Intervenció en el ple de l'Ajuntament de Xàtiva del 25 de juliol de 2015 en la retirada d'honors a Franco
Ens
felicitem que per fi es duga a terme la retirada d’honors al dictador Franco en
compliment de la llei de la memòria històrica. És evident que és una qüestió
que s’hauria d’haver dut a terme molt abans, primer per desconeixement i
després per la cabudesa de l’anterior alcalde d’aquesta ciutat.
Ens
felicitem perquè era una incongruència total que, a hores d’ara, un dictador
continuara sent alcalde perpetu de la nostra ciutat, i més, per les
circumstàncies en què va ser nomenat i pel que va significar el seu govern per
a la nostra ciutat.
No
dubtem que tots els que estem ací som demòcrates, i el que no podem fer és
mantindre el títol atorgat a un senyor per un ajuntament no elegit
democràticament en el marc d’una dictadura, i en el que sembla que va ser una
cursa de lloances al dictador per part de diferents institucions i ajuntaments
allà per l’any 1946, en el moment que més qüestionat estava internacionalment,
després del final de la segona guerra mundial. La transició, anomenada
“exemplar” durant molts anys, ens va deixar situacions com aquestes de
pervivència d’una part dels costums i maneres de fer de la dictadura dins de la
democràcia.
A més,
qualsevol reconeixement d’aquesta índole s’hauria de fer a una persona que
haguera fet alguna cosa per Xàtiva, fóra xativina o no. I aquest senyor, a més
de dictador i causant d’una guerra amb milers de morts, va ser responsable del
bombardeig de Xàtiva en les acaballes de la guerra civil, un bombardeig que van
morir més de cent persones i va haver més de tres-cents ferits. A més va ser el
causant de la repressió posterior a la guerra civil, amb moltes persones
afusellades. I això no vol dir que durant la guerra, des de l’altre bàndol es
feren també barbaritats, però cap dels causants d’eixes barbaritats és a hores
d’ara fill predilecte ni té cap reconeixement en la nostra ciutat.
I
finalment, aquest senyor va ser el causant de l’atac més ferotge a la nostra
cultura i la nostra llengua fet des de Felip V, amb la prohibició de la
utilització del valencià a tots els nivells, l’intent d’anihilament de les
nostres tradicions i d’homogeneïtzació amb altres territoris. Per a nosaltres,
aquest senyor no és mereixedor de cap distinció, més bé hauria d’estar al
costat de Felip V, penjat cap per avall.
I, a més, també es felicitem que es mantiga el nom de País Valencià a una plaça de la nostra ciutat. El nom que, històricament, ens hem atorgat per a defensar el dret del nostre poble a decidir què és el que vol ser en un futur, a reclamar els seus drets com a nació i la seua història. Som País Valencià.
