Parra i Rus

Després d'escoltar ahir l'entrevista amb Vicent Parra en Xtradio continue pensant el mateix que pensava d'Alfonso Rus i les seues maneres de fer. Parra insisteix una i una altra vegada que les decisions són de Rus (on hi ha patró no mana mariner), TOTES les decisions, fins i tot que ell fóra diputat. Conta el cas que el va fer president del PP xativí per telèfon quan ell feia el camí de Santiago (no es feien congressos, diu). Els qui som democràtics ens sobta molt tot això, però coneixent a Rus i les seues maneres de fer, no ens estranya, així és com funciona, fa i desfà, afavoreix a qui vol i a qui no vol, no li convé o no li interessa. I el que fa amb les persones que treballen amb ell, ho fa amb la resta, i eixa és la manera de treballar i de governar que porta fent des de fa quasi vint anys. Una manera de treballar que jo considere que no és democràtica, i que s'assembla més al funcionament de les institucions abans de la democràcia que al que hauria de ser en democràcia. Amb l'única diferència que ací es tria a l'alcalde cada quatre anys  i se li dóna un poder absolut.

O dient-ho més clar: totes les decisions importants (aquelles que va dir Mònica Oltra a Xàtiva que s'havien de consultar a la ciutadania), les decideix Alfonso Rus. Deixa fer als seus regidors, i no té més remei perquè no està a Xàtiva en tota la setmana, però ell pren la decisió final quan cal, o fins i tot canvia les decisions preses pels regidors. Per exemple, va fer canviar el criteri de Vidal respecte al tancament del nucli històric (i ell continua dient que el tancaria més hores) o no deixa que Rosa Esteban prenga cap decisió en els òrgans que presideix sense consultar, excepte potser l'última de dimitir, que no té marxa enrere. I parle de dos regidors que porten molts anys amb ell, Rosa, des del principi.

Tornant a Parra, ell declara que després de l'episodi de la seua destitució com a portaveu, ell continua fent la faena perquè està compromés amb la ciutat. És com si li hagueren donat un càrrec que no depenguera de la voluntat popular, que va donar la majoria (per la llei d'Hondt, recordem) al PP i a Rus, que a hores d'ara no confia en ell, i li va arribar a suggerir que se n'anara al grup mixt. Com pot continuar ell treballant en eixe equip? Quin sentit té? Espere que efectivament siga el compromís amb el projecte (que deu ser el seu projecte personal, amb el qual no es va presentar a les eleccions), perquè no vull pensar que Rus i ell tinguen coses que amagar-se l'un a l'altre que eviten un trencament més clar. Encara que no sé què passarà a partir d'aquesta entrevista.

I finalment, un senyor que porta quasi vint anys de regidor, que ha estat un dels principals responsables dels desgavells fets a Xàtiva (començant pel desastre de la plaça de bous, que ell justifica en l'entrevista) i que ha participat en el govern de les festes en Fitur (que algú vos conte el que hi passava), de les Nits al Castell, dels dinarots i soparots, de l'enxufisme i del favoritisme a empreses i del desgavell de les factures en els calaixos (i si ara amb control estricte de l'oposició és el que és, imagineu-vos els primers anys), no pot donar lliçons de res. És necessari un canvi, i ell forma part del que se n'ha d'anar, no del que ha de vindre nou.

#PPantivalencians

Article publicat a Levante-EMV el 9 d'Octubre

En octubre de 2012 vam presentar des de Compromís una proposta en el ple de l'Ajuntament de Xàtiva per tal que s'incrementara i s'assegurara l'ús del valencià en l'Ajuntament. Aquesta proposta va ser rebutjada pel PP, que va argumentar que ells ja feien molt. Segons ells, defenen sempre la nostra llengua i les nostres 'senyes d'identitat', quan la realitat és que el seu únic objectiu és guanyar eleccions per a continuar aprofitant-se del poder, com han fet fins ara, i han utilitzat, utilitzen i utilitzaran la llengua i les nostres 'senyes d'identitat' com a arma electoral.

Recentment, un informe fet per Clara Miralles, una estudiant de física de la Universitat de València, concloïa que el percentatge de valencianoparlants en 2050 serà inferior al 10% si es continua amb les actuals polítiques lingüístiques que es practiquen (o no es practiquen) des dels governs de l'Estat i de la Generalitat per part del PP. L'informe està fet seguint diferents mètodes estadístics fonamentats que arriben a conclusions semblants. Són dades fredes i colpidores, almenys per als que estimem la llengua que parlem, la llengua que ens van ensenyar les nostres mares i pares o la llengua que considerem que és una de les senyes d'identitat importants del nostre poble, i no és precís que coincidisquen les tres condicions per a estimar-la, amb una és prou.

A mi se m'ocorre un paral·lelisme que per als qui estem en Compromís també resulta d'importància: el canvi climàtic. Les últimes dades conclouen que si no es fa res les conseqüències seran catastròfiques en uns anys per al clima, i com a conseqüència, per a l'economia i la nostra manera de viure. Es tracta de responsabilitat amb les generacions venidores. Qui estima el seu País i la seua llengua, està obligat per coherència a fer el possible per a que sobrevisca. Qui estima el seu planeta està obligat a fer el possible per a que no es produïsca la catàstrofe, pel bé dels seus fills i els qui l'han d'ocupar d'ací uns anys.

I no es tracta de respecte a la llibertat. Una empresa pot tindre el dret d'emetre CO₂ per a funcionar, però la població mundial té el dret de tindre un planeta on viure. Una persona pot tindre el dret d'utilitzar la llengua que vulga, però els valencianoparlants tenim el dret de poder viure en valencià, poder expressar-nos així en tots els llocs, tindre mitjans de comunicació en la nostra llengua, veure com s'utilitza en les institucions.

El que jo dubte és si els qui ens governen estimen la nostra llengua, la que és pròpia de la nostra terra, segons recull l'estatut d'autonomia que ells van aprovar. I ho dic des de Xàtiva i en la data en la que recordem la nostra creació com a poble fa 776 anys.

Crisi democràtica

Article publicat en l'Informador el 4 d'octubre de 2014

Tots som conscients que la ciutadania fa anys que reclama un canvi per aprofundir la democràcia, per portar a les institucions d'una manera més directa la sobirania popular. A tots ens han venut sempre que vivíem en una democràcia madura, que havia sorgit d'una Transición exemplar que havia admirat tots els pobles del món. Però la ciutadania, cada vegada més informada, veia com els poders continuaven sent els mateixos, com els governants s'aliaven amb els poders econòmics i fàctics per fer polítiques contràries a aquelles que demanaven els qui els havien votat. Com tenien la recompensa corrupta en forma de comissions, de tants per cent, de sobres, de portes giratòries. Com el poble només tenia l'oportunitat de votar cada quatre anys uns mandataris que després no complien.

Jo pensava, sincerament, que la situació aniria a millor. Que els partits polítics, com hem fet a COMPROMÍS i a altres partits oberts a la ciutadania, serien partidaris d'arribar a una democràcia plena: participació, diàleg, solidaritat, responsabilitat dels governants davant dels seus electors, en resum, tornar a la definició d'aquest sistema: el govern del poble per al poble, no el govern d'uns pocs mentiders sotmesos als poderosos per voler participar en el seu poder. Però veig que els grans poders, aliats amb els partits del sistema no sols volen mantindre les injustícies actuals, sinó que volen augmentar el seu poder, disminuir la democràcia, i de pas recentralitzar l'estat llevant poder a les autonomies, més pròximes al ciutadà, el que també suposarà una castellanització, en el nostre cas, del nostre País.

I per a exemples, alguns simbòlics i altres molt seriosos, recorde: la família del dictador encara és propietària dels béns que va furtar; els morts encara estan en les cunetes; persones amb responsabilitat en la dictadura, com el president del Consell d'Estat, encara tenen responsabilitat; el PP vol (o volia) governar els ajuntaments sense tindre majoria; quasi s'aprova una llei retrògrada contra el dret a decidir de les dones (i no s'ha fet per electoralisme); els grans mitjans de comunicació, controlats; canviem el cap de l'estat sense que parle el poble; el poder judicial, al servei del poder polític i econòmic, i les consultes ciutadanes, com la de Catalunya per saber l'opinió del poble sobre quin model d'estat volen o la de Canàries contra les prospeccions petrolieres, prohibides.

No volen que pensem? No volen que opinem? No volen que decidim. Açò és democràcia?

Joanjo G