divendres, 27 de febrer del 2009

més País, més Valencià

En les darreres setmanes he sentit parlar molt d'aquest congrés a alguns desficiosos mentre ací continuàvem treballant per construir una alternativa seriosa al govern de la ciutat, denunciar els abusos i els favoritismes i, en fi, portar a la realitat aquell somni que és que al País Valencià hi haja una força política estrictament valenciana que siga decisiva en el govern a tots els àmbits de la política nacional. Hi ha gent que es veu que no s'aguanta i necessita tornar a traure el tema de si es deu acceptar la senyera coronada o no, com si el tema no estiguera clar com l'aigua. Quina és la senyera històrica dels valencians: la que portava Jaume I, la que es repeteix multitud de vegades en escuts, edificis, esglésies... Quina és ara l'oficial? La coronada, acceptada per tots com a bandera de la ciutat de València, encara que el seu origen no estiga clar, vullguem o no, perquè els que defensaven l'altra van perdre aquella batalla de finals dels 70, sobre tot quan el PSOE els va abandonar (jo no m'incloc perquè no tenia edat). Quina sent majoritàriament el poble valencià? Hi ha graus de sentiment? O hi ha sentiments més importants? I hem d'excloure com a valencians els que senten la coronada? I m'he de fer del Barça perquè quan juga (o seria millor dir perd) el meu equip la seua afició només porta la bandera amb el blau? I cal discutir tant açò? Des de fora del BLOC hi ha qui s'alegra de les discussions, hi ha qui voldria veure'ns afonats i que només partits espanyols foren decisius en la política d'aquest país. Però estic convençut que aquesta vegada es quedaran amb un pam de nassos, doncs el BLOC eixirà més reforçat del congrés i més preparat per ser decisiu. Sent i admire Ibarretxe quan parla,(li desitge sort aquest diumenge) quan diu que tots bascos de naixement i nouvinguts formen la nació basca, quan diu que el que es planteja en les eleccions és on es prenen les decisions, si Gasteiz o a Madrid. Els bascos estimen la seua llengua, però fa anys que van superar que no parlar-la no era impediment per sentir-se basc i ser nacionalista. Ací, per alguns puristes, si algú diu que és del València o respecta la bandera amb el blau com a representativa del poble valencià, ja no és un bon valencià. Mentre els espanyolistes que viuen al País Valencià cada vegada ho tenen més clar (dejen que se peleen, al final todos a formar una comunidad trilingüe: castellano, inglés y chino mandarín), però els que estimem aquest país perquè no en tenim altre pensem que mirar al futur sense oblidar els orígens és l'única manera d'avançar. Ah! i abans he dit 'política nacional' tenint clar que la meua nació és el País Valencià, però de segur que alguns dels que ens critiquen com a blaveros podrien entendre alguna altra cosa... pot ser no tenen clara la seua nació.