Kosovo i la democràcia de l'embut

Venen eleccions, i sembla que hi ha coses que s'endarrereixen, i per no polemitzar, es deixen per després de les eleccions. Això voldria pensar del que fa el govern espanyol amb Kosovo, estat que ja han reconegut països com Estats Units, França, el Regne Unit, Alemanya i darrerament Itàlia. El govern espanyol, igual que el serbi parla del "dret internacional", per no admetre la independència que tot el poble albano-kosovar ha proclamat. Els mitjans de comunicació espanyols repeteixen fins la sacietat que aquesta proclamació s'ha fet "de forma unilateral". Com volien que es fera, si els serbis no estan disposats a soltar res? O és que alguna potència colonial regala la independència fàcilment? Si s'alcen veus dels nacionalistes espanyols defensant "la sagrada unidad de la patria" cada vegada que algú parla d'autodeterminació o sobirania des de les diferents nacions de l'estat espanyol, veus que callen quan des de Madrid ens imposen una llengua, uns costums, una política que no volem, i se suposa que és una dreta normal, què creieu que faran els ultranacionalistes serbis que amaguen en el seu país criminals de guerra? Des que es va començar a descompondre l'antiga Iugoslàvia estic sentint veus que alerten del "perill dels nacionalismes" per atacar-nos, quan el que és perillós i violent, com es pot veure en qui és radical i qui utilitza la violència, és el nacionalisme dominant, el serbi, el que té por de perdre el poder que té sobre altres nacions. Diuen que no es pot comparar Kosovo amb Catalunya o el País Basc (ni nomenen el País Valencià, és clar), però es pot comparar Sèrbia amb Espanya? Segur que trobaríem molts paral·lelismes: en Sèrbia també hi ha moderats i democràtics que diuen que volen entrar a la Unió Europea, però la democràcia s'acaba quan més del 90% del poble d'un país com Kosovo demana la independència. Com pot ser més important la "legalitat internacional" que la voluntat d'un poble? És la democràcia de l'embut: l'ample per a mi i l'estret per a tu.