La tortura no és cultura

En unes recents declaracions, Cristina Suñer critica l'alcalde per utilitzar les seues influències a València per finançar un projecte tan imprescindible per a la ciutat com la plaça de Bous. Bé, no té Rus ara un altre remei, ja que l'obra ja està feta (encara que no acabada) i hi ha un sobrecost de quatre milions, que algú haurà de pagar. Però perquè han de pagar tots els valencians els deliris d'aquest senyor? De les primeres coses que va fer Rus quan va arribar a l'ajuntament va ser projectar el pàrquing de l'Albereda (i una vegada inaugurat va llevar totes les places d'aparcament, recordeu que s'aparcava igual que en l'Avinguda de Selgas) i el Gran Teatre. Per a ell, el Gran Teatre era un orgull, una obra amb la que deixar marca. A mi m'agrada, he passat bones vetlades en ell (recorde Raimon, Feliu Ventura i Lluís Llach...), i com vaig viure en Tortosa uns anys i hi havia un bon teatre modern (on també vaig veure Llach), el trobava a faltar a Xàtiva. Però sembla que a ell no, li sembla xicotet. Déu confondre la qualitat amb la quantitat. En compte de fer una programació com cal, a ell només li importen els grans actes, i no sé exactament en quins fasts deu pensar quan necessita per a ells la plaça de bous. Pel que jo sé, inauguracions i cloendes i altres concerts de fira es fan bé en el camp de futbol, i per a esdeveniments més íntims, amb la gran part de l'aforament reservat als seus amiguets té les nits al castell. Només se m'ocorren convencions del Partit Popular i, és clar, corregudes de bous. Però llevant per dignitat això del Partit Popular, queda clar que una plaça de bous és ... per a fer corregudes de bous. No vaig a ficar-me en els aficionats, encara que ací sabem que a les corregudes de la fira va més d'un a berenar i beure i armar bronca que per veritable afició, però no crec que siga Xàtiva una ciutat on siga necessari gastar-se milions en fer una nova plaça de bous, que eixe és el fet. Per dues corregudes de bous a l'any ja estava bé així. El que el nacionalisme espanyol s'empenye en fer cultura el maltractament dels animals l'únic que deixa clar és que de qualsevol cosa es pot fer cultura, i així podríem fer nosaltres un museu explicant perquè a Xàtiva la taronja es pela d'una manera diferent que a altres llocs. Ara m'han fet acadèmic de nosequina acadèmia de Còrdova a Ponce. Per un dia que pose Camal Nou, m'entere de tot. Faltava Rus, gran amic d'ell i sí estava l'alcaldessa (recordeu que amiga de Llamazares), encara que el locutor no diguera res. Fins on arriba l'orgull patri, i a nosaltres ens diuen excloents. Almenys nosaltres no fomentem la barbàrie. Sí és de veres, la gran necessitat de Xàtiva és la plaça de bous, perquè dues vegades a l'any vagen Rus i Camps a veure Ponce i altres vividors de la premsa del cor. Passege pel nucli antic i veig la degradació d'alguns edificis que sempre havia vist bonics, no és això més xativí? No vos bull la sang quan admireu la nostra ciutat? Sembla que a ells no. El diumenge vaig pujar al Bellveret i em vaig fixar en mil detalls de la nostra ciutat que romanen oblidats davant tanta modernor. Des d'allí es veu bé la barbaritat de la plaça de bous. Si volia arreglar coses, haver començat per la Corretgeria (bé que Proexa podria fer promocions d'habitatges en velles cases i rehabilitar, no sols pàrquings), i si busca coses necessàries per a Xàtiva i no les troba, li les dic: guarderia, poliesportiu, biblioteques, museu etnològic, col·legi al barri nord-oest...

Nacionalisme espanyol i marroquí

Recorde l'època de Felipe González com aquella en la que el nacionalisme espanyol era una cosa inherent a la pràctica política de l'Estat espanyol. No se'n feia gal·la, però s'actuava menyspreant les nostres peculiaritats, i en el cas dels valencians, la major part de les necessitats. Amb la pèrdua de la majoria absoluta van començar a influir els nacionalismes catalans i basc, i amb aquestes concessions que van fer González i Aznar es va crear l'excusa per part del PP per a recuperar el més ranci nacionalisme espanyol, excloent i amb complex de superioritat. Va vindre Zapatero i semblava més tolerant, amb més talante. Però veient que al PP li té igual perdre tots els vots a Catalunya i el País Basc si amb això pot fomentar aquest nacionalisme i créixer en vots en la vieja España, el PSOE ha entrat en el joc de a veure qui té el nacionalisme més llarg: a veure qui és més monàrquic, qui odia més als etarres, qui està més orgullós de l'exèrcit... L'última és la visita dels reis d'Espanya a Ceuta i Melilla. Sempre he pensat que cadascú ha de decidir el seu futur, i sembla que els habitants d'aquestes ciutats el tenen clar, tant clar com els habitants de Gibraltar. Però no entenc l'actitud del govern socialista. Sembla que li han donat ales a Rajoy per sentir-se orgullós de la visita, i ells no diuen ni pruna. No sé si també és una estratègia per pujar la popularitat dels borbons, però a qui li donen ales és al rei de Marroc. I això que primer es fan amiguets d'ell, llevant als saharauís les poques esperances que tenien amb Zapatero. Com poden tindre tanta cara els marroquins de reclamar Ceuta i Melilla quan ells són els grans colonialistes del Magreb, que van invadir Sàhara i van expulsar de les seues cases als seus pobladors? Com pot ser tan curtet Zapatero d'armar aquest embolic després de tants anys sense anar els reis a Ceuta i Melilla? Era precís ara? O s'amaga alguna cosa darrere o vol ser més espanyol que Rajoy. O és decisió del borbó i ara sí que es passa per on vol la voluntat popular. Com dia Astèrix o pot ser Obèlix, no hi ha qui entenga aquests espanyols.