Zapatero vs Rajoy i a perdre, els valencians

Ahir vaig veure el debat entre Zapatero i Rajoy, ple de recriminacions entre els dos, buit de propostes il·lusionants per al futur. Un Rajoy insitint mesquinament en el tema d'ETA i dient que els preus han pujat molt (no fa falta ser candidat a president del govern ni economista per saber-ho) sense donar solucions, ni les van donar quan manaven. I un Zapatero que no va respondre contundentment a les acusacions de Rajoy, que no feia més que mirar al passat i que no va saber transmetre il·lusió en el futur. Malgrat això, per primera vegada vaig sentir parlar dels valencians en un debat estatal, amb el tema de l'aigua, que tampoc va quedar clar, quan Zapatero va acusar Rajoy d'enganyar els valencians amb el tema del transvasament de l'Ebre i enfrontar comunitats. Però vaig escoltar el debat en Cuatro, i ací almenys, ningú no va fer referència després al tema, sembla que, com sempre, els valencians no pintem fava a nivell estatal. Serà perquè no hi ha una força que represente els nostres interessos en Madrid? Més menyspreu: Rajoy no feia més que traure xifres de la Comunitat de Madrid i comparar-les amb l'estat. Perquè no trau xifres del País Valencià? Perquè no les nomena Zapatero?: habitatges de protecció oficial, llits d'hospital per habitant, inversió educativa... No comptem, i ningú no s'ocupa seriosament de nosaltres. Només pensen en omplir places de bous amb candidats que, o no són valencians, o són uns manipuladors, per endur-se els vots dels valencians i no defendre els seus interessos. Veurem la setmana vinent.

Kosovo i la democràcia de l'embut

Venen eleccions, i sembla que hi ha coses que s'endarrereixen, i per no polemitzar, es deixen per després de les eleccions. Això voldria pensar del que fa el govern espanyol amb Kosovo, estat que ja han reconegut països com Estats Units, França, el Regne Unit, Alemanya i darrerament Itàlia. El govern espanyol, igual que el serbi parla del "dret internacional", per no admetre la independència que tot el poble albano-kosovar ha proclamat. Els mitjans de comunicació espanyols repeteixen fins la sacietat que aquesta proclamació s'ha fet "de forma unilateral". Com volien que es fera, si els serbis no estan disposats a soltar res? O és que alguna potència colonial regala la independència fàcilment? Si s'alcen veus dels nacionalistes espanyols defensant "la sagrada unidad de la patria" cada vegada que algú parla d'autodeterminació o sobirania des de les diferents nacions de l'estat espanyol, veus que callen quan des de Madrid ens imposen una llengua, uns costums, una política que no volem, i se suposa que és una dreta normal, què creieu que faran els ultranacionalistes serbis que amaguen en el seu país criminals de guerra? Des que es va començar a descompondre l'antiga Iugoslàvia estic sentint veus que alerten del "perill dels nacionalismes" per atacar-nos, quan el que és perillós i violent, com es pot veure en qui és radical i qui utilitza la violència, és el nacionalisme dominant, el serbi, el que té por de perdre el poder que té sobre altres nacions. Diuen que no es pot comparar Kosovo amb Catalunya o el País Basc (ni nomenen el País Valencià, és clar), però es pot comparar Sèrbia amb Espanya? Segur que trobaríem molts paral·lelismes: en Sèrbia també hi ha moderats i democràtics que diuen que volen entrar a la Unió Europea, però la democràcia s'acaba quan més del 90% del poble d'un país com Kosovo demana la independència. Com pot ser més important la "legalitat internacional" que la voluntat d'un poble? És la democràcia de l'embut: l'ample per a mi i l'estret per a tu.

De viatge a la neu pel país dels cognoms

Vam estar de viatge a la neu amb els alumnes per la terra on cada poble o comarca és un cognom conegut a les nostres terres: Camarasa, Balaguer, Pallars (pronunciat Pallàs...). Ací estan les fotos:

Preparat per esquiarAllà dalt amb els alumnes

Amb els companys, prenent forces