels altres. Almenys els que han pillat que ho paguen, ja que no ho pagaran tots els que mullen. Com el cartell de gràcies: gràcies de part de tots els que trauen profit que manen aquests.

divendres, 6 de febrer de 2009

Nucli antic o més ben dit, Xàtiva



No m'agrada el nom que utilitzem per nomenar la Xàtiva històrica, o siga la Xàtiva 'dins los murs', les barreres i el raval: nucli antic. És com si Xàtiva ja no fóra això, com si fóra la Xàtiva antiga amb l'únic destí de morir abandonada o quedar convertida en un museu decadent. Segons açò, la Xàtiva del futur hauria de ser la de les noves avingudes, amb edificis alts com el carrer de Gregorio Molina, en el que sembla que camines encaixonat entre edificis sense personalitat. O siga, igual que qualsevol altre poble, només que sense els serveis que cal i amb una planificació urbanística gens original. Jo de xicotet vivia a la Xàtiva històrica, més concretament al carrer de l'Ardiaca, o de l'Atriaca, que dèiem popularment, i des de la meua habitació veia la porta de la Seu que no dóna a cap carrer, i per tant no es pot utilitzar. No fa tants anys d'això, i pràcticament tots els serveis, com al llarg de molts segles, estaven prop d'allí: jo anava a escola al Taquígraf, primer on està ara l'EPA i després on havia estat l'institut, i en mig estava l'ajuntament, amb la policia nacional i local. Ara, precisament aquell barri que fa segles va ser la jueria, ha sigut notícia per la seua degradació. I la resta de serveis, ja ho sabeu: l'hospital, com durant molts segles, també estava prop, a la plaça de la Seu, a la plaça del mercat es feia molt més negoci que ara, inclosa la pescateria, que no hi havia altra. Tant l'ajuntament com l'hospital, segurament no hi havia una altra solució, se'n van anar d'allí ja fa temps. Després va vindre el Servef, en un edifici construit on havia estat el mercat per gros i abans la casa de la ciutat i prompte li tocarà als jutjats i la policia nacional. També algunes botigues, totes les que no es troben en l'eix que va de Sant Francesc a la plaça del mercat i fins i tot al senyor rector de la Seu se li ha ocorregut fer misses a Sant Francesc, parròquia que no freqüente, però m'imagine la Seu cada vegada més buida i només per a les ocasions. Ara visc al barri nord-oest, com molta de la gent que vivia allí dalt, on ens ha portat la inèrcia modernitzadora i la manca de facilitats per viure a la Xàtiva històrica. Admire els qui viuen a la Xàtiva històrica i mantenen les seues cases, els admire perquè no els ho posen gens fàcil, perquè portem ja un grapat d'anys en els què les coses no van bé per a ells, en els que cada vegada veig més cases tancades i solars. Xàtiva no és una ciutat com una altra, i no se li poden donar les solucions i la planificació que se li donen a altres; els seus carrers no estan dissenyats perquè passen cotxes, i així hauria de ser. El seu alcalde no pot dir, com deia en els temps de bonança constructora, que 'el que vol la gent són àtics i unifamiliars', i no pot preocupar-se més per ficar-li una boina a la plaça de bous que per com estan els carrers que li donen a aquesta ciutat la personalitat que té malgrat ell. Si no es fa un esforç ben gran i es prioritza l'urbanisme, no és prou arreglar (i mal arreglats) els carrers, no tenim res a fer. O això o esperar que qui governe la ciutat l'estime de veritat tal com és, sense voler-la canviar, i mirant sempre com traure-li profit a tot el que té de bo, és clar, com els bons amors i que duren, aprofitant ara que s'acosta Sant Valentí.

divendres, 23 de gener de 2009

Agustí Ventura

Sembla que els reis mags no m'han fet cas i no m'han portat el que vaig demanar en la carta, supose que quedava lluny del seu abast (si és que està a l'abast d'algú). Però com devien veure que estava negitós, m'han portat, entre altres coses, un bon llibre. Es tracta de l'última publicació del nostre cronista oficial, 'Els carrers i les partides de Xàtiva'. Dic que és un bon llibre perquè a mi m'interessa, m'interessa perquè estime aquesta ciutat, perquè visc en ella i perquè trobe fascinant descobrir el que sap aquest senyor sobre ella. Per als que estem enamorats de Xàtiva, descobrir que hi ha carrers que tenen el mateix nom des de fa centenars d'anys, i que la memòria col·lectiva ha conservat al llarg dels segles, ens fa saber-nos lligats a tots els habitants d'aquesta ciutat que ens han precedit. El llibre és un recull d'informacions, de cites de llibres d'arxius on apareixen persones que vivien fa segles en carrers pels que hem passat moltes vegades, i que fins i tot li han llegat el seu nom. Sorprén com l'autor s'atura en qualsevol carrer i ens conta que hi havia un palau i que el rei es va endur a Barcelona l'artessonat del sostre, que es va fer un soterrar del qual es conserva la descripció, que hi havia un forn que encara funciona, els que tenien aigua de Bellús o aigua 'santa', perquè els carrers que baixen de Sant Agustí a Roca no continuen a Corretgeria... Es com si ens explicara coses que sempre havíem sabut perquè les tenim en el record, en el record que ens han transmés els nostres pares i avis. Vivim en un país en el que molts noms de pobles tenen origen àrab, però molts noms de carrers del nostre poble tenen nom de repoblador, bàsicament català. Són els nostres orígens, encara que algú s'encabote a voler-los esborrar.
Fa uns mesos un mitjà de comunicació local va criticar Agustí per una frase treta fora de context. No veig que ara li dedique les pàgines que es mereix amb la publicació d'aquesta obra cabdal per comprendre la ciutat. En un altre país persones com aquestes serien intocables, o almenys serien un símbol. Els xativins i xativines podem estar content que algú com ell es dedique a mantindre la memòria que molts volen oblidar. Mentrestant la nostra regidora de turisme es dedica a promocionar a FITUR "sorbete de pistacho y frutas del bosque" (ho escric en castellà perquè així és la promoció de la nostra ciutat). Estem apanyats!

dissabte, 3 de gener de 2009

dijous, 1 de gener de 2009

La carta als reis

Benvolgut rei mag: com aquest any m'he portat molt bé, i resulta que la vida em dóna prou coses per ser feliç, no demanaré res per a mi, sinó per a un senyor que és alcalde de la meua ciutat, és baixet i sempre que parla ha de fer-se el graciós. Però no sé que té que la gent el vota, i no sols per alcalde, també per president d'una herència del franquisme que s'anomena diputació, del seu partit a nivell d'una altra cosa que s'anomena província, de nosequè de les comarques centrals que no serveix per a res, del club de futbol... no sé si em deixe alguna, ah! la seua dona va ser presidenta de l'associació de càncer, però es va cansar i ara és la dona del regidor que li porta els comptes (o això diu...). Aquest bon home pot ser es mereixeria carbó, però els que governa no s'ho mereixen, i com diu que té tants diners que no para de fer obres espectaculars, però després no sap què fer amb elles, voldria que li portàreu un poc de coneixement, i tots eixiríem guanyant.
Que veja que fa amb la plaça de bous, sembla que el teatre que va fer al principi de ser alcalde li semblava xicotet i s'ha volgut fer una plaça moderna, com alguna que degué veure en algun viatge. Però clar, ara li passen dues coses: no sap com acabar-la (sembla que ha volgut fer d'arquitecte i l'ha cagada) i sobretot, no sap per a què serveix. Perquè per a fer dues corregudes a l'any i tindre-la preparada quan vinga el president del seu partit no crec que s'haja gastat més de deu milions d'euros. O sí?
Que veja que fa també amb el centre cultural que ha fet damunt d'on estava l'almàssera. Algú li va dir: no la tires, que serveix! I ell no va preguntar per a què serviria, sinó que va dir: serà per diners! Ara en tindreu una nova de trinca i ben gran! Però una nova què? No ho sap ni ell.
I bé, no vull allargar-me, però aquest senyor necessita saber què fer amb TOTA la seua ciutat, però especialment amb el nucli antic. Feu-li veure que només amb les 'grans' idees que té quan es posa a pensar no hi ha prou per portar endavant una ciutat. Perquè pot sonar la flauta per casualitat, podríem trobar-li alguna utilitat al centre cultural, que queda molt bé (és una bona entrada a la ciutat però dins...), però què fem amb l'ovni que ens ha deixat en compte de plaça de bous? Ja que es dedica a no acceptar idees, que almenys se li ocòrreguen de bones.
Bé, moltes gràcies, vos assegure que si em feu cas, em portaré bé l'any vinent, i sinó també perquè aquest senyor no crec que siga dels que baixe de l'ase!