dijous, 26 de març de 2009

Cangur 2009

La prova Cangur és un esdeveniment que s'organitza tots els anys a principi de la primavera a nivell europeu i d'altres països del món (va començar fent-se a França). Es tracta d'una prova de 30 problemes matemàtics amb dificultat creixent que es responen com un test, amb cinc opcions. Vos conte tot açò perquè, a més que participe des de fa molts anys, resulta que per una vegada, li hem guanyat la partida a les institucions estatals, i com la Societat Catalana de Matemàtiques va ser la primera en organitzar la prova a l'estat, i evidentment, en català, resulta que ara tenim tots els anys a més de vint mil alumnes de secundària de Catalunya, el País Valencià i les Illes responent a les mateixes preguntes, en la mateixa llengua el mateix dia a la mateixa hora. Tot això patrocinat per les diferents universitats del territori, amb implicació al mateix nivell de joves de tot arreu, com es pot veure en els resultats de les millors puntuacions de tots els anys (entre les quals ha aparegut alguna vegada algun jove xativí). Teniu la informació en la pàgina web del cangur i de le kangourou sans frontières. Tot açò ho vaig conéixer a Catalunya, i pensava que en plantejar-ho ací tindria reticències, però dada positiva, pràcticament ningú diu res de la llengua en la que està escrita la prova (també s'ha de reconéixer l'esforç que fan els traductors per fer la prova en un català sense particularismes). Llig en les instruccions d'enguany: Al·lotes i al·lots, noies i nois, xiques i xics: gaudiu del gust de les matemàtiques. I del gust de veure que, amb l'esforç de les persones particulars, la nostra llengua continua sent vincle d'unió entre tots els que la parlem.

dimecres, 18 de març de 2009

Festa i Falles!

No he sigut mai faller (ni fallero), però he viscut i gaudit, de moltes maneres, com supose que tots, d'aquests dies que ens encomanen festa, primavera, ganes de viure: des de veure la crema de la falla del barri, de xiquet, a anar amb els fills tirant coets passant per les festorres a la facultat. Sé de gent que es queixa del soroll, de la impossibilitat de circular per la ciutat, i aprofiten per anar-se'n, no dic res, enguany els que som professors hem tingut una setmana esplèndida per aprofitar. Però jo, i veient sempre la festa des de fora, i sense esperar-la com l'esperen els fallers, no puc sostraure'm a l'ambient d'aquests dies (i a més m'agrada el soroll i això dels coets). Molts han volgut utilitzar les falles i canviar-les, i no es pot reconéixer que el franquisme va introduir molts elements aliens que costen de llevar (què fan algunes falleres majors amb bandes amb la bandera espanyola?), i ni cal dir que els blaveros viscerals voldrien que s'identificara la festa amb ells, però no han pogut amb ella. Molts que fugeixen de la festa o no es troben identificats obliden que és una tradició amb molta història que uneix sàtira, foc, trons, i en definitiva, transgressió, i que el poder (civil i eclesial) ha intentat sempre portar al solc i fer institucional el que el poble i els grups de veïns dels barris havien concebut com justament el contrari. Aquests últims dies he llegit històries com les de Blai Bellver, que va fer la crítica (sembla que massa eròtica) de la falla de la plaça de la trinitat en 1866 i que va ser prohibida per l'arquebisbat... no sé l'origen, però sembla que per porgar tots els ninots de xiques i xics 'en pèl' , que secularment hem vist en els monuments fallers (vos assegure d'infant va ser la meua primera visió d'un cos femení nuet) els fan anar a tots els fallers a fer l'ofrena a la mare de déu. Aquesta història li l'he llegida a Agustí Ventura i l'he llegida (en castellà) en la web de la Junta Central Fallera, on explica la història de les falles. Respecte a la llengua, les falles van ser un reducte del valencià escrit i públic en la llarga nit del franquisme. No deixem que els espanyolistes se n'apropien, no deixem que la festa perda el seu sentit de festa popular. I encara que només ens queda un dia, gaudim-ne!

VAGA GENERAL A L'ENSENYAMENT PÚBLIC