dimarts, 30 de desembre de 2014

Candidatura a les Primàries per a la llista municipal de Xàtiva

Sóc Joanjo Garcia Terol i sóc regidor de COMPROMÍS  a l’Ajuntament de Xàtiva des de fa cinc anys i mig. Em vaig afiliar al BLOC en 1999, i vaig treballar en diferents responsabilitats durant anys fins que vaig assumir la tasca de representar la ciutadania xativina com a regidor. Durant els anys que porte de regidor he continuat el meu treball, aprenent molt del funcionament de l’Ajuntament al costat d’una gran mestra, la meua portaveu Cristina Suñer. He aportat tot el que he pogut, amb diverses iniciatives, demanant sobre tot més transparència i més democràcia, i també amb propostes defensant les nostres senyes d’identitat i la nostra llengua. Algunes d’aquestes iniciatives han aconseguit canviar el funcionament de l’Ajuntament, com la que demanava que els representants en els òrgans col·legiats donaren compte o el reglament de regals i obsequis.

Ara em trobe il·lusionat amb el que espere que passe els pròxims mesos. Després de molts anys, estic convençut que a partir del 24 de maig hi haurà un canvi al govern de Xàtiva, i jo vull estar en eixe canvi, aportant tot el que he aprés. Sé que no serà fàcil, hi haurà molta faena i molts entrebancs per diverses bandes, però estic disposat a afrontar eixe repte i posar tot el millor de mi, especialment la meua capacitat de treball i organització. També sé que d’ací a les eleccions haurem de treballar molt fins arribar eixe moment, i estic disposat a fer-ho. Per tot això espere que diposites la teua confiança en mi.


dilluns, 24 de novembre de 2014

QUINA TELEVISIÓ?


Article publicat en l'Informador el dissabte 22 de novembre

Quina televisió necessitem les valencianes i els valencians? Quina ens podem permetre? Quina ens mereixem? Els últims dies s’ha parlat molt de tot açò, amb l’anunci de Rus que farà una televisió, de gestió privada però amb diners públics, “per traure les festes i tradicions”, i de pas a l’alcalde de torn, del PP i submís a Rus, ja se sap, que tots sabem quin és el seu model. Fabra no s’ha quedat curt i també ha dit que reobrirà Canal 9 quan puga, després de gastar-se 144 milions d’euros en tancar-la, molt més dels 60 anuals que costava mantindre-la oberta.
 
Coincidint amb aquests anuncis, quan feia un any del tancament de RTVV, COMPROMÍS va presentar el passat divendres una moció al ple de l’Ajuntament per tal de demanar reobrir la tele i la ràdio de les valencianes i valencians i Rus no va voler discutir-ho, clar ell ja té la seua. Per casualitats d’agenda, el dissabte fèiem també la presentació del documental de Sergi Moyano “Fent memòria... RTVV” i ens acompanyaven Josep Lluís Fitó i Vicent Grau que ens van fer pensar molt amb les seues experiències, algunes no molt agradables, en el seu pas per aquella televisió controlada per Lerma, Zaplana, Camps...
I què fem ara? Quina és la nostra proposta? Intentaré respondre a les preguntes que he enunciat dalt. Els valencians i les valencianes necessitem una televisió que vertebre el nostre País, que no ens faça oblidar qui som i quin és el nostre territori, i necessitem una televisió que parle la nostra llengua. Què faran Rus o Fabra? El PP ha pogut fer açò durant quasi vint anys i no ho ha fet, ha programat en castellà, ha portat tertulians de Madrid i ha censurat en la tele música en valencià, escriptors, artistes, cal recordar-ho? I no cal dir res de la pluralitat, es pot fer una tele plural i hi ha models, si no la fan és per intentar no perdre el poder, que el perdran.
Ens la podem permetre? Clar. Els castellans es poden permetre tindre desenes de canals en la seua llengua? Ho fan. Qui paga? Tots, públiques dels impostos, i privades dels anuncis de productes que comprem totes i tots. Si la Generalitat no té prou diners, que es plante davant de Madrid i demane un finançament just, o que la financie l’Estat, que té l’obligació constitucional de preservar la nostra llengua i no ho fa.
I ens ho mereixem, ens ho mereixem perquè som un poble espoliat pel centralisme i pels nostres mals governants i ja hi ha prou que ens diguen que “en Valencia no hace falta otra televisión”, el que no fa falta són tantes controlades pel PP i tantes en castellà. Que ens tornen els diners que ens deuen i tindrem tele, i ajudes a la dependència, sanitat i educació.

divendres, 24 d’octubre de 2014

Parra i Rus

Després d'escoltar ahir l'entrevista amb Vicent Parra en Xtradio continue pensant el mateix que pensava d'Alfonso Rus i les seues maneres de fer. Parra insisteix una i una altra vegada que les decisions són de Rus (on hi ha patró no mana mariner), TOTES les decisions, fins i tot que ell fóra diputat. Conta el cas que el va fer president del PP xativí per telèfon quan ell feia el camí de Santiago (no es feien congressos, diu). Els qui som democràtics ens sobta molt tot això, però coneixent a Rus i les seues maneres de fer, no ens estranya, així és com funciona, fa i desfà, afavoreix a qui vol i a qui no vol, no li convé o no li interessa. I el que fa amb les persones que treballen amb ell, ho fa amb la resta, i eixa és la manera de treballar i de governar que porta fent des de fa quasi vint anys. Una manera de treballar que jo considere que no és democràtica, i que s'assembla més al funcionament de les institucions abans de la democràcia que al que hauria de ser en democràcia. Amb l'única diferència que ací es tria a l'alcalde cada quatre anys  i se li dóna un poder absolut.

O dient-ho més clar: totes les decisions importants (aquelles que va dir Mònica Oltra a Xàtiva que s'havien de consultar a la ciutadania), les decideix Alfonso Rus. Deixa fer als seus regidors, i no té més remei perquè no està a Xàtiva en tota la setmana, però ell pren la decisió final quan cal, o fins i tot canvia les decisions preses pels regidors. Per exemple, va fer canviar el criteri de Vidal respecte al tancament del nucli històric (i ell continua dient que el tancaria més hores) o no deixa que Rosa Esteban prenga cap decisió en els òrgans que presideix sense consultar, excepte potser l'última de dimitir, que no té marxa enrere. I parle de dos regidors que porten molts anys amb ell, Rosa, des del principi.

Tornant a Parra, ell declara que després de l'episodi de la seua destitució com a portaveu, ell continua fent la faena perquè està compromés amb la ciutat. És com si li hagueren donat un càrrec que no depenguera de la voluntat popular, que va donar la majoria (per la llei d'Hondt, recordem) al PP i a Rus, que a hores d'ara no confia en ell, i li va arribar a suggerir que se n'anara al grup mixt. Com pot continuar ell treballant en eixe equip? Quin sentit té? Espere que efectivament siga el compromís amb el projecte (que deu ser el seu projecte personal, amb el qual no es va presentar a les eleccions), perquè no vull pensar que Rus i ell tinguen coses que amagar-se l'un a l'altre que eviten un trencament més clar. Encara que no sé què passarà a partir d'aquesta entrevista.

I finalment, un senyor que porta quasi vint anys de regidor, que ha estat un dels principals responsables dels desgavells fets a Xàtiva (començant pel desastre de la plaça de bous, que ell justifica en l'entrevista) i que ha participat en el govern de les festes en Fitur (que algú vos conte el que hi passava), de les Nits al Castell, dels dinarots i soparots, de l'enxufisme i del favoritisme a empreses i del desgavell de les factures en els calaixos (i si ara amb control estricte de l'oposició és el que és, imagineu-vos els primers anys), no pot donar lliçons de res. És necessari un canvi, i ell forma part del que se n'ha d'anar, no del que ha de vindre nou.

dijous, 9 d’octubre de 2014

#PPantivalencians

Article publicat a Levante-EMV el 9 d'Octubre

En octubre de 2012 vam presentar des de Compromís una proposta en el ple de l'Ajuntament de Xàtiva per tal que s'incrementara i s'assegurara l'ús del valencià en l'Ajuntament. Aquesta proposta va ser rebutjada pel PP, que va argumentar que ells ja feien molt. Segons ells, defenen sempre la nostra llengua i les nostres 'senyes d'identitat', quan la realitat és que el seu únic objectiu és guanyar eleccions per a continuar aprofitant-se del poder, com han fet fins ara, i han utilitzat, utilitzen i utilitzaran la llengua i les nostres 'senyes d'identitat' com a arma electoral.

Recentment, un informe fet per Clara Miralles, una estudiant de física de la Universitat de València, concloïa que el percentatge de valencianoparlants en 2050 serà inferior al 10% si es continua amb les actuals polítiques lingüístiques que es practiquen (o no es practiquen) des dels governs de l'Estat i de la Generalitat per part del PP. L'informe està fet seguint diferents mètodes estadístics fonamentats que arriben a conclusions semblants. Són dades fredes i colpidores, almenys per als que estimem la llengua que parlem, la llengua que ens van ensenyar les nostres mares i pares o la llengua que considerem que és una de les senyes d'identitat importants del nostre poble, i no és precís que coincidisquen les tres condicions per a estimar-la, amb una és prou.

A mi se m'ocorre un paral·lelisme que per als qui estem en Compromís també resulta d'importància: el canvi climàtic. Les últimes dades conclouen que si no es fa res les conseqüències seran catastròfiques en uns anys per al clima, i com a conseqüència, per a l'economia i la nostra manera de viure. Es tracta de responsabilitat amb les generacions venidores. Qui estima el seu País i la seua llengua, està obligat per coherència a fer el possible per a que sobrevisca. Qui estima el seu planeta està obligat a fer el possible per a que no es produïsca la catàstrofe, pel bé dels seus fills i els qui l'han d'ocupar d'ací uns anys.

I no es tracta de respecte a la llibertat. Una empresa pot tindre el dret d'emetre CO2 per a funcionar, però la població mundial té el dret de tindre un planeta on viure. Una persona pot tindre el dret d'utilitzar la llengua que vulga, però els valencianoparlants tenim el dret de poder viure en valencià, poder expressar-nos així en tots els llocs, tindre mitjans de comunicació en la nostra llengua, veure com s'utilitza en les institucions.


El que jo dubte és si els qui ens governen estimen la nostra llengua, la que és pròpia de la nostra terra, segons recull l'estatut d'autonomia que ells van aprovar. I ho dic des de Xàtiva i en la data en la que recordem la nostra creació com a poble fa 776 anys.

dissabte, 4 d’octubre de 2014

Crisi democràtica

Article publicat en l'Informador el 4 d'octubre de 2014

Tots som conscients que la ciutadania fa anys que reclama un canvi per aprofundir la democràcia, per portar a les institucions d'una manera més directa la sobirania popular. A tots ens han venut sempre que vivíem en una democràcia madura, que havia sorgit d'una Transición exemplar que havia admirat tots els pobles del món. Però la ciutadania, cada vegada més informada, veia com els poders continuaven sent els mateixos, com els governants s'aliaven amb els poders econòmics i fàctics per fer polítiques contràries a aquelles que demanaven els qui els havien votat. Com tenien la recompensa corrupta en forma de comissions, de tants per cent, de sobres, de portes giratòries. Com el poble només tenia l'oportunitat de votar cada quatre anys uns mandataris que després no complien.
Jo pensava, sincerament, que la situació aniria a millor. Que els partits polítics, com hem fet a COMPROMÍS i a altres partits oberts a la ciutadania, serien partidaris d'arribar a una democràcia plena: participació, diàleg, solidaritat, responsabilitat dels governants davant dels seus electors, en resum, tornar a la definició d'aquest sistema: el govern del poble per al poble, no el govern d'uns pocs mentiders sotmesos als poderosos per voler participar en el seu poder. Però veig que els grans poders, aliats amb els partits del sistema no sols volen mantindre les injustícies actuals, sinó que volen augmentar el seu poder, disminuir la democràcia, i de pas recentralitzar l'estat llevant poder a les autonomies, més pròximes al ciutadà, el que també suposarà una castellanització, en el nostre cas, del nostre País.
I per a exemples, alguns simbòlics i altres molt seriosos, recorde: la família del dictador encara és propietària dels béns que va furtar; els morts encara estan en les cunetes; persones amb responsabilitat en la dictadura, com el president del Consell d'Estat, encara tenen responsabilitat; el PP vol (o volia) governar els ajuntaments sense tindre majoria; quasi s'aprova una llei retrògrada contra el dret a decidir de les dones (i no s'ha fet per electoralisme); els grans mitjans de comunicació, controlats; canviem el cap de l'estat sense que parle el poble; el poder judicial, al servei del poder polític i econòmic, i les consultes ciutadanes, com la de Catalunya per saber l'opinió del poble sobre quin model d'estat volen o la de Canàries contra les prospeccions petrolieres, prohibides.
No volen que pensem? No volen que opinem? No volen que decidim. Açò és democràcia?
Joanjo G

divendres, 8 d’agost de 2014

Gaza

Hui tots els grups polítics de l'Ajuntament de Xàtiva hem condemnat l'agressió d'Israel al poble palestí. Aquesta ha sigut la meua intervenció:

1843 palestins morts en l’atac a Gaza, dels quals el 73% eren civils i 415 xiquets. Alguns han mort en les seues cases, mentre jugaven a futbol en la platja o davall les sigles de les Nacions Unides en escoles-refugi, la posició de les quals havia sigut comunicada en repetides vegades a l’exèrcit Israelià. Els israelians han perdut a 67 persones, de les quals, 3 civils. La desproporció és evident. Si l’excusa era destruir els túnels que utilitza Hamàs, han eixit a 57 morts per túnel.
No hi ha cap explicació per a aquesta barbàrie: no es pot justificar l’atac a un grup que, segons Israel, és terrorista, assassinant innocents d’aquesta manera. En aquest conflicte, anomenat de forma sarcàstica ‘marge protector’, el que s’ha fet no és protegir, sinó assassinar xiquets, destrossar l’economia civil de Gaza i deixar milers de persones sense casa.
Nosaltres condemnem rotundament l’actitud del govern Israelià que no sembla que tinga intenció ni d’estabilitzar la zona ni d’assegurar la seguretat dels seus ciutadans, sinó de fomentar l’odi entre israelians i palestins, de mantindre als palestins empobrits i a la vegada fàcils víctimes del radicalisme i d’utilitzar la por al terrorisme per mantindre’s en el poder, quan s’ha vist que els qui són terroristes són ells.
Nosaltres condemnem la tibiesa de molts organismes estatals i internacionals, que no condemnen de forma clara l’atac indiscriminat als civils, que no eviten que un estat com l’israelià utilitze armament fabricat en països europeus com Espanya.
Però tanmateix considerem que l’única solució, com sempre, és la Pau. No és una solució fàcil, però és l’única. Però una pau justa, en la que es respecten els drets territorials del poble palestí reconeguts per les Nacions Unides, en la que s’ajude al poble palestí a eixir de la situació en que l’han deixat els atacs d’Israel els anys de bloqueig econòmic. Per tant, mostrem el nostre suport a la solució dels dos estats seguint l'esperit del Pla de l'ONU per a la participació de Palestina (1947) i els Acords d'Oslo: retirada d'Israel dels territoris ocupats a Cisjordània després de la Guerra dels Sis Dies (1967) i establiment d'un estat àrab que coexistisca pacíficament amb l'estat jueu, tot respectant els Drets Humans i la legalitat internacional.

Pensem que ara més que mai és necessària la tolerància i el diàleg, i amb això volem contribuir des de Xàtiva a la solució d’aquest conflicte.

dilluns, 16 de juny de 2014

Felipe VI

Article publicat a l'Informador el dissabte 14 de juny de 2014

Ara fa 307 anys, Xàtiva era cremada per les tropes de Felip d’Anjou, que després li canviaria el nom pel de Nueva Colonia de San Felipe, completaria la conquesta del Regne de València i derogaria els seus Furs pel decret de Nova Planta, eliminant les nostres lleis, relegant la nostra llengua i eliminant la personalitat del Regne de València. Fins aleshores, per tant, tots els reis ho havien sigut també de València a més de Castella i Aragó, i ara passaven a ser només d’Espanya, però amb les lleis i les tradicions de Castella.
El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola, que va suposar la fi del regnat dels Borbons a Espanya, doncs després del colp d’estat i la posterior Guerra Civil, es va produir la dictadura del General Franco. A la seua mort, Franco va deixar la el títol de Cap de l’Estat a Juan Carlos de Borbón a títol de rei, pretenent una continuació de la dinastia borbònica, amb un salt de 46 anys i botant-se el fill de l’últim rei, Juan de Borbón. Aquest rei va saber adaptar-se a les demandes de la ciutadania i va ser procliu a una democratització de l’Estat, però assegurant-se el seu regnat, i incloent en el ‘paquet democràtic’ la monarquia, que els qui van votar la Constitució (entre els quals jo no em trobe, tenia 10 anys) van haver d’acceptar.
Les valencianes i valencians fa, per tant, més de 300 anys, que no tenim rei, que no hem pogut triar entre aquesta forma de govern o una altra, que no hem pogut decidir quina és la vinculació que volem del nostre antic regne, conquistat amb les armes (i a Xàtiva en som testimonis) amb la resta de pobles i nacions de l’Estat espanyol. I ara, amb l’abdicació de Juan Carlos ens volen posar apressa i corrents un altre rei sense deixar-nos decidir a la ciutadania quin és l’estat que volem. I a més ho volen fer el mateix dia que el seu avantpassat, que portava el mateix nom, va cremar Xàtiva: el 19 de juny. La ‘Transición ejemplar’ ens va deixar moltes coses pendents, i algú no vol que s’aclarisquen. Les valencianes i valencians ja som adults per a triar el que volem. O sinó, què és una democràcia sinó escoltar la veu del poble? Perquè no podem parlar?
Joanjo Garcia Terol, regidor de COMPROMÍS Xàtiva

dilluns, 9 de juny de 2014

Ho podrem tot

Article publicat en Levante-EMV el 7 de juny de 2014
Ho podrem tot
Però sembla que hi ha algú que no es dóna compte, bé algú no, els que estan dalt, els que manen dels partits del sistema, que el passat 25 de maig van tindre els pitjors resultats de la seua història. És l’hora del canvi, i no sols de l’alternança, com fins ara. No parle d’un canvi de camises, de cares, d’unes polítiques un poc més d’açò o un poc menys d’allò Fins ara, manaven els rojos o els blaus, com guanyava la lliga el Barça o el Madrid, i algú com nosaltres (UPV, BLOC, etc) els féiem de comparsa. I no es tracta que la lliga la guanye ara un altre equip, els equips estan tots plens de diners, que per on passen, banyen. Bé, la lliga la pot guanyar qui vullga, però el poder, no. El poder ha de ser per al poble. Això és el que mana la democràcia, però els qui han manat fins ara s’han dedicat a entregar eixe poder, el que el poble els havia confiat, a altres poders que no han deixat de manar, i després han tingut la seua recompensa, han eixit del poder polític i han entrar en l’econòmic, i després, com Felipe González o Aznar, donen lliçons quan ingressen sous milionaris com a consellers d’empreses privades que ells mateixos han privatitzat. I el poble, després de molts anys s’ha donat compte i ha començat a donar l’esquena al bipartidisme i als partits del sistema. I ha començat a confiar en qui ha proclamat que rescatarà a les persones abans que als bancs, qui té el compromís de no enriquir-se amb la política, compromís que pot demostrar perquè allí on governa és exemple de transparència i lleialtat. A confiar en qui posa per davant els interessos de la gent dels interessos del poder econòmic. A confiar en qui creu que les retallades no són la solució i que les polítiques d’austericidi empobreixen mentre les grans empreses evadeixen els impostos que haurien de pagar a paradisos fiscals. A qui proclama que no s’ha de pagar el deute il·legítim que uns polítics corruptes han contret amb l’únic benefici personal.
A Xàtiva, després dels resultats del diumenge 25 ha començat el canvi, el canvi a una ciutat que, per fi, estiga orgullosa de ser el que ha sigut i esperançada amb el seu futur, un futur on totes i tots puguen tindre una vida digna i on Xàtiva siga una referent al País Valencià, un referent cultural, educatiu, de justícia social, de respecte al medi i sobre tot de respecte a les persones. Perquè les xativines i xativins no es deixen enganyar més per un alcalde que l’únic que fa és buscar el seu profit personal i que l’únic argument que té és l’amenaça i la desqualificació. I des de COMPROMÍS estem disposades i disposats a participar d’eixe canvi, a ser la veu de la gent, junt a tots aquells que també creguen en la renovació democràtica, la transparència, la participació ciutadana i un futur de vida digna per a totes i tots. Perquè, com deia Estellés, hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot. I eixe dia ja ha arribat.

Joanjo Garcia Terol, regidor de COMPROMÍS Xàtiva

dilluns, 17 de febrer de 2014

VAN A PER NOSALTRES


Article publicat en L'Informador els dies 8 i 15-02-14

El Poble valencià es troba en una època en la que ha de prendre moltes decisions, decisions que no seran fàcils, ni de prendre, ni de que siguen respectades. Nosaltres fem el nostre camí propi, independent i separat del d’altres pobles de l’Estat, però, per suposat, relacionat amb ells, vulguem o no vulguem. El Partit Popular ens ha governat els últims 18 anys i mig i el resultat, com es pot veure, ha sigut desastrós. No vull dir amb això que els anys anteriors el PSPV-PSOE aconseguira moltes coses, va posar en marxa l’autonomia però va fallar en l’oportunitat de donar-li a les institucions valencianes i a la seua acció la dignitat que es mereixien. El PP és, allà on governa, un partit destructor, una màquina de guanyar eleccions sense cap projecte. Ací a Xàtiva ho veiem clar, Rus ha anat planejant grans obres sense futur, com la plaça de bous, i no ha sabut aprofitar la personalitat de la ciutat, deixant degradar-se cada dia més el nucli històric, no ha tingut un projecte de ciutat per al futur. Zaplana i Camps es van dedicar a fer Terres Mítiques, Ciutats de les Arts, Fórmula 1, però van oblidar construir el nostre País, reclamar un finançament just, i el van deixar com està ara, una comunitat més pobra que la mitjana estatal però que dóna més diners en impostos dels que rep, sense bancs ni caixes pròpies ni mitjans de comunicació propis.
Fa poc es va produir l’última, la desconnexió de Catalunya Ràdio, l’única que podien escoltar en la nostra llengua i que s’emetia al País Valencià gràcies a Acció Cultural, i que a Xàtiva no arribava bé, per la qual cosa tampoc ens ha suposat tant. Però per a mi allò important és el símbol. Van a per nosaltres. Els de Madrid (els que manen, és igual quin partit, els poders econòmics) no van a consentir que el Poble Valencià tinga el que és seu, tinga personalitat i construïsca una alternativa que no estiga subjugada a ells. Saben que hi ha altres Pobles de l’Estat, com Catalunya, que davant l’espoli fiscal a que l’han sotmès, com també ens han sotmès a nosaltres, han agafat la directa i han optat per lluitar per la independència. I si Catalunya s’independitza, les valencianes i valencians, que ho veiem tot des de fora, que pensem que a nosaltres no ens afecta, sí ens afectarà. Perquè tot el que espolia Madrid a Catalunya ens ho espoliarà a nosaltres, perquè ells no saben viure sense la nostra riquesa (només cal que veieu el nombre de funcionaris per comunitats, les que en tenen menys són Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià), i per això preparen el camí i ens volen anul·lar com a poble, sense estructura, sense mitjans de comunicació i amb un president posat a dit des de Madrid. I si Catalunya no aconseguira la independència, des de Madrid no voldran més aventures, voldran deixar les coses ben lligades, com ja ens van fer amb l’Estatut en la transició, i les concessions que li facen a Catalunya en finançament, educació, no voldran fer-nos-les a nosaltres.

El panorama és negre si continuen manant els mateixos, o siga, els que estan supeditats al que diuen en Madrid. El panorama pot ser d’un altre color si el govern de la Generalitat i el d’Ajuntaments com Xàtiva està en mans d’aquells que no estan subordinats al centralisme, dels qui creuen que les valencianes i valencians tenim dret a decidir quin ha de ser el nostre futur, com ens hem de governar i com ens hem de finançar. Per això és necessari un canvi, per a garantir el nostre futur com  a Poble.

dimecres, 12 de febrer de 2014

El Gernika Valencià

El passat diumenge vam poder viure un emotiu homenatge a les víctimes del bombardeig del 12 de febrer de 1939, des d’ací el reconeixement per l’organització d’un acte tan magnífic i ben organitzat, tan merescut per les morts d’aquella barbàrie inútil, recordada en la memòria col•lectiva de les xativines i xativins, però mai reconeguda a nivell institucional. L’amnèsia a què ens va condemnar la dictadura va impedir durant molts anys el recordatori d’allò que tots, d’una manera o altra hem sentit contar als nostres pares i mares, als nostres iaios i iaies: les sirenes, l’anada davall les escales a amagar-se, el soroll de les bombes, els cossos mutilats en els arbres... Ens va impedir recordar-ho fins i tot en democràcia, pot ser per una mal entesa ‘neutralitat’ fins que un grup de xativins, el qual mereix tot el nostre reconeixement, amb l’espenta inicial del Consell de la Joventut, la col·laboració de l’art de Miquel Mollà i el recolzament actual dels tres partits de l’oposició han aconseguit fer d’aquesta cita anual un esdeveniment estable en el qual es donen cita centenars de persones, de Xàtiva i vinguts de fora.
L’acte d’enguany estava marcat per la significació del 75 aniversari d’aquell assassinat en massa, però també per la negativa de l’alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, a commemorar d’una manera o una altra aquella desgràcia. I dic l’alcalde perquè em negue a creure que la majoria del PP xativí, així com la majoria de les xativines i xativins es puga oposar a homenatjar a les xativines i xativins innocents que van morir de forma inútil aquell fatídic 12 de febrer de 1939. Aquesta negativa és, una vegada més, la mostra del fi d’una època, la d’Alfonso Rus, ancorat en el passat, completament allunyat del que vol la ciutadania xativina i del que demana una societat democràtica, tolerant i pacífica. Alguns xativins ens han dit que no cal que el PP se sume a l’acte, però jo no pense així. Cap demòcrata hauria de deixar de condemnar la mort ni tan sols d’un innocent.
El Gernika Valencià, com comença a ser nomenat el bombardeig de l’Estació de Xàtiva, inútil, com esmenta la llegenda del monument de Miquel Mollà, s’ha de tornar útil per al futur de la societat xativina. Ha de ser el record que ens faça construir un futur de Pau on no càpien les guerres, la intolerància i la barbàrie. Ha de ser l’espenta per a construir una societat millor que no oculte el patiment d’unes persones amb l’excusa que són d’un signe o un altre, perquè la mort d’un innocent no té cap signe.  Jo estic convençut que açò és possible. Estic convençut que la commemoració és imparable, i en un futur serà de tota la societat, que tindrà el recolzament de l’Ajuntament de Xàtiva en el seu conjunt, i serà el recordatori d’un passat que no cal oblidar per tal que no es torne a repetir. Serà el símbol de l’aposta de Xàtiva per un futur sense odi i sense violència.

dijous, 16 de gener de 2014

Entrevista a Joanjo Garcia en el blog Xàtiva Foral

Des de Xàtiva Foral estem encantats de presentar-vos una entrevista a Joanjo Garcia Terol, regidor de Compromís a l’Ajuntament de Xàtiva i secretari local del BLOC. Aquesta entrevista es realitza per a donar a conèixer la opinió i el punt de vista dels propis xativins sobre la seua historia local. Hem decidit triar a representants de la Coalició Compromís de Xàtiva per considerar que son possiblement els més acèrrims defensors de la llengua i cultura valenciana i per tant també de la seua història, que es el que ens preocupa a nosaltres.
Per tot açò, em volgut plantejar una sèrie de preguntes que tocaran des de temes plenament històrics, fins a algunes que mesclen la història amb assumptes de actualitat política.
·        
-Quin considera que ha sigut l’esdeveniment històric més important per a la ciutat?
És difícil triar-ne un, perquè qualsevol és determinant en la situació actual de la ciutat. Molts triarien la crema de la ciutat en juny de 1707, perquè és la derrota que ens dóna força per a lluitar dia rere dia pel nostre futur, però si el que es tracta és de buscar quin és l’esdeveniment que dóna inici a la nostra identitat, que defineix la Xàtiva per la nosaltres lluitem i treballem, està clar que el més important per a la ciutat és la seua conquesta per Jaume I en 1244, perquè determina la seua pertanyença al Regne de València i a l’àmbit lingüístic i cultural de parla catalana. Fins el moment, Xàtiva havia mirat més al sud, amb la línia separatòria del riu Xúquer, i ara passava a mirar més al nord, a València i a Europa.
-I el personatge xativí amb més repercussió històrica?
Sense dubte, a nivell Europeu, Roderic de Borja. És una mostra del que significava la ciutat, del nivell de poder de les seues famílies, el que va permetre a aquest xativí a portar el nom i la llengua de la nostra ciutat arreu del món.
-Quins llocs i monuments de la ciutat ens recomanaria visitar?
La ciutat, per ella mateixa, és un monument. La quantitat de llocs per a visitar és llarga, encara que hi ha molts que es troben, a hores d’ara, sense possibilitat de visitar, com moltes restes trobades d’època musulmana o palaus senyorials, alguns tancats i fins i tot amb perill de deteriorament, perquè encara que pertanyen a propietaris privats, el govern municipal no ha fet res per posar-los en valor. Jo em quedaria amb dues coses: la visita ineludible al castell, però començant pel bellveret amb la comprensió del que era la ciutat musulmana, i el recorregut pels diferents carrers de la ciutat, sense rumb, gaudint de les cases senyorials i dels carrerons més humils però plens d’encant.

-Quina es la visió que té de la història de la seua ciutat?
Doncs la d’una ciutat molt antiga, amb un enclavament privilegiat que va fer que fora poblada des d’època antiga, amb una importància que va augmentar en l’època musulmana i després es va consolidar en l’època cristiana. Rivalitzava amb Oriola per ser la segona del regne i sempre pretenia ser alguna cosa més, sempre amb la recerca de ser seu episcopal, amb molta consciència de la seua importància.
-Xàtiva va tindre un període de plenitud cap a la baixa Edat Mitjana i la Edat Moderna, però amb la guerra de successió això va canviar a causa de la crema i destrucció de la ciutat.  ¿Creieu que va marcar el seu devenir històric posterior? ¿Està present encara aquest esdeveniment en la consciencia del poble xativí?
Clar que va marcar el seu devenir històric. Si Xàtiva no haguera sigut cremada, si les valencianes i els valencians no haguérem perdut els furs i l’autogovern, no hauríem tingut una història subjugada a Castella, amb tot el que ens ha portat els últims segles al poble valencià aquesta subjugació, i amb el que ens porta en aquest moment una situació perifèrica. Tindríem una situació més mediterrània i més europea, i Xàtiva seria segurament una ciutat molt més gran del que és ara, capital d’alguna demarcació que hi haguera en la forma d’estat que ens hauríem donat les valencianes i valencians. De tota manera, el record d’aquella desfeta, junt al manteniment de la nostra identitat, fa de les xativines i xativins uns fidels guardians de la nostra identitat com a poble.
-Fa no molts anys Alfonso Rus, actual alcalde, va proposar a la família reial pegar-li la volta al quadre de Felipe V que es conserva al Museu de l’Almodí, què opina al respecte? Creu que els xativins ho acceptarien?
Jo crec que no, i l’alcalde també s’adonaria després de la poca conveniència del que havia dit. El quadre de Felip V és un testimoni de la consciència que tenim els xativins sobre el que va significar la desfeta de 1707 i a la vegada és un atractiu turístic i un símbol de la ciutat. Fins i tot, l’objectiu de Rus, la visita reial, semblaria a hores d’ara contraproduent, amb el baix índex d’acceptació que té la casa reial pels últims escàndols. Era una obsessió de Rus, va proposar de posar el nom de ‘Reina Sofia’ al teatre si venia a inaugurar-lo, per sort, no van acceptar.
-Com deia al Tall: “Lladres que entreu per Almansa [...] ens poseu la cova en casa i des de ella governeu”, creu que la història de 1707 està repetint-se però aquesta vegada amb violència estatal i administrativa?
Sí, com ja he dit abans, la subjugació a Castella (que últimament se’ns vol vendre com un sentiment d’unitat d’un nacionalisme espanyol que realment és uniformador castellà), ens porta als valencians molts problemes. A hores d’ara, a banda de l’intent de suprimir la nostra cultura i la nostra llengua, el fet més sagnant és la manca de finançament que té la nostra autonomia, que a més està governada per polítics que han pensat més en la seua promoció i els grans esdeveniments que per lluitar pel que ens correspon. Només cal veure que som l’única autonomia que té el PIB per baix de la mitjana estatal que a més dóna més del que rep. Fins fa poc, fins i tot molts valencians quan es parlava de finançament autonòmic creien que eren dèries d’altres autonomies governades per partits ‘nacionalistes’ (com si els partits que governen en Madrid no foren nacionalistes espanyols) i ni tan sols pensaven que també era un tema que ens afectava als valencians, perquè els polítics que ens han governat han estat sempre subjugats al que els manen des de Madrid, com a molt han protestat un poc quan el partit que manava en Madrid era diferent del que manava ací. Però ara crec que les coses comencen a canviar, hi ha més consciència de la situació.
-Xàtiva ha demostrat i demostra que continua sent un dels bastions en el que a defensa de la llengua valenciana es refereix, però en les últimes dècades estem assistint en la resta del País Valencià  a un progressiu estancament i  depreciació del seu valor cultural. Podem estar assistint al principi de la fi d’una llengua i una cultura?   
Jo espere que no. És cert que ha baixat el seu ús en algunes zones, però crec que cada vegada està més valorada i s’és més conscient de la seua importància. Hi ha aspectes positius com l’augment de la música que es fa en valencià o la consciència cada vegada major que és una llengua compartida amb Catalunya i les illes, no hi ha els entrebancs que hi havia fa uns anys. De tota manera, com a servidor públic i com a usuari de la nostra llengua en tots els àmbits, he de ser positiu. Jo he ensenyat als meus fills a parlar-la i a estimar-la i els he portat a l’escola en valencià perquè crec que té futur, sinó no ho hauria fet.
- Creu vostè que s’està fent tot el possible per posar en valor el patrimoni històric  de la ciutat?  Hi ha prou divulgació del patrimoni? i esta divulgació, es la adequada?
No, i voldria distingir dues coses. Per una banda, sí s’està fent restauració, i s’ha de reconèixer que el govern del PP sí ha buscat inversions, com es pot veure recentment amb Sant Doménec. Però no hi ha un projecte global, perquè com he dit abans, encara que es restauren monuments puntuals, no es té un projecte de restauració i valoració de tot el conjunt històric, de tot el nucli antic de la nostra ciutat, que és molt gran i era el centre de la ciutat i el lloc on es feia tot fins fa pocs anys. La política urbanística del PP, només orientada a recaptar diners per a després gastar-se’ls en els capricis de Rus, ha deixat el nucli històric abandonat. Per altra banda la política turística no es podria qualificar ni de pèssima, senzillament no existeix. La regidora de turisme es limita a anar a Fitur una vegada a l’any i a algun altre viatget que li ix i prou. I es dóna el cas que també és la de comerç i tampoc no fa res en aquest àmbit, quan la promoció del comerç, lligat a la promoció del nucli històric, seria fonamental per a la ciutat.
-Per últim, ens agradaria saber la seua opinió sobre projectes com aquest bloc o altres pareguts sobre la història de la seua ciutat, promocionats des de les universitats o per interessos particulars.

Em semblen projectes fantàstics, i que supleixen moltes vegades el que haurien de fer les institucions. Tenim la sort de tindre gent que es dedica a promocionar i a treballar per la nostra cultura i la nostra història, i això és el que ens salva. Moltes gràcies pel vostre interès!

divendres, 3 de gener de 2014

DRET DE LES DONES A DECIDIR

El ministre Gallardón diu que la llei d’avortament que vol aprovar és progressista. No sé de quin progressisme parla si no respecta el dret que tenen les dones a decidir sobre el seu cos. No entenc que puga ser d’una altra manera. Igual que amb altres assumptes en els quals la societat ha anat evolucionant i ara ens sembla impossible que poguérem tornar enrere, com el respecte a les diferents orientacions sexuals, el respecte i la promoció de les persones amb discapacitat de qualsevol tipus, o anant més enrere, el sufragi universal o la sobirania popular, el dret a decidir de les dones sobre el seu cos és per a mi tant evident que no sé com es pot plantejar d’una altra manera. Jo no entraré en el fet que la llei, a més de tornar al sistema de supòsits, encara és més restrictiva que la que es va aprovar en 1985; hem evolucionat cap a la llibertat, la igualtat, el respecte a les opcions personals, i el dret de les dones a decidir si volen o no ser mares sense que ningú, ni la parella que puguen tindre al costat, ni les persones que vullguen exercir drets sobre ella ni, per suposat, l’estat, és per a mi inqüestionable. En eixe aspecte la llei actual respecta aquest dret, facilita el procés, traumàtic en qualsevol situació, i evita les complicacions. Avortar sempre és un tràngol, i si es posen impediments havent-ho de justificar com feia la llei del 1985 o es vol fer ara, encara és més difícil.

Estem en 2014, no en el segle XIX, però sembla que drets tan bàsics com els que he nomenat abans no són respectats per molts sectors de la societat. Se suposa que la sobirania és del poble, però ens deixen votar cada quatre anys i després res més, les majories absolutes ho xafen tot, no s’escolten ni iniciatives populars ni anhels de pobles de ser lliures. Quan algú decideix ser mare, ho ha decidir conscient del que fa, ningú, ni pares, ni parella, ni cap poder pot obligar a ningú a ser mare, una opció tan meravellosa com la de crear vida, que suposa un acte d’amor fantàstic i lliure, no pot ser obligat. Però hi ha qui volen introduir en les lleis que han de respectar els drets de totes i tots aspectes de creences a les que no es pot obligar ningú a seguir. Ser mare ha de ser una opció lliure i no ser-ho, també. Si els senyors diputats del PP no volen avortar, que no ho facen. Però que deixen que qui vullga ho puga fer.