Ganes de plorar

La meua companya Cristina Suñer deia anit, després de saber la notícia del tancament de RTVV que tenia ganes de plorar. Jo també. Estem acostumats a lluitar en condicions adverses per la nostra llengua, la nostra identitat el nostre País. Però sempre hi ha coses que ens superen. Canal 9 es va inaugurar el 9 d'octubre de 1989 (en proves des del 2 de setembre). La construcció de l'edifici on s'ubicaria la vaig veure durant molts mesos tots els dies, estava al costat de les Facultats de Ciències de Burjassot i l'autobús que em portava de tornada a casa passava per davant. Teníem il·lusió de tindre un mitjà de comunicació que suposàvem, acostumats a veure TV3, que seria íntegrament en valencià. Els primers dies de proves, malgrat tapar el senyal de TV3 amb l'excusa que així tindrien més audiència perquè la gent ja el tindria sintonitzat, ens van sorprendre amb una bona cobertura sobre els aiguats que s'havien produït: bons professionals, bona qualitat, no això tan 'cutre' d'Aitana que estàvem acostumats a veure. Quan veia a Xelo Miralles començar les notícies i dir 'Bon dia', no podia reprimir contestar-li també 'Bon dia', no estava acostumat a que em saludaren des de la pantalla en la meua llengua.
Prompte ens van llevar part de la il·lusió, en veure que no tota la programació era en valencià, que hi havia llistats de paraules prohibides, que Amadeu Fabregat manat per Lerma feia el que volia, discriminava els nostres cantants i els moviments polítics com la UPV d'aquella època de la que no deien ni pruna. Però se salvaven moltes coses, entre altres, la programació infantil, íntegrament en la nostra llengua i que ha produït generacions de persones que han crescut veient als seus herois parlar en valencià.
Quan vaig aprovar les oposicions i me'n vaig anar a viure a Tortosa, en aquelles Terres de l'Ebre no arribava cap canal privat. Només vèiem TVE, amb un dels dos canals amb programació quasi en la seua totalitat en català, TV3, Canal 9 i la televisió local, també tota en català. La major part dels canals en la meua llengua, una situació que pel que sembla, no tornaré a veure mai més. Quan va nàixer la meua filla, li posava els Teletubbies en Canal 9, gravats en cinta de vídeo, per tal que es menjara la 'papilla', almenys això se salvava d'una televisió, que si ja censurava quan manava el PSOE, manipulava descaradament amb Zaplana i després amb Camps. No parle de Tòmbola perquè aleshores sí que ploraré i no podré acabar d'escriure.
Ara Fabra ha decidit tancar-la. A ell li té igual. Els qui han manat només l'han volguda per fer-se propaganda. Han acabat dirigint-se només al públic de major edat, que ara finalment, també han perdut. Han perdut qualitat, objectivitat (si és que l'han tinguda alguna vegada), audiència, ambició. Van renunciar des del principi a creure's que es podia fer íntegrament en la nostra llengua, i fent-la en castellà tampoc han aconseguit audiència. Els té igual. No estimen la nostra llengua, ni volen un País Valencià digne, només el volen supeditat a Madrid, on faran quasi totes les teles que ara veurem, també les concessions de TDT que podrien exigir que foren d'ací i en la nostra llengua. No tenim tele, no tenim caixes ni bancs, no tenim finançament. Faltarà veure si encara tenim vergonya per deixar que ens mane aquesta gent.
Ara alguns diran que més val, que amb el que manipulava i els 'enxufats' que hi treballaven, millor està tancada. Pot ser veuran més la sexta o TV3, però la primera no parla en la meua llengua i en la segona no ix el que passa en el poble del costat del meu. Jo no em conforme, vull un País digne amb una gent digna, i no açò que ens està deixant Fabra. Que dimitisca ja!