Desitjos d'any nou

Sé que de tots els desitjos que faça només poden fer-se realitat els que depenen de mi mateix, i amb un en tinc prou, el que li he promés a la meua família, ser positiu, en tot. També podria posar-los en la carta als reis (Melcior, Gaspar i Baltasar, deixem en pau el rei Rus del que vaig parlar l'any passat), que tinc pendent i abans del dia 6 l'hauré d'escriure. Però acaba l'any i en moltes coses no veig que acabe millor que l'any passat. De vegades pense que els desitjos dels valencians són cosa de no res comparats amb els de molta gent que veig patir tots els dies, i especialment aquest Nadal. Per a mi el Nadal és una ocasió per prendre forces i gaudir amb la família, per dedicar temps als xiquets, per fer coses que no pots fer normalment. Però pose les notícies i veig les bombes caure en Gaza, els atentats d'ETA o el recompte als informatius de les víctimes de la violència masclista, com si el fet que baixe respecte al de l'any passat fóra un èxit.

• Gaza: llig un anàlisi en el periòdic de Pedrojeta que desmunta moltes de les idees sobre els orígens del conflicte, i com que no sóc analista internacional només entenc una cosa: que fins que el poble palestí i el poble jueu es facen el compte que si volen viure en pau s'han de reconéixer i respectar, no hi haurà pau. Llig que Hamàs va obtindre un 61% en les darreres eleccions, i tot sense renunciar a la violència per aconseguir alliberar-se de l'opressió israeliana. També he sentit que un 80% dels israelians veuen justificada la invasió per no sofrir més atemptats. I no és més fàcil dialogar i deixar de fomentar l'odi? No pot el govern israelià deixar de fer càlculs electorals i pensar en els xiquets que moriran? Que pare açò ja!
  
• Euskadi: cap mort no és mai justificable, ni cap bomba. Quines argumentacions es gasten els que s'atreveixen a dir que representen el poble basc? Trobe que açò del moviment nacional d'alliberament basc s'assembla cada vegada més a una màfia: és una qüestió de poder i de no voler perdre'l. La camorra no vol perdre el seu negoci amb les deixalles, i aquests que es posen l'etiqueta d'alternatius i alliberadors tenen a la gent enganyada amb el tema dels presos i amb altres històries i així mantenen el seu estatus. Per què creieu que no van aprofitar la negociació en la treva? En aquell moment jo, com molta gent, pensava que era possible una eixida dialogada, però sembla que no són, tampoc, dels que dialoguen. Que es deixen ja de fastidiar a un país que a hores d'ara podria haver aconseguit molt més! I que deixen de fastidiar-nos a la resta de nacionalistes no espanyols de l'estat, que són la coartada per a que els espanyols ens diguen extremistes!
• I finalment, un poc més d'igualtat entre homes i dones. O millor dit, que tants homes es donen compte que no poden viure com si estigueren encara en el segle XIX. Evidentment no hi hauria tantes morts si eixes dones es plegaren sempre als desitjos dels homes. Però això s'ha acabat, o s'hauria d'acabar, encara van pel carrer molts dels que creuen que la casa és cosa de dones, i encara vas al col·legi a pels xiquets i et trobes majoria de dones. Però, com he dit al principi, comencem per nosaltres mateixos.

Bon any 2009!!