dilluns, 17 de febrer de 2014

VAN A PER NOSALTRES


Article publicat en L'Informador els dies 8 i 15-02-14

El Poble valencià es troba en una època en la que ha de prendre moltes decisions, decisions que no seran fàcils, ni de prendre, ni de que siguen respectades. Nosaltres fem el nostre camí propi, independent i separat del d’altres pobles de l’Estat, però, per suposat, relacionat amb ells, vulguem o no vulguem. El Partit Popular ens ha governat els últims 18 anys i mig i el resultat, com es pot veure, ha sigut desastrós. No vull dir amb això que els anys anteriors el PSPV-PSOE aconseguira moltes coses, va posar en marxa l’autonomia però va fallar en l’oportunitat de donar-li a les institucions valencianes i a la seua acció la dignitat que es mereixien. El PP és, allà on governa, un partit destructor, una màquina de guanyar eleccions sense cap projecte. Ací a Xàtiva ho veiem clar, Rus ha anat planejant grans obres sense futur, com la plaça de bous, i no ha sabut aprofitar la personalitat de la ciutat, deixant degradar-se cada dia més el nucli històric, no ha tingut un projecte de ciutat per al futur. Zaplana i Camps es van dedicar a fer Terres Mítiques, Ciutats de les Arts, Fórmula 1, però van oblidar construir el nostre País, reclamar un finançament just, i el van deixar com està ara, una comunitat més pobra que la mitjana estatal però que dóna més diners en impostos dels que rep, sense bancs ni caixes pròpies ni mitjans de comunicació propis.
Fa poc es va produir l’última, la desconnexió de Catalunya Ràdio, l’única que podien escoltar en la nostra llengua i que s’emetia al País Valencià gràcies a Acció Cultural, i que a Xàtiva no arribava bé, per la qual cosa tampoc ens ha suposat tant. Però per a mi allò important és el símbol. Van a per nosaltres. Els de Madrid (els que manen, és igual quin partit, els poders econòmics) no van a consentir que el Poble Valencià tinga el que és seu, tinga personalitat i construïsca una alternativa que no estiga subjugada a ells. Saben que hi ha altres Pobles de l’Estat, com Catalunya, que davant l’espoli fiscal a que l’han sotmès, com també ens han sotmès a nosaltres, han agafat la directa i han optat per lluitar per la independència. I si Catalunya s’independitza, les valencianes i valencians, que ho veiem tot des de fora, que pensem que a nosaltres no ens afecta, sí ens afectarà. Perquè tot el que espolia Madrid a Catalunya ens ho espoliarà a nosaltres, perquè ells no saben viure sense la nostra riquesa (només cal que veieu el nombre de funcionaris per comunitats, les que en tenen menys són Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià), i per això preparen el camí i ens volen anul·lar com a poble, sense estructura, sense mitjans de comunicació i amb un president posat a dit des de Madrid. I si Catalunya no aconseguira la independència, des de Madrid no voldran més aventures, voldran deixar les coses ben lligades, com ja ens van fer amb l’Estatut en la transició, i les concessions que li facen a Catalunya en finançament, educació, no voldran fer-nos-les a nosaltres.

El panorama és negre si continuen manant els mateixos, o siga, els que estan supeditats al que diuen en Madrid. El panorama pot ser d’un altre color si el govern de la Generalitat i el d’Ajuntaments com Xàtiva està en mans d’aquells que no estan subordinats al centralisme, dels qui creuen que les valencianes i valencians tenim dret a decidir quin ha de ser el nostre futur, com ens hem de governar i com ens hem de finançar. Per això és necessari un canvi, per a garantir el nostre futur com  a Poble.

dimecres, 12 de febrer de 2014

El Gernika Valencià

El passat diumenge vam poder viure un emotiu homenatge a les víctimes del bombardeig del 12 de febrer de 1939, des d’ací el reconeixement per l’organització d’un acte tan magnífic i ben organitzat, tan merescut per les morts d’aquella barbàrie inútil, recordada en la memòria col•lectiva de les xativines i xativins, però mai reconeguda a nivell institucional. L’amnèsia a què ens va condemnar la dictadura va impedir durant molts anys el recordatori d’allò que tots, d’una manera o altra hem sentit contar als nostres pares i mares, als nostres iaios i iaies: les sirenes, l’anada davall les escales a amagar-se, el soroll de les bombes, els cossos mutilats en els arbres... Ens va impedir recordar-ho fins i tot en democràcia, pot ser per una mal entesa ‘neutralitat’ fins que un grup de xativins, el qual mereix tot el nostre reconeixement, amb l’espenta inicial del Consell de la Joventut, la col·laboració de l’art de Miquel Mollà i el recolzament actual dels tres partits de l’oposició han aconseguit fer d’aquesta cita anual un esdeveniment estable en el qual es donen cita centenars de persones, de Xàtiva i vinguts de fora.
L’acte d’enguany estava marcat per la significació del 75 aniversari d’aquell assassinat en massa, però també per la negativa de l’alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, a commemorar d’una manera o una altra aquella desgràcia. I dic l’alcalde perquè em negue a creure que la majoria del PP xativí, així com la majoria de les xativines i xativins es puga oposar a homenatjar a les xativines i xativins innocents que van morir de forma inútil aquell fatídic 12 de febrer de 1939. Aquesta negativa és, una vegada més, la mostra del fi d’una època, la d’Alfonso Rus, ancorat en el passat, completament allunyat del que vol la ciutadania xativina i del que demana una societat democràtica, tolerant i pacífica. Alguns xativins ens han dit que no cal que el PP se sume a l’acte, però jo no pense així. Cap demòcrata hauria de deixar de condemnar la mort ni tan sols d’un innocent.
El Gernika Valencià, com comença a ser nomenat el bombardeig de l’Estació de Xàtiva, inútil, com esmenta la llegenda del monument de Miquel Mollà, s’ha de tornar útil per al futur de la societat xativina. Ha de ser el record que ens faça construir un futur de Pau on no càpien les guerres, la intolerància i la barbàrie. Ha de ser l’espenta per a construir una societat millor que no oculte el patiment d’unes persones amb l’excusa que són d’un signe o un altre, perquè la mort d’un innocent no té cap signe.  Jo estic convençut que açò és possible. Estic convençut que la commemoració és imparable, i en un futur serà de tota la societat, que tindrà el recolzament de l’Ajuntament de Xàtiva en el seu conjunt, i serà el recordatori d’un passat que no cal oblidar per tal que no es torne a repetir. Serà el símbol de l’aposta de Xàtiva per un futur sense odi i sense violència.