Nacionalisme espanyol i marroquí

Recorde l'època de Felipe González com aquella en la que el nacionalisme espanyol era una cosa inherent a la pràctica política de l'Estat espanyol. No se'n feia gal·la, però s'actuava menyspreant les nostres peculiaritats, i en el cas dels valencians, la major part de les necessitats. Amb la pèrdua de la majoria absoluta van començar a influir els nacionalismes catalans i basc, i amb aquestes concessions que van fer González i Aznar es va crear l'excusa per part del PP per a recuperar el més ranci nacionalisme espanyol, excloent i amb complex de superioritat. Va vindre Zapatero i semblava més tolerant, amb més talante. Però veient que al PP li té igual perdre tots els vots a Catalunya i el País Basc si amb això pot fomentar aquest nacionalisme i créixer en vots en la vieja España, el PSOE ha entrat en el joc de a veure qui té el nacionalisme més llarg: a veure qui és més monàrquic, qui odia més als etarres, qui està més orgullós de l'exèrcit... L'última és la visita dels reis d'Espanya a Ceuta i Melilla. Sempre he pensat que cadascú ha de decidir el seu futur, i sembla que els habitants d'aquestes ciutats el tenen clar, tant clar com els habitants de Gibraltar. Però no entenc l'actitud del govern socialista. Sembla que li han donat ales a Rajoy per sentir-se orgullós de la visita, i ells no diuen ni pruna. No sé si també és una estratègia per pujar la popularitat dels borbons, però a qui li donen ales és al rei de Marroc. I això que primer es fan amiguets d'ell, llevant als saharauís les poques esperances que tenien amb Zapatero. Com poden tindre tanta cara els marroquins de reclamar Ceuta i Melilla quan ells són els grans colonialistes del Magreb, que van invadir Sàhara i van expulsar de les seues cases als seus pobladors? Com pot ser tan curtet Zapatero d'armar aquest embolic després de tants anys sense anar els reis a Ceuta i Melilla? Era precís ara? O s'amaga alguna cosa darrere o vol ser més espanyol que Rajoy. O és decisió del borbó i ara sí que es passa per on vol la voluntat popular. Com dia Astèrix o pot ser Obèlix, no hi ha qui entenga aquests espanyols.