Raimon, fill predilecte de Xàtiva

Aquestes són les meues raons per a que Raimon siga nomenat fill predilecte de Xàtiva.

Ens trobem, per fi, davant l'acompliment d'un deute de Xàtiva amb un dels seus fills més il·lustres, el cantant, compositor, poeta, lluitador per les llibertats i per la nostra llengua, Ramon Pelegero Sanchis, Raimon.

Moltes veus s'han alçat per tal que la nostra ciutat s'afegira a les nombroses distincions que ha tingut el nostre conciutadà a nivell internacional, i especialment als països amb els que compartim llengua i cultura. Algunes d'aquestes distincions tan importants com el premi d'honor de les lletres catalanes o el doctorat honoris causa de la Universitat d'Alacant. Altres tan senzilles com una aula de música a l'institut Josep de Ribera de la nostra ciutat. Ha hagut demandes de ciutadans i d'associacions per tal que s'acomplira el deute per part del nostre Ajuntament, especialment del Consell Escolar Municipal que el 28 d'abril de 2010 va aprovar per unanimitat sol·licitar la medalla de la ciutat per al nostre cantautor universal. Hui, per fi, com he dit, complim eixe deute, deixem de fer el ridícul i fem justícia amb un xativí universal.

Raimon complirà enguany 75 anys, molts dels quals dedicats a la música, durant els quals ha sigut un exemple de fidelitat a la nostra llengua en temps difícils.
• Ha musicat poemes d’autors en la nostra llengua com Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Timoneda o Salvador Espriu, fent-los conéixer a molta gent. Especialment és important l’atenció als nostres clàssics del segle XV, fent-nos sentir orgullosos de les obres escrites en la nostra llengua.
• Ha portat el nom de Xàtiva per tot el món, a Barcelona, a París, a Nova York, a Tòquio, i ho ha fet en valencià, sense cap complex.
• Ens ha fet sentir molt, amb cançons íntimes, amb cançons que ens han fet sentir identificats. Jo he anat a molts llocs, especialment a les terres on es parla la nostra llengua, he dit “sóc de Xàtiva” i m’han dit: “ah, sí, el poble de Raimon”.

En fi, Raimon no ha oblidat mai les seues arrels, i ens ha recordat que no cal oblidar, no cal oblidar d’on venim,
d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.

Franco, per fi, ja no és alcalde honorari de Xàtiva

Intervenció en el ple de l'Ajuntament de Xàtiva del 25 de juliol de 2015 en la retirada d'honors a Franco

Ens felicitem que per fi es duga a terme la retirada d’honors al dictador Franco en compliment de la llei de la memòria històrica. És evident que és una qüestió que s’hauria d’haver dut a terme molt abans, primer per desconeixement i després per la cabudesa de l’anterior alcalde d’aquesta ciutat.

Ens felicitem perquè era una incongruència total que, a hores d’ara, un dictador continuara sent alcalde perpetu de la nostra ciutat, i més, per les circumstàncies en què va ser nomenat i pel que va significar el seu govern per a la nostra ciutat.

No dubtem que tots els que estem ací som demòcrates, i el que no podem fer és mantindre el títol atorgat a un senyor per un ajuntament no elegit democràticament en el marc d’una dictadura, i en el que sembla que va ser una cursa de lloances al dictador per part de diferents institucions i ajuntaments allà per l’any 1946, en el moment que més qüestionat estava internacionalment, després del final de la segona guerra mundial. La transició, anomenada “exemplar” durant molts anys, ens va deixar situacions com aquestes de pervivència d’una part dels costums i maneres de fer de la dictadura dins de la democràcia.

A més, qualsevol reconeixement d’aquesta índole s’hauria de fer a una persona que haguera fet alguna cosa per Xàtiva, fóra xativina o no. I aquest senyor, a més de dictador i causant d’una guerra amb milers de morts, va ser responsable del bombardeig de Xàtiva en les acaballes de la guerra civil, un bombardeig que van morir més de cent persones i va haver més de tres-cents ferits. A més va ser el causant de la repressió posterior a la guerra civil, amb moltes persones afusellades. I això no vol dir que durant la guerra, des de l’altre bàndol es feren també barbaritats, però cap dels causants d’eixes barbaritats és a hores d’ara fill predilecte ni té cap reconeixement en la nostra ciutat.

I finalment, aquest senyor va ser el causant de l’atac més ferotge a la nostra cultura i la nostra llengua fet des de Felip V, amb la prohibició de la utilització del valencià a tots els nivells, l’intent d’anihilament de les nostres tradicions i d’homogeneïtzació amb altres territoris. Per a nosaltres, aquest senyor no és mereixedor de cap distinció, més bé hauria d’estar al costat de Felip V, penjat cap per avall.

I, a més, també es felicitem que es mantiga el nom de País Valencià a una plaça de la nostra ciutat. El nom que, històricament, ens hem atorgat per a defensar el dret del nostre poble a decidir què és el que vol ser en un futur, a reclamar els seus drets com a nació i la seua història. Som País Valencià.

L'oportunitat

Després de mesos i anys de treball, de moltes propostes per millorar el funcionament de l’Ajuntament, d’estar al costat de la ciutadania escoltant les seues necessitats, de treballar per dignificar el nom de Xàtiva, ens ha arribat el moment decisiu. Ens queden pocs dies per a que la ciutadania puga escollir els seus representants en l’Ajuntament, i també, en les Corts Valencianes.

A COMPROMÍS vam decidir des de primera hora donar la veu a la ciutadania per escoltar les seues propostes per a millorar Xàtiva, a les persones anònimes, a les associacions, a persones rellevants. Vam pensar que ells tenien la CLAU per canviar la nostra ciutat. I vam optar per traslladar aquestes propostes a qui les volguera escoltar, a qui volguera confiar en nosaltres. Ho vam fer perquè estem convençuts que el canvi de govern, que després de vint anys de majories absolutes necessita aquesta ciutat, s’ha de cimentar sobre un nou model de ciutat. Un model participatiu i transparent, que escolte les xicotetes necessitats, però també que marque reptes importants, que il·lusione la gent de Xàtiva i li torne l’orgull de ser una ciutat símbol de la identitat del País Valencià.

Una vegada més, la campanya s’ha vist condicionada per elements negatius que encara llancen a perdre més la imatge de la nostra ciutat del que ho ha fet el govern del PP els últims anys. Les gravacions en les que suposadament apareix la veu del nostre alcalde sembla que confirmen el que molts ja intuíem fa anys: que darrere els favoritismes i els sobrecostos en obres i festes sembla que ha hagut un enriquiment il·lícit. És una situació lamentable i trista, especialment per a les persones que sentim amor per la nostra ciutat. Però aquesta situació no ens ha d’apartar del nostre objectiu, que és posar a Xàtiva al lloc on es mereix , per a posar-la en el lloc que es mereix, per la seua història, pel seu potencial i per la seua gent.

I eixa serà la campanya de COMPROMÍS: traslladar propostes, escoltar les persones, construir el nou govern de Xàtiva, un govern que faça de l’Ajuntament la casa de totes i tots, que estiga al costat de les persones i dels seus problemes quotidians, que busque la justícia social i que construisca iniciatives que permeten la creació de llocs de treball.

Xàtiva tornarà a ser de totes i tots

La meua intervenció en la presentació de la candidatura de Compromís Xàtiva

Bona vesprada, estic content de veure tanta gent amb ganes de canviar el govern d’aquesta ciutat. De l’equip de gent de Compromís i de tots vosaltres que heu vingut a acompanyar-nos, tanta gent coneguda i estimada. I estic content perquè amb vosaltres obrirem les portes de l’Ajuntament i farem que siga la casa de totes i tots.

Les dones i homes de Compromís portem molts anys de treball, d’un treball de crítica al desgovern del PP, de crítica als favoritismes, als capricis d’un alcalde que ara s’ha demostrat que només ha treballat per a ell, encara que això ja ho intuíem. Hem fet un treball de fiscalització, traient a la llum molta documentació que l’equip de govern del PP ens ha volgut amagar. Però també ha sigut un gran treball de propostes, de moltes propostes en positiu, en les que hem anat avançant quin és el model d’Ajuntament que volem: un model participatiu, transparent, amb les mateixes oportunitats per a totes i tots. Un Ajuntament que treballe pel bé de les xativines i xativins, per a tota la ciutat, i no per a uns pocs.

El nostre treball ha sigut tan insistent que hem aconseguit, fins i tot, que s’aproven algunes de les nostres propostes, com la que obliga a la corporació municipal a declarar tots els obsequis que els donen. Hem aconseguit que es declare la caducitat de les actuacions urbanístiques que havia planejat el PP només per especular. I hem aconseguit també que els representants de l’equip de govern en altres òrgans expliquen què fan i quines decisions prenen allí. Fins el moment no donaven compte a ningú i ningú s’enterava del que votaven en eixos òrgans.

Durant anys algú s’ha pensat que era l’amo de l’Ajuntament, s’ho ha pensat i ho ha dit així, ha fet i desfet, ha donat a qui a volgut i després els ha exigit que li ho tornaren quan ho ha necessitat. Molta gent s’ha acostumat a demanar favors i a haver-los de tornar després, a fer cues a l’Ajuntament per a una entrada per a la Fira, a veure com es decidien grans obres com la plaça de bous sense consultar la ciutadania. Però això, ara, s’ha acabat, s’ha acabat perquè a partir de maig no hi haurà majories absolutes, no hi haurà senyors a qui obeir i sereu totes i tots vosaltres qui governareu l’Ajuntament, qui decidireu com es fan les coses.

A partir de maig l’Ajuntament de Xàtiva serà un Ajuntament obert, serà la casa de totes i tots. Ho serà perquè portarem a terme totes les propostes que hem fet els últims anys i que el PP no ha volgut fer. No ha volgut perquè les nostres propostes perseguien més transparència, més participació, i ells ho volien amagar tot. A partir de maig:

• Sereu vosaltres els qui decidireu què es fa amb els vostres diners, perquè els pressupostos seran participatius. I això ho portarem a terme perquè creiem que ningú més que vosaltres pot decidir que fer amb els vostres diners.
• Sereu vosaltres els qui decidireu els grans temes, perquè farem consultes ciutadanes per aprovar qualsevol decisió important que s’haja de prendre.
• Sereu vosaltres els qui fiscalitzareu tota l’acció de govern, perquè ho farem públic tot: totes les decisions, totes les factures i qualsevol actuació. No hi haurà res amagat, tot serà transparent.
• Farem assemblees ciutadanes per informar de l’acció de govern, on qualsevol ciutadà podrà parlar i demanar explicacions als seus governants.
• I, sobretot, vigilarem que cada euro que es gaste del pressupost municipal i que signifique contractar alguna persona es gaste amb la màxima transparència i amb igualtat d’oportunitat per a totes i tots, siga per a una contractació directa com a través d’una empresa. Ningú podrà dir que treballa a l’Ajuntament o per a una empresa contractada perquè es amic d’algú que governa.

I no estic parlant de fantasies, de coses inventades. Estic parlant del que es fa als pobles on governa COMPROMÍS, del que es fa a Ontinyent, amb els pressupostos participatius, del que es fa a Tavernes, amb les assemblees ciutadanes, del que es fa a Vila-Real o a Muro d’Alcoi. Estem parlant de bones pràctiques de govern, d’un govern preocupat pel benestar dels seus ciutadans i pel progrés de la seua ciutat.

Així serà el nostre govern a partir del 24 de maig, vosaltres decidireu cada acció, perquè nosaltres serem el vostre govern. Nosaltres tindrem les eines per a canviar Xàtiva, per a posar-la en el lloc que es mereix, per la seua història, pel seu potencial i per la seua gent, però vosaltres tindreu la CLAU del govern, perquè Xàtiva tornarà a ser de totes i tots.

Inauguracions i Llambordes

Queden 91 dies per a les eleccions municipals, 13 setmanes. Tots els partits polítics xativins estan ocupats en concretar els seus programes electorals, en presentar propostes de futur, en dissenyar la campanya electoral, en decidir quin serà l’ordre de la llista electoral (a Compromís ho ha decidit la ciutadania votant en primàries)... Tots excepte un, el PP. El PP, o podríem dir el partit de Rus. El PP no cal que pense cap projecte, no en té cap per a la ciutat, l’ordre de la llista el decidirà Rus a últim moment, i així els tindrà a tots nerviosos fins el final, i no cal que pense com fa la campanya electoral, la fa a través de les institucions amb els diners de totes i tots.

Aquesta setmana, l’espectacle ha sigut vergonyós: Rus, que durant setmanes s’ha estat barallant i tirant-li puntadetes a Fabra, s’ha reconciliat perquè sabia que venia el divendres a inaugurar el Museu de Belles Arts (una obra feta, per cert, amb el criteri contrari de l’anterior director del museu). Una inauguració feta a major glòria dels qui han afonat el País Valencià i Xàtiva. Una inauguració amb la gent al carrer i els polítics del PP dins (jo no he vist en cap foto cap representant de cap altre partit, no sé si va anar algú o no els han tret, sé que jo no vaig anar perquè a Compromís així ho vam decidir), i ja sabeu, la gent va anar perquè els van prometre algun llibre pagat amb els diners de tots, però la volien només per omplir. Nosaltres ja fa temps que vam fer una proposta a l’Ajuntament demanant que els polítics no foren protagonistes de cap inauguració. Ells ho entenen justament a l’inrevés.

I què em dieu de les llambordes perdudes del carrer la Reina? Un senyor inaugura un museu la mateixa setmana que mostra el seu absolut menyspreu per la història i les nostres singularitats. Així com menyspreava les llambordes del carrer la Reina menysprea tot el que més ens estimem les xativines i xativins. O alguna vegada li heu sentit parlar bé (si és possible) del nostre patrimoni, de les nostres tradicions o de la nostra llengua (recordeu això d’aleshores i gairebé). Fa un any vaig anar a Roma i vaig veure com tres persones posaven llambordes en un carrer. Un les picava i donava forma directament a partir d’unes pedres i dos més les posaven en forma de V amb el cordell que els servia per alinear-les. Segur que ho fan així des de fa segles, és la seua personalitat. Quins governants tenim que no valoren la nostra personalitat?