dimecres, 3 de febrer de 2016

Normes de Castelló

Intervenció al ple recolzant el reconeixement com a Bé d'Interés Cultural de les Normes de Castelló

Hui podem participar d'un reconeixement històric. Del reconeixement a les diferents entitats i personatges valencians que el 21 de setembre de 1932 van signar les Normes de Castelló. En l'acord van participar les principals entitats valencianistes de l'època, escriptors i filòlegs, i entre ells, el nostre conciutadà Francesc Bosch i Morata.

Un acord, fruit de la preocupació per dignificar la nostra llengua per part de la societat valenciana, unida a les expectatives de canvi que es van obrir a la República. Un gran avanç per a la nostra llengua després de segles d'haver sigut apartada de les institucions. Encara que la dictadura posterior va tornar a perseguir el valencià, l'acord ens va deixar unes normes que tenien el suport de tota la societat, utilitzades per tots els mitjans i escriptors i ensenyades en els diferents cursos organitzats per institucions com lo Rat Penat. Per tant va contribuir decididament a la supervivència i dignificació de la nostra llengua.

Però el més important d'aquest acord va ser el fet que les normes ens mantenien units a totes les terres del nostre àmbit lingüístic, mantenien la uniformitat ortogràfica amb les aprovades per l'Institut d'Estudis Catalans, i permetien, per tant, la uniformitat d'una llengua parlada, hui en dia, per més d’onze milions de persones. Tot açò suposa que els diferents mitjans de comunicació, escrits i digitals, les editorials o qualsevol producte informàtic puguen utilitzar la mateixa normativa per tot l'àmbit lingüístic.
Posteriorment, l'aconseguiment de l'Estatut d'Autonomia per al País Valencià, l'aprovació de la llei d'ús i la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, van possibilitar la utilització del valencià com a vehicle d'ensenyament i la creació d'eines per estendre cada vegada més el seu ús.

El major reconeixement que podem fer als signants de les Normes del 32 és recollir el seu esperit i garantir la utilització de la nostra llengua a tots els àmbits, sense entrebancar l'intercanvi entre les diferents àrees lingüístiques. És per tant un repte del nou govern valencià i dels diferents governs a les institucions valencianes normalitzar el seu ús amb la recuperació de la televisió valenciana, la recepció de televisions d'altres terres del nostre àmbit lingüístic, el foment de l'ús del valencià a tots els mitjans de comunicació i la garantia de l'ensenyament en valencià a tots els nivells educatius. Una tasca de la que tampoc ha de fugir el govern de l'estat, un estat que té, en la nostra llengua, la segona més parlada, fet que no es nota gens en els llocs on té responsabilitat.

Per tant, des de Compromís Xàtiva demanem que es done recolzament a aquest reconeixement merescut, demanat des de fa anys per iniciativa dels nostres companys de Castelló de la Plana, i reconegut finalment pel Consell de la Generalitat amb la proclamació de Bé d'Interés Cultural per a les Normes de Castelló.