diumenge, 21 de març de 2010

Rus cacic, ves-te'n

Els quasi quinze anys que porta Rus en el poder a Xàtiva, junt amb la mateixa quantitat de temps que porta el PP a la Generalitat i a la Diputació, fan que el seu poder siga cada vegada més semblant al dels cacics. Com un cacic ha actuat retirant les fotografies de l'exposició del MUVIM, i així l'han retratat en 'el jueves' aquesta setmana. Com a xativí no em trobe gens content de la imatge que el nostre alcalde dóna de la meua ciutat (ho dic sincerament, no em vaig alegrar de veure'l així), ni tampoc com a valencià de la que dóna el nostre president i aquells dels que es rodeja, acabem sempre sentint: com poden tindre els valencians aquests governants? Però la veritat és que aquest senyor es pensava que el que li funcionava a Xàtiva (potser perquè els que ha tingut enfront no han estat mai a l'altura del que es mereix la nostra ciutat) li funcionaria també a València, es pensava que podia anar fent brofegades de les seues, amenaçant tot el que no pensa com ell, i no passaria res. Algú del PP va pensar de 'pujar-lo de categoria', i com ja vaig advertir en Rus i el principi de Peter, l'únic que han aconseguit és que es veja més quina és la seua manera de fer política: alguns en poden dir populisme, però jo en diria més caciquisme. Caciquisme perquè aquest senyor no tolera que algú el critique (quantes vegades ha dit que els artistes que no són dels seus no actuen a Xàtiva?), no tolera que una associació com ASPROMIVISE no estiga controlada pels seus (i si no mireu la foto publicada en Levante del ple en el que ens vam quedar Cristina i jo sols davant el perill), no tolera que algú com nosaltres pose en dubte la seua dedicació a la ciutat, dedicació que consisteix en pagar favors a canvi de vots, en emmudir la societat aprofitant la seua posició, en voler controlar (i controlar) molts mitjans de comunicació (fixeu-vos, tots els que depenen exclusivament de la publicitat institucional). Actua com els cacics, perquè sap que per mantindre's s'ha de treballar, però no per la ciutat, sinó per guanyar-se vots a canvi d'un 'enxufe', d'un lloc de faena, d'un favor dels que li agrada fer als que es troba passejant per l'albereda o en el seu despatx. Compta, com no, amb la complicitat d'una gran part de la societat xativina que ha arribat a conformar-se amb el que hi ha. Però per sanitat democràtica convé que aquest senyor se'n vaja, porta ja massa anys. Ell vol que Zapatero (a qui no he de defendre dels seus bandejos en política econòmica) el tiren a gorrades: i que farem amb ell? amb l'excusa de Zapatero el tindrem quatre anys més? Els xativins i xativines hem de dir prou. Ves-te'n Rus.

Compromís


A mi sempre m'ha agradat aquesta paraula, pot ser dels meus anys de dedicació a altres afers no polítics. La diferència entre els que ens estimem el nostre país i els que només el volen per aferrar-se al poder és que estem disposats a comprometre'ns per ell, per la seua llengua, la seua cultura, la seua història, la seua gent, el seu futur. I ara voldria fer-vos el compromís d'escriure més vegades: vaig tantes vegades pel carrer o em desperte de bon matí i em pose a pensar coses per a escriure que després no faig...