Rus en campanya

Article aparegut en "l'Informador" el 7-12-13

Les últimes actuacions del nostre alcalde, com la de ‘baixar’ els impostos (ja veurem el resultat i qui es beneficia més), sembla que indiquen que vol salvar-se de la desfeta a la que es veu abocada el PP al País Valencià, amb un president Fabra completament desacreditat, especialment després del tancament de RTVV, i una herència negativa de Camps i Zaplana que cada vegada pesen més. Rus és cada vegada més populista, i es desmarca de les actuacions de Fabra, però ho fa, com sempre a la seua manera. El que es tracta ara és saber si les xativines i xativins preferiran l’estil i les maneres de fer de Rus o les formes de fer política que plantegem COMPROMÍS i la resta de partits de l’oposició.

A Rus ja el coneixem de fa molts anys, coneixem les seues eixides de to, recollides en molts vídeos que podem veure en la xarxa, la seua manca de respecte als seus votants, al professorat, als discapacitats. Sabem que per a cada elecció ha tingut una gran obra que vendre, encara que després no servira per a res, com la plaça de bous; sabem que ni té ni ha tingut projecte de ciutat, ni falta que fa, no ha fomentat ni la indústria ni el comerç (excepte per a posar un centre comercial tan lluny del nucli urbà que resulta sospitosa la seua ubicació), ni ha fet res per salvar el deteriorament del nucli històric. I tot açò sembla que no li ha importat a moltes xativines i xativins que l’han votat una i una altra vegada. De tota manera no cal anar enrere, és suficient veure el qui és ara Alfonso Rus: president de la diputació a sou complet, però també cobra de diputat i d’alcalde, i acudeix a tot (a temps parcial, clar), a banda d’altres ocupacions. No crec que un aturat deguera votar a un senyor que acumula tantes faenes, ni tampoc els que demanen ètica en els comportaments a un senyor que demana l’indult per a un condemnat per corrupció, que diu que no li interessa Canal 9 si ell no ix (els mitjans són útils si li fan cas, i es dedica a ‘convéncer-los’ utilitzant el poder que li donen els càrrecs que té), o que es baralla amb el seu tinent d’alcalde, Vicent Parra, però no se’l lleva de damunt, pot ser perquè tots saben massa l’un de l’altre.

Els regidors i regidores de COMPROMÍS i la resta de l’oposició tenim les nostres faenes i anem a l’ajuntament en el temps lliure, ens guanyem la vida com qualsevol veí, no tenim cap interès en afavorir a ningú perquè ens agraden les nostres vides i no volem una altra; portem anys demanant ètica, participació i transparència i així entenem el servei a la ciutadania, i quan governem ho farem sense majories absolutes i amb consens i participació ciutadana. Nosaltres tenim un projecte de ciutat i de funcionament del consistori, com hem demostrat amb les nostres propostes, rebutjades quasi sempre pel PP. Ara toca a la ciutadania escollir què és el que vol per al futur de la nostra ciutat.

Joanjo Garcia Terol, regidor de COMPROMÍS Xàtiva

30 anys de llei d’ús

Hui es compleixen 30 anys de la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià, una llei aprovada per unanimitat que va suposar l’inici de la normalització de la nostra llengua, tant a nivell educatiu com administratiu. No obstant, després de 30 anys, encara que s’han fet molts avanços i s’ha superat el fantasma existent en aquella època de separar normativament el valencià de la resta de variants de la nostra llengua, queda molt per fer.
El passat 8 de novembre, tots els grups de l’Ajuntament de Xàtiva vam aprovar conjuntament una proposició del Consell Escolar Municipal que reclamava intensificar les accions per promocionar l’ensenyament en valencià. Des del nostre grup ens vam alegrar que l’equip de govern vullguera promocionar l’ensenyament del valencià i que vullguera demanar a la Conselleria que incrementara les línies d’ensenyament en valencià. Ens vam alegrar perquè esperem que això siga un pas important i tinga el seu fruit, perquè són moltes les coses que encara s’han de fer per fomentar l’ús i l’ensenyament de la nostra llengua.
En l’àmbit local creiem que, a més d’afavorir l’ensenyament en valencià en els centres educatius, s’hauria de fomentar el seu ús a tots els àmbits, i al respecte, COMPROMÍS ha presentat propostes que no han sigut aprovades per l’equip de govern del PP. Esperem que amb les bones intencions que comporten aquests acords, si no s’aproven les nostres propostes, vagen portant-les a terme i normalitzen l’ús del valencià a nivell municipal, tant internament en l’Ajuntament com en la imatge del mateix i fomentant el seu ús a tots els nivells, cosa que moltes vegades es deixa de fer.
En l’àmbit autonòmic, ens alegrem que estiguen d’acord en incrementar les línies en valencià. Ens alegrem perquè el govern del PP porta anys discriminant la nostra llengua a nivell educatiu i a nivell administratiu. Com a mínim les haurien d’incrementar per tal que els 14000 xiquetes i xiquets que enguany han volgut estudiar en valencià i no han pogut ho puguen fer. No cal recordar que les línies d’ensenyament en valencià són les úniques que garanteixen l’ensenyament complet de les dues llengües. Ens alegrem perquè precisament aquesta setmana s’ha aprovat la llei Wert que vol relegar la nostra llengua a un segon pla en l’ensenyament i el govern valencià s’hauria d’enfrontar a aquesta discriminació.
Voldríem pensar que aquests acords no es quedaran en paper mullat, però molt ens temem que sí. El mateix partit que ara tanca l’única televisió que podem veure totes i tots en la nostra llengua, i que va prohibir que poguérem veure TV3, no pot dir ara tranquil•lament que vol incrementar l’ús de la nostra llengua. No es poden fer declaracions que després no s’han de complir. I si Rus (que no estava en el ple) pensa realment el que es va aprovar, hauria de ser coherent i no fer les declaracions que fa respecte a RTVV o plantar-se davant el president del seu partit i de la Generalitat i deixar clar el que pensem  les xativines i els xativins.

El cinisme de Rus amb els mitjans de comunicació

Llegeix que Rus critica el cinisme del PSOE amb el tema de RTVV, perquè fa uns anys demanava el seu tancament. És cert que els socialistes, com sempre, s'apunten al carro de defensar el que sí defensem els que creiem realment en el nostre País, i jo ja vaig dir l'altre dia el que suposava per a mi RTVV. El que diu el meu alcalde, que l'altre dia no vam haver de patir en el ple és una més de les eixides d'ell habituals, excusar-se en el que fa l'altre partit del sistema per a justificar els seus actes. A Xàtiva ho fa constantment, ens recorda el que passava quan jo era quasi adolescent i manava el PSOE, per a excusar-se del que fa ell, que porta manant més de 18 anys. I com parla tan clar, per a desgràcia d'ell, els que ja el coneixem ja entenem el que vol dir. Això de que Canal 9 no val perquè no ix ell és perquè ell entén que els mitjans de comunicació no estan per a informar, sinó per a servir al poder, per a traure'l a ell i a les seues coses, que això d'informar i de mitjans públics i neutrals és cosa del passat. Ell no vol un NODO, un mitjà públic al servei del poder, ell vol que TOTS els mitjans privats estiguen al seu servei i que no n'hi haja de públics. I utilitza tots els mitjans al seu abast per a aconseguir-ho. A Xàtiva no hi ha butlletí informatiu de l'Ajuntament, però ell intenta que els mitjans privats siguen el seu butlletí. Val a dir que la professionalitat d'alguns periodistes (no tots) ens porta èpoques de llibertat, i que com ha passat recentment amb l'Informador alguns mitjans ens sorprenen augmentant la pluralitat. No cal recordar el que va passar amb la ràdio, tots sabeu que treia declaracions de tots els partits fins fa uns mesos i ara no ho fa, o el programa que dirigia Kike Roselló amb Xavi Aliaga i representants de tots els partits (del PP acudia Parra) i que va desaparéixer, juntament amb el locutor que va ser acomiadat de l'emissora. Ara només fan un especial en el que parla Rus i treuen els regidors del PP contant les seues glòries. Aquest senyor no entén què és democràcia. Ell sí que és cínic.

Ganes de plorar

La meua companya Cristina Suñer deia anit, després de saber la notícia del tancament de RTVV que tenia ganes de plorar. Jo també. Estem acostumats a lluitar en condicions adverses per la nostra llengua, la nostra identitat el nostre País. Però sempre hi ha coses que ens superen. Canal 9 es va inaugurar el 9 d'octubre de 1989 (en proves des del 2 de setembre). La construcció de l'edifici on s'ubicaria la vaig veure durant molts mesos tots els dies, estava al costat de les Facultats de Ciències de Burjassot i l'autobús que em portava de tornada a casa passava per davant. Teníem il·lusió de tindre un mitjà de comunicació que suposàvem, acostumats a veure TV3, que seria íntegrament en valencià. Els primers dies de proves, malgrat tapar el senyal de TV3 amb l'excusa que així tindrien més audiència perquè la gent ja el tindria sintonitzat, ens van sorprendre amb una bona cobertura sobre els aiguats que s'havien produït: bons professionals, bona qualitat, no això tan 'cutre' d'Aitana que estàvem acostumats a veure. Quan veia a Xelo Miralles començar les notícies i dir 'Bon dia', no podia reprimir contestar-li també 'Bon dia', no estava acostumat a que em saludaren des de la pantalla en la meua llengua.
Prompte ens van llevar part de la il·lusió, en veure que no tota la programació era en valencià, que hi havia llistats de paraules prohibides, que Amadeu Fabregat manat per Lerma feia el que volia, discriminava els nostres cantants i els moviments polítics com la UPV d'aquella època de la que no deien ni pruna. Però se salvaven moltes coses, entre altres, la programació infantil, íntegrament en la nostra llengua i que ha produït generacions de persones que han crescut veient als seus herois parlar en valencià.
Quan vaig aprovar les oposicions i me'n vaig anar a viure a Tortosa, en aquelles Terres de l'Ebre no arribava cap canal privat. Només vèiem TVE, amb un dels dos canals amb programació quasi en la seua totalitat en català, TV3, Canal 9 i la televisió local, també tota en català. La major part dels canals en la meua llengua, una situació que pel que sembla, no tornaré a veure mai més. Quan va nàixer la meua filla, li posava els Teletubbies en Canal 9, gravats en cinta de vídeo, per tal que es menjara la 'papilla', almenys això se salvava d'una televisió, que si ja censurava quan manava el PSOE, manipulava descaradament amb Zaplana i després amb Camps. No parle de Tòmbola perquè aleshores sí que ploraré i no podré acabar d'escriure.
Ara Fabra ha decidit tancar-la. A ell li té igual. Els qui han manat només l'han volguda per fer-se propaganda. Han acabat dirigint-se només al públic de major edat, que ara finalment, també han perdut. Han perdut qualitat, objectivitat (si és que l'han tinguda alguna vegada), audiència, ambició. Van renunciar des del principi a creure's que es podia fer íntegrament en la nostra llengua, i fent-la en castellà tampoc han aconseguit audiència. Els té igual. No estimen la nostra llengua, ni volen un País Valencià digne, només el volen supeditat a Madrid, on faran quasi totes les teles que ara veurem, també les concessions de TDT que podrien exigir que foren d'ací i en la nostra llengua. No tenim tele, no tenim caixes ni bancs, no tenim finançament. Faltarà veure si encara tenim vergonya per deixar que ens mane aquesta gent.
Ara alguns diran que més val, que amb el que manipulava i els 'enxufats' que hi treballaven, millor està tancada. Pot ser veuran més la sexta o TV3, però la primera no parla en la meua llengua i en la segona no ix el que passa en el poble del costat del meu. Jo no em conforme, vull un País digne amb una gent digna, i no açò que ens està deixant Fabra. Que dimitisca ja!

Aquest és el meu País

Article publicat en Levante-EMV el 9 d'Octubre de 2013

Com Vicent Andrés Estellés, del qual fa vint anys de la seua mort, m’agenolle amb reverència i prenc un grapat de pols, perquè aquest és el meu País. I quan dic País, amb majúscula, com escrivia Vicent, vull dir nació, vull dir terra, gent, sentiments, tradicions, llengua, història, patiments, esperances, injustícies, futur. Parle del Regne que va fundar fa 775 anys Jaume I, que va patir la desfeta d’Almansa i la crema de Xàtiva. De la terra i la gent que va trobar en el concepte de País Valencià una esperança de futur. Vull dir una terra i una gent amb suficient entitat per a decidir què és el que volem i cap on volem anar, què necessitem, quines són les nostres prioritats i què fem amb els nostres diners.

Pot ser alguns diran que potser la majoria de valencianes i valencians no volen certes ‘aventures sobiranistes’, en paraules dels partits centralistes, que sí volen altres nacions del nostre estat. Però jo els diré que el que segur que sí volen els valencians i valencians és no ser la quarta autonomia que menys rep en inversions de l’Estat; no ser l’única autonomia amb un PIB menor de la mitjana (després de més de 18 anys de govern del PP) i que dóna més que rep al conjunt de l’Estat; no tindre una autopista que la recorre de nord a sud i per la qual s’ha de pagar mentre en altres autonomies viatgen de bades. Segur que les valencianes i valencians voldrien tindre una connexió ferroviària com cal amb Europa, o senzillament, entre les capitals valencianes i no que Madrid estiga més prop de València o Alacant per tren que Alacant de Castelló de la Plana. I segur que la majoria volen que ens tornen els 11.000 milions de deute històric que ens deu Madrid.

I a més, els que parlem i estimem la llengua pròpia dels valencians, segur que voldríem poder expressar-nos

sempre en ella,  que no ens impediren parlar-la ni la Guàrdia Civil, com a Carles Mateu, ni cap organisme públic, encendre el televisor i sentir-la parlar en més d’una cadena. Segur que les valencianes i valencians volen ser respectats, considerats i tinguts en compte, encara que sempre n’hi ha que, encara que els ignoren, prefereixen seguir oferint glòries a Espanya. Per això crec que el 9 d’octubre no és un dia per a pidolar, demanar o fins i tot reivindicar un poquet més. És un dia per a exigir el que és nostre, el que ens pertany per història i raó, el que per democràcia demanaria el poble valencià si li deixaren parlar. Que ni tan sols li van preguntar si li agradava l’estatut o no.

MACROABOCADORS, NO, CONSORCIS, NO

Article publicat en Levante-EMV el 02-08-13

El recent acord de l'Assemblea del Consorci de Residus, demanant a la Generalitat que permeta realitzar el tractament dels residus de la zona en una altra àrea de gestió, i que suposa, per tant, la renúncia a la construcció del Macroabocador de Llanera, és conseqüència de diverses causes, que de no confluir no haurien provocat la presentació per part del PP de la moció que ha portat a aquest acord. Per una banda tenim la pressió popular, primer iniciada pels pobles que es veien afectats més directament per la ubicació de la planta, per les molèsties que podria ocasionar i pels perjudicis al medi ambient, i després recolzada per totes les nostres comarques, que poc a poc s'han vist convençudes de l'atac al benestar que suposaria la instal·lació d'una macroplanta tan pròxima a les nostres poblacions. Aquesta pressió popular s'ha vist augmentada amb el començament del cobrament del rebut del Consorci, un esforç per a moltes famílies que han vist injustificada aquesta nova taxa i amb moltes incongruències que no caldria repetir ara. Però no s'ha de deixar de costat la lluita interna en el PP, amb un president provincial i de la diputació que cada vegada vol més anar per lliure i s'apunta a qualsevol iniciativa que li torne a donar la popularitat perduda, popularitat que es podria veure agreujada encara més per la situació de caiguda lliure que pateix el PP a nivell autonòmic i estatal. Rus no ha dubtat en enfrontar-se si cal a Fabra, i a més, està decidit a defenestrar al que abans era el seu dofí, Vicent Parra, president del Consorci, expresident i exportaveu del PP a Xàtiva i exdiputat autonòmic. Tampoc hauríem de deixar de tindre en compte que els càlculs fets per al macroabocador, en els anys del boom immobiliari, que molts van aprofitar per a lucrar-se, han resultat totalment exagerats, i la seua construcció seria a hores d'ara molt difícil de portar a terme, i hauríem de recordar que, anteriorment, el consorci ja havia decidit disminuir la seua magnitud per la disminució del fem que hauria d'anar finalment a ell.

S'ha de reconéixer que és una alegria saber que, de moment, no es construirà el macroabocador a Llanera, però també s'ha de denunciar la incongruència del PP, que durant anys ha defensat la construcció del macroabocador pels beneficis que suposadament donava (beneficis que no ha vist en cap moment la ciutadania i que molt ens temem que eren només per a alguns que buscaven aprofitar-se del negoci de la seua construcció), i ara, que es veu afonat en les enquestes i amb molta impopularitat per la creació de la nova taxa, defensa no construir-lo i enviar les nostres deixalles a macroabocadors ubicats en altres punts del País Valencià. No és una postura sostenible ni ecològica, doncs on vagen les nostres deixalles tindran el mateix problema que hauríem tingut nosaltres en Llanera, encara que a nosaltres no ens arribe l'olor.

Mentre no hi haja un decisió ferma de fer sostenible la recollida de residus, sense contemplar mai la incineració, de primar i fomentar el reciclatge (de forma real no com es fa a les nostres comarques, i es pot veure com es fa en altres comunitats com el País Basc o Catalunya), de minimitzar la mida dels abocadors sense construir eixos monstres com el que volien fer ací, negoci per a alguns però malestar per a quasi tots, no hi haurà solució al problema dels residus, i el PP no va per aquest camí. Per tant, Macroabocador, ni a Llanera, ni enlloc.

I ara una pregunta, per a què serveix el Consorci si no hi ha abocador, si només es dedica a portar el fem a un altre lloc? Per a posar una oficina a Xàtiva, enxufar alguns amiguets i pagar assistències i sobresous? Ni aquest, ni cap, el PP, que demana racionalització, que vol llevar competències als ajuntaments i ofega la gestió de les autonomies sense deixar de balafiar en el que li convé, ha creat els consorcis amb unes competències que podria assumir perfectament la Generalitat sense crear noves taxes. Que es dissolga el Consorci, ja.

Mals costums

Tota la societat està sorpresa els últims dies per les revelacions fetes en el 'Cas Bárcenas' sobre el finançament il·legal del PP a través de comissions pagades per diferents empreses i especialment pels sobresous que rebien els diferents càrrecs del partit. Jo m'incloc entre els sorpresos, doncs vos assegure que mai no havia pensat que l'ànsia de diners arribaria fins a repartir-se sobres d'eixa manera. Jo sempre havia pensat que molts polítics dels partits del sistema tenien prou amb pujar-se els sous, cobrar dietes per desplaçaments quan tenen pis al costat, viatjar sempre en primera amb els diners de tots, tindre cotxe, xòfer i aparcament oficial, muntar-se festes al seu gust, deixar-se adular per tot tipus de llepaculs i deixar-se cuidar per empresaris que enviaven regals a canvi de tractes preferents en les contractacions. Respecte a les festes, només cal recordar les que es munta el nostre alcalde amb els diners de totes i tots, com hem denunciat des de COMPROMÍS, com les Nits al Castell, inauguracions i cloendes de Fira on ell és el protagonista, eixint fins i tot a l'escenari com l'any passat; o a Camps i Rita passejant en Ferrari amb Fernando Alonso.

No havia arribat a pensar que hi hauria tota una trama organitzada per rebre donacions d'empreses i repartir-se-les; i per, donat que el finançament del partit està assegurat per aquestes donacions, repartir-se les assignacions als grups municipals o parlamentaris en sobres en negre, i que damunt hi havia tants diners que un senyor com Bárcenas se'n podia quedar una part i fer-se amb tants diners en Suïssa (o els diners no són només d'ell?). I que a més, ho hagueren fet en plena bombolla immobiliària, repartint-se beneficis i després acusant-nos a la ciutadania de viure per damunt de les nostres possibilitats.

Però, la veritat, i anem al que ens interessa, pensant-ho bé, ara no m'estranya, és el que té haver nascut ben pensat, que les coses no te s'ocorren abans. Segons González Pons, el PP és Miguel Angel Blanco i no Bárcenas; deixant a part la intenció d'apropiar-se per part del PP de la lluita contra la violència, apropiació cínica perquè quan els convé no la condemnen, crec que la manera de recaptar fons del PP s'assembla més a la d'ETA que a la d'un partit polític. Aquest 'impost revolucionari' recollit no amb l'amenaça de la por, sinó amb la de 'no et contractaré' és el que sembla que ha utilitzat i utilitza el PP on governa, i on governa molts anys, com és ací el cas, pitjor. És més, el PP confon el seu partit amb l'Estat, es pot veure en l'argumentari d'aquests dies, l'atac a Rajoy, per a ells, és al President i a les institucions, i no al partit, exactament igual que feia l'il·luminat de Camps. No es pot parlar segur del que no se sap, però al final sembla que 'el mal costum' és rebre d'aquells que obtenen contractacions de les institucions regals, comissions, viatges pagats... que ixen dels sobrecostos sospitosos de moltes obres, que com es veu tornen a aquells que les adjudiquen.

Ací al nostre poble, només cal recordar la denúncia de la desmesura del lloguer dels terrenys del macroabocador, que va portar a dir a Cristina Suñer que 'el consorci sona a corrupció', la barbaritat de diners que ens ha costat la inacabada Plaça de Bous, amb sobrecostos de quasi el 100% o les factures sospitoses, com les del CCX, que incrementarien en un 100% el cost de l'obra, i que Rus, enfrontat ara a Parra, no vol deixar-li passar, sabent que cap d'ells pot 'tirar de la manta' en aquesta lluita desigual (que té guanyada Rus, però amb un Parra que continua sent regidor d'obres), doncs els dos podrien eixir esguitats.

Ja ho sabeu, jo vaig nàixer ben pensat, però després de tot el que he vist, he canviat, i quan veig un sobrecost en una obra, ara pense mal. I donada la prepotència que manifesten molts d'aquests governants, se'ls veu difícil de canviar.

19 de juny

Article publicat en Levante-EMV el 19-06-13

Les xativines i xativins recordem aquest dimecres 19 la fatídica data de l’inici de la crema de la nostra ciutat, produïda després de la seua conquesta per les tropes de Felip V comandades pel cavaller d’Ansfeld. Després de la desfeta d’Almansa del 25 d’abril, els efectius de què disposaven els austriacistes es feren forts a la nostra ciutat, recolzats per la gran majoria dels seus habitants, excepte un reduït nombre de botiflers que veuria després com les seues pertinences eren salvades de les flames junt amb els edificis religiosos. Després d’una acarnissada defensa, els assaltants van entrar a la ciutat, que va ser cremada a consciència, i els seus habitants, deportats, moriren en grans quantitats.

Les derrotes com aquesta, per a molts pobles del món, solen servir per donar força a tots els qui estimen la seua terra recordant que només lluitant es poden aconseguir els ideals de llibertat i autogovern (una lluita sempre pacífica, però ferma, no em trobareu mai al costat de la violència). Però evidentment amb la crema de la nostra ciutat es van perdre moltes coses, i no sols edificis, monuments, història i persones que perderen la seua vida. La victòria dels borbònics, la victòria castellana, encara plana sobre nosaltres: la nostra llengua continua maltractada i minoritzada, tenim un autogovern amb un Estatut que dóna vergonya, inferior al de moltes autonomies de l’estat, la nostra autonomia es troba infrafinançada, i la nostra cultura és minoritària en els mitjans de comunicació, majoritàriament castellans.

La victòria castellana arriba fins al punt que hui en dia hi ha molts xativins, en els que incloc els que ara mateix governen la nostra ciutat, que són capaços de recordar la crema de la ciutat com una anècdota o un atractiu turístic, però que estan plenament al servei dels vencedors, dels qui ens van voler imposar la seua llengua, les seues lleis, els seus costums, dels que van voler fer-nos desaparèixer del mapa, o també hi ha d’altres que tan sols ho recorden amb un sentiment folklòric o cultural, però sense l’anhel d’un futur millor per al nostre país. Hi ha molts que pensen que amb l’engany de la transició el deute està saldat, res més lluny de la realitat, per això considere encertat el lema que un grup de xativines i xativins han elegit per a recordar aquest dia, ‘Xàtiva no oblida’.

Sóc dels que pense que el sentiment d’estima a la meua ciutat i al meu país (el País Valencià, per si algú ho dubta) no es limita a agafar la senyera el dia de festa, sinó a la lluita constant i diària pels drets nacionals del nostre poble. I si qualsevol de les coses que he esmentat requereixen la lluita constant, hi ha un dret que a hores d’ara és primordial i urgent, i és el de recuperar el poder de decisió sobre els nostres diners, els diners de les valencianes i els valencians. Hui en dia ens trobem espoliats, Madrid s’enduu els nostres diners i ens torna només unes molletes, molt per baix del que reben altres comunitats autònomes, algunes de les quals es financien a costa de les nostres riqueses. Així portem molts anys, des de 1707, no només huit com ens vol fer creure el nostre alcalde. Sense un concert econòmic que ens permeta major autogovern no podem parlar de millora en sanitat, educació o en polítiques socials tan necessàries per a la nostra societat, ni de promoció de la nostra llengua i cultura que ens permeta el redreçament com a poble. Sóc dels qui pensen que tenim dret a decidir quin és el nostre futur, però dels qui volen també un present amb garanties i just. I el record de dates com el 19 de juny és el que em dóna força per lluitar.