Un altre element, a més de Franco, que és fill adoptiu de la nostra ciutat és Francisco Javier Planas de Tovar, primer governador civil de València després de l'entrada de l'exercit rebel i responsable, per tant, de la repressió brutal que seguí. Perquè ningú no ha llevat encara la placa que hi ha en el barri que portava el seu nom? Vos deixe amb el retrat que fa d'ell Ramir Reig:
"Personatge atrabiliari i capriciós, amb un sentit elemental i primitiu de l’autoritat, de la qual li agradava de fer gala, personifica el tarannà justicier i venjatiu dels vencedors. A ell se li deu l’ordre sobre la depuració dels serenos i una altra amb la qual amenaçà els especuladors amb penes severes entre les què inclou l’afusellament. Però que se sàpia cap especulador va patir aquests càstigs i, en canvi, sota la seua autoritat es cometeren els pitjors abusos contra els «rojos». El que feia aquest senyor era posar multes als acaparadors de segona o tercera fila que destinava a la construcció de l’Escola-Llar Sant Xavier, per a xiquets del Tribunal Tutelar de Menors, un vast conjunt d’edificis d’estil àrab, en record del seu comandament al Marroc. Això li va donar, entre la gent conservadora, fama d’incorruptible i segurament ho va ser en el mateix grau que arbitrari i brutal. S’expliquen moltes anècdotes sobre els seus procediments. Una nit càlida i sensual d’agost, durant la Fira de Xàtiva, estava assegut a la terrassa del Casino conversant en amigable tertúlia amb uns coneguts. De sobte va escoltar les notes d’una cançó de moda, el «Tiro-liro», de la qual sembla que tenia uns informes desfavorables. Es va aixecar com un llamp, va entrar a la sala i en veure les contorsions dels dansaires, que va jutjar immorals, va manar parar la música i detenir, in situ, tots els membres de l’orquestrina, inclosa l’animadora, els quals van passar una nit en la presó i a més els hi van tallar els cabells al zero, començant per l’animadora. Així d’expeditiu era el senyor Governador i així anaven les coses els primers anys."
