De llengua i altres coses

Llig que el col·lectiu del BLOC de Castelló de la Plana, amb Nomdedéu al front, ha presentat una pàgina web anomenada Castelló en Valencià, en la qual es demana que tots els ciutadans i ciutadanes de Castelló exposen quins problemes tenen per a viure en valencià a la seua ciutat. No vaig molt per la capital de les comarques del nord, però si allí hi ha problemes per a viure en valencià, no vull pensar que en deuen pensar alguns ciutadans de les comarques del sud. Clar, tot és qüestió d'exigència, si ens resignem a que la nostra llengua siga secundària en la major part dels àmbits, no tindrem cap problema. El problema que tenim els nacionalistes és precisament eixe: que no ens resignem, no ens resignem a encendre la tele i passar canals tots en castellà, a telefonar a algun servei d'assistència i que et demanen que els parles en castellà, a veure que els teus conciutadans es neguen a parlar als nouvinguts en valencià, com si per a un búlgar fóra més fàcil aprendre el castellà que la nostra llengua... He vist, també fa poc, una entrevista a Jordi Pujol en Informe Semanal, que vos recomane, en la que es declara 'no separatista' (no entrarem a discutir-ho) i diu que 'jo vull ser espanyol, però si per a ser-ho he de deixar de ser català, que és com s'estan posant les coses, doncs...', frase que hauria de fer pensar a més d'un nacionalista espanyol, com eixe jutge, que segons vaig sentir en la SER, obliga a una divorciada gallega, separada d'un madrileny i que convivia amb ell en la capital de l'estat, a viure en Madrid perquè els fills no deuen rebre l'ensenyament en gallec, doncs eixa llengua no serveix en altres comunitats autònomes. La veritat és que m'agrada el plantejament de Pujol, no dic que no siga sobiranista i crega que el poble valencià ha de decidir sobre el seu futur, dic que la realitat és que ara estem en l'estat espanyol, i hi estarem per molt de temps, i ens hauríem de preguntar si Espanya ens deixa ser valencians i parlar valencià o no. I no sols al País Valencià, La Costera, Xàtiva o el meu carrer, també a la resta de l'estat que diu en la seua constitució que diu que tots els espanyols són iguals davant la llei (igual que no diu espanyols i espanyoles, tampoc no diu castellanoparlants i catalanoparlants). Mentre l'estatus de la nostra llengua no siga reconegut a nivell estatal, no estarem en igualtat, i mentre l'estat no la reconega com a oficial, deixant també clara la seua unitat, no serem espanyols de segona els que no parlem castellà. Però clar, no els convé reconéixer l'oficialitat d'una llengua que es parla en un territori que ocupa una quarta part de la població, amb les implicacions que portaria, per exemple, a nivell audiovisual. Però clar, si ni tan sols exigeixen el requisit als que han de treballar ací a l'administració...