Arenys

Després de llegir a Baydal, Corts i Nadal (i segur que n'hi ha molts més) parlant sobre el referèndum d'Arenys, m'entren ganes de dir-ne alguna, encara que sé que repetiré el que han dit molts. Em vaig enterar d'açò pel facebook, que és com m'entere de moltes coses últimament, em van demanar que m'afegira a un grup d'eixos que el recolzaven i ho vaig fer. Ho vaig fer perquè crec en la llibertat dels pobles i dels seus ciutadans i ciutadanes per decidir el seu futur, encara que siga simbòlicament, i crec que si un poble com el català està madur per parlar d'independència, ho ha de poder fer. No negaré que em van vindre al cap algunes de les qüestions que he llegit, la primera i més senzilla el fet evident que en el referèndum es pregunta per la independència de Catalunya i no dels Països Catalans, cosa que pot estranyar a més d'un valencià que encara estiga pensant en el nord com en la terra promesa. A mi no m'estranya: algú es pensa que els catalans esperarien els valencians (i balears i catalans del nord) per fer-se independents? La veritat és que la situació de Catalunya no és la del País Valencià, ni de bon tros, i em sembla molt bé que agafen el seu camí. I no els envege més d'allò sanament just: cada poble té les seues coses, i jo estime el meu incondicionalment, amb les seues coses bones i roïnes.

L'altre argument que sent és que 'si es fan independents, nosaltres ens quedarem sota la bota d’Espanya i amb una mobilització espanyolista major i més virulenta de la que patim ara' (Nadal). Quina por! Quina poca confiança en el poble valencià! No dic que en un primer moment haja pogut pensar que veure les terres on es parla la nostra llengua dividides encara en més estats podria ser decebedor. Però, de primer, ningú té el dret, com he dit abans, de dir-li als catalans que s'esperen, ells han de poder decidir el seu futur (o jo no creuria en dret a l'autodeterminació dels pobles), i a més, qui diu que no ens portaria avantatges? De primer, Espanya plantaria orelles i potser ens permetria més coses perquè no ens n'anaren i de segon, tindre un estat on la nostra llengua fóra oficial (a part d'Andorra clar), podria ser beneficiós. O no, no ho sé, però si un no confia en el poble valencià per construir el seu futur i per mantindre la seua identitat i la seua llengua, i creu que necessitem d'ajudes externes, ho té clar. I a més, ja sabeu que no hi hauria fronteres, no crec que Catalunya se n'anara de la Unió Europea!

També sent rumors de si ara es vol fer algun referèndum en el que es demane per la independència dels Països Catalans, i del que això pot afectar-nos, de com ho pot utilitzar la dreta. O la intenció d'ERC (ho diu El Mundo) de plantejar referèndums al País Valencià i Balears (no sé on!). Bé, de la dreta que ens mana ja coneguem la seua demagògia, un poquet més no ens farà res. Que cadascú faça el que vullga. Jo sé que al meu poble no el plantejaria: no portaria cap benefici (sé el resultat) em preocupa més que el meu alcalde m'insulte a mi i als meus companys de professió o que dissenye un urbanisme que faça despoblar el nucli històric.

Com veureu he fugit d'altres discussions identitàries (caldrà que repetisca que la meua nació és el País Valencià?), de si hi ha alguna cosa de catalanitat en la meua valencianitat i altres històries. Però que voleu que vos diga, jo sóc polític, i el que m'interessa és, com deien abans, 'fer país', construir el futur. I no parlar del sexe dels àngels. I una altra: algú diu (Baydal) que el BLOC navega entre dues aigües, però si és l'únic partit nacionalista valencià, no haurà d'aplegar tots els qui creuen que aquesta és la seua nació? I tots els del PSPV són iguals? O no hi ha espanyolistes acèrrims, socialdemòcrates, lliberals, socialistes, burgesos, treballadors... I en el PP no podeu trobar bona gent al costat del munt de fatxes que acull, i amb un discurs més modern?

I que no se m'oblide: Felicitats Arenys, per la lliçó de democràcia, per la il·lusió que heu posat, i perquè ens feu alegrar la vida un poc a tots els que creiem en la llibertat dels pobles.