1843 palestins morts en l’atac a Gaza, dels quals el 73% eren civils i 415 xiquets. Alguns han mort en les seues cases, mentre jugaven a futbol en la platja o davall les sigles de les Nacions Unides en escoles-refugi, la posició de les quals havia sigut comunicada en repetides vegades a l’exèrcit Israelià. Els israelians han perdut a 67 persones, de les quals, 3 civils. La desproporció és evident. Si l’excusa era destruir els túnels que utilitza Hamàs, han eixit a 57 morts per túnel.
No hi ha cap
explicació per a aquesta barbàrie: no es pot justificar l’atac a un grup que,
segons Israel, és terrorista, assassinant innocents d’aquesta manera. En aquest
conflicte, anomenat de forma sarcàstica ‘marge protector’, el que s’ha fet no
és protegir, sinó assassinar xiquets, destrossar l’economia civil de Gaza i
deixar milers de persones sense casa.
Nosaltres
condemnem rotundament l’actitud del govern Israelià que no sembla que tinga
intenció ni d’estabilitzar la zona ni d’assegurar la seguretat dels seus
ciutadans, sinó de fomentar l’odi entre israelians i palestins, de mantindre
als palestins empobrits i a la vegada fàcils víctimes del radicalisme i
d’utilitzar la por al terrorisme per mantindre’s en el poder, quan s’ha vist
que els qui són terroristes són ells.
Nosaltres
condemnem la tibiesa de molts organismes estatals i internacionals, que no
condemnen de forma clara l’atac indiscriminat als civils, que no eviten que un
estat com l’israelià utilitze armament fabricat en països europeus com Espanya.
Però tanmateix
considerem que l’única solució, com sempre, és la Pau. No és una solució fàcil,
però és l’única. Però una pau justa, en la que es respecten els drets
territorials del poble palestí reconeguts per les Nacions Unides, en la que
s’ajude al poble palestí a eixir de la situació en que l’han deixat els atacs
d’Israel els anys de bloqueig econòmic. Per tant, mostrem el nostre suport a la
solució dels dos estats seguint l'esperit del Pla de l'ONU per a la participació
de Palestina (1947) i els Acords d'Oslo: retirada d'Israel dels territoris
ocupats a Cisjordània després de la Guerra dels Sis Dies (1967) i establiment
d'un estat àrab que coexistisca pacíficament amb l'estat jueu, tot respectant
els Drets Humans i la legalitat internacional.
Pensem que ara
més que mai és necessària la tolerància i el diàleg, i amb això volem
contribuir des de Xàtiva a la solució d’aquest conflicte.
