Festa i Falles!

No he sigut mai faller (ni fallero), però he viscut i gaudit, de moltes maneres, com supose que tots, d'aquests dies que ens encomanen festa, primavera, ganes de viure: des de veure la crema de la falla del barri, de xiquet, a anar amb els fills tirant coets passant per les festorres a la facultat. Sé de gent que es queixa del soroll, de la impossibilitat de circular per la ciutat, i aprofiten per anar-se'n, no dic res, enguany els que som professors hem tingut una setmana esplèndida per aprofitar. Però jo, i veient sempre la festa des de fora, i sense esperar-la com l'esperen els fallers, no puc sostraure'm a l'ambient d'aquests dies (i a més m'agrada el soroll i això dels coets). Molts han volgut utilitzar les falles i canviar-les, i no es pot reconéixer que el franquisme va introduir molts elements aliens que costen de llevar (què fan algunes falleres majors amb bandes amb la bandera espanyola?), i ni cal dir que els blaveros viscerals voldrien que s'identificara la festa amb ells, però no han pogut amb ella. Molts que fugeixen de la festa o no es troben identificats obliden que és una tradició amb molta història que uneix sàtira, foc, trons, i en definitiva, transgressió, i que el poder (civil i eclesial) ha intentat sempre portar al solc i fer institucional el que el poble i els grups de veïns dels barris havien concebut com justament el contrari. Aquests últims dies he llegit històries com les de Blai Bellver, que va fer la crítica (sembla que massa eròtica) de la falla de la plaça de la trinitat en 1866 i que va ser prohibida per l'arquebisbat... no sé l'origen, però sembla que per porgar tots els ninots de xiques i xics 'en pèl' , que secularment hem vist en els monuments fallers (vos assegure d'infant va ser la meua primera visió d'un cos femení nuet) els fan anar a tots els fallers a fer l'ofrena a la mare de déu. Aquesta història li l'he llegida a Agustí Ventura i l'he llegida (en castellà) en la web de la Junta Central Fallera, on explica la història de les falles. Respecte a la llengua, les falles van ser un reducte del valencià escrit i públic en la llarga nit del franquisme. No deixem que els espanyolistes se n'apropien, no deixem que la festa perda el seu sentit de festa popular. I encara que només ens queda un dia, gaudim-ne!