Les xativines i xativins recordem aquest dimecres 19 la fatídica data de l’inici de la crema de la nostra ciutat, produïda després de la seua conquesta per les tropes de Felip V comandades pel cavaller d’Ansfeld. Després de la desfeta d’Almansa del 25 d’abril, els efectius de què disposaven els austriacistes es feren forts a la nostra ciutat, recolzats per la gran majoria dels seus habitants, excepte un reduït nombre de botiflers que veuria després com les seues pertinences eren salvades de les flames junt amb els edificis religiosos. Després d’una acarnissada defensa, els assaltants van entrar a la ciutat, que va ser cremada a consciència, i els seus habitants, deportats, moriren en grans quantitats.
Les derrotes com aquesta, per a molts pobles del món, solen servir per donar força a tots els qui estimen la seua terra recordant que només lluitant es poden aconseguir els ideals de llibertat i autogovern (una lluita sempre pacífica, però ferma, no em trobareu mai al costat de la violència). Però evidentment amb la crema de la nostra ciutat es van perdre moltes coses, i no sols edificis, monuments, història i persones que perderen la seua vida. La victòria dels borbònics, la victòria castellana, encara plana sobre nosaltres: la nostra llengua continua maltractada i minoritzada, tenim un autogovern amb un Estatut que dóna vergonya, inferior al de moltes autonomies de l’estat, la nostra autonomia es troba infrafinançada, i la nostra cultura és minoritària en els mitjans de comunicació, majoritàriament castellans.
La victòria castellana arriba fins al punt que hui en dia hi ha molts xativins, en els que incloc els que ara mateix governen la nostra ciutat, que són capaços de recordar la crema de la ciutat com una anècdota o un atractiu turístic, però que estan plenament al servei dels vencedors, dels qui ens van voler imposar la seua llengua, les seues lleis, els seus costums, dels que van voler fer-nos desaparèixer del mapa, o també hi ha d’altres que tan sols ho recorden amb un sentiment folklòric o cultural, però sense l’anhel d’un futur millor per al nostre país. Hi ha molts que pensen que amb l’engany de la transició el deute està saldat, res més lluny de la realitat, per això considere encertat el lema que un grup de xativines i xativins han elegit per a recordar aquest dia, ‘Xàtiva no oblida’.
Sóc dels que pense que el sentiment d’estima a la meua ciutat i al meu país (el País Valencià, per si algú ho dubta) no es limita a agafar la senyera el dia de festa, sinó a la lluita constant i diària pels drets nacionals del nostre poble. I si qualsevol de les coses que he esmentat requereixen la lluita constant, hi ha un dret que a hores d’ara és primordial i urgent, i és el de recuperar el poder de decisió sobre els nostres diners, els diners de les valencianes i els valencians. Hui en dia ens trobem espoliats, Madrid s’enduu els nostres diners i ens torna només unes molletes, molt per baix del que reben altres comunitats autònomes, algunes de les quals es financien a costa de les nostres riqueses. Així portem molts anys, des de 1707, no només huit com ens vol fer creure el nostre alcalde. Sense un concert econòmic que ens permeta major autogovern no podem parlar de millora en sanitat, educació o en polítiques socials tan necessàries per a la nostra societat, ni de promoció de la nostra llengua i cultura que ens permeta el redreçament com a poble. Sóc dels qui pensen que tenim dret a decidir quin és el nostre futur, però dels qui volen també un present amb garanties i just. I el record de dates com el 19 de juny és el que em dóna força per lluitar.
