El Gernika Valencià

El passat diumenge vam poder viure un emotiu homenatge a les víctimes del bombardeig del 12 de febrer de 1939, des d’ací el reconeixement per l’organització d’un acte tan magnífic i ben organitzat, tan merescut per les morts d’aquella barbàrie inútil, recordada en la memòria col•lectiva de les xativines i xativins, però mai reconeguda a nivell institucional. L’amnèsia a què ens va condemnar la dictadura va impedir durant molts anys el recordatori d’allò que tots, d’una manera o altra hem sentit contar als nostres pares i mares, als nostres iaios i iaies: les sirenes, l’anada davall les escales a amagar-se, el soroll de les bombes, els cossos mutilats en els arbres... Ens va impedir recordar-ho fins i tot en democràcia, pot ser per una mal entesa ‘neutralitat’ fins que un grup de xativins, el qual mereix tot el nostre reconeixement, amb l’espenta inicial del Consell de la Joventut, la col·laboració de l’art de Miquel Mollà i el recolzament actual dels tres partits de l’oposició han aconseguit fer d’aquesta cita anual un esdeveniment estable en el qual es donen cita centenars de persones, de Xàtiva i vinguts de fora.
L’acte d’enguany estava marcat per la significació del 75 aniversari d’aquell assassinat en massa, però també per la negativa de l’alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, a commemorar d’una manera o una altra aquella desgràcia. I dic l’alcalde perquè em negue a creure que la majoria del PP xativí, així com la majoria de les xativines i xativins es puga oposar a homenatjar a les xativines i xativins innocents que van morir de forma inútil aquell fatídic 12 de febrer de 1939. Aquesta negativa és, una vegada més, la mostra del fi d’una època, la d’Alfonso Rus, ancorat en el passat, completament allunyat del que vol la ciutadania xativina i del que demana una societat democràtica, tolerant i pacífica. Alguns xativins ens han dit que no cal que el PP se sume a l’acte, però jo no pense així. Cap demòcrata hauria de deixar de condemnar la mort ni tan sols d’un innocent.
El Gernika Valencià, com comença a ser nomenat el bombardeig de l’Estació de Xàtiva, inútil, com esmenta la llegenda del monument de Miquel Mollà, s’ha de tornar útil per al futur de la societat xativina. Ha de ser el record que ens faça construir un futur de Pau on no càpien les guerres, la intolerància i la barbàrie. Ha de ser l’espenta per a construir una societat millor que no oculte el patiment d’unes persones amb l’excusa que són d’un signe o un altre, perquè la mort d’un innocent no té cap signe.  Jo estic convençut que açò és possible. Estic convençut que la commemoració és imparable, i en un futur serà de tota la societat, que tindrà el recolzament de l’Ajuntament de Xàtiva en el seu conjunt, i serà el recordatori d’un passat que no cal oblidar per tal que no es torne a repetir. Serà el símbol de l’aposta de Xàtiva per un futur sense odi i sense violència.