30 anys de llei d’ús

Hui es compleixen 30 anys de la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià, una llei aprovada per unanimitat que va suposar l’inici de la normalització de la nostra llengua, tant a nivell educatiu com administratiu. No obstant, després de 30 anys, encara que s’han fet molts avanços i s’ha superat el fantasma existent en aquella època de separar normativament el valencià de la resta de variants de la nostra llengua, queda molt per fer.
El passat 8 de novembre, tots els grups de l’Ajuntament de Xàtiva vam aprovar conjuntament una proposició del Consell Escolar Municipal que reclamava intensificar les accions per promocionar l’ensenyament en valencià. Des del nostre grup ens vam alegrar que l’equip de govern vullguera promocionar l’ensenyament del valencià i que vullguera demanar a la Conselleria que incrementara les línies d’ensenyament en valencià. Ens vam alegrar perquè esperem que això siga un pas important i tinga el seu fruit, perquè són moltes les coses que encara s’han de fer per fomentar l’ús i l’ensenyament de la nostra llengua.
En l’àmbit local creiem que, a més d’afavorir l’ensenyament en valencià en els centres educatius, s’hauria de fomentar el seu ús a tots els àmbits, i al respecte, COMPROMÍS ha presentat propostes que no han sigut aprovades per l’equip de govern del PP. Esperem que amb les bones intencions que comporten aquests acords, si no s’aproven les nostres propostes, vagen portant-les a terme i normalitzen l’ús del valencià a nivell municipal, tant internament en l’Ajuntament com en la imatge del mateix i fomentant el seu ús a tots els nivells, cosa que moltes vegades es deixa de fer.
En l’àmbit autonòmic, ens alegrem que estiguen d’acord en incrementar les línies en valencià. Ens alegrem perquè el govern del PP porta anys discriminant la nostra llengua a nivell educatiu i a nivell administratiu. Com a mínim les haurien d’incrementar per tal que els 14000 xiquetes i xiquets que enguany han volgut estudiar en valencià i no han pogut ho puguen fer. No cal recordar que les línies d’ensenyament en valencià són les úniques que garanteixen l’ensenyament complet de les dues llengües. Ens alegrem perquè precisament aquesta setmana s’ha aprovat la llei Wert que vol relegar la nostra llengua a un segon pla en l’ensenyament i el govern valencià s’hauria d’enfrontar a aquesta discriminació.
Voldríem pensar que aquests acords no es quedaran en paper mullat, però molt ens temem que sí. El mateix partit que ara tanca l’única televisió que podem veure totes i tots en la nostra llengua, i que va prohibir que poguérem veure TV3, no pot dir ara tranquil•lament que vol incrementar l’ús de la nostra llengua. No es poden fer declaracions que després no s’han de complir. I si Rus (que no estava en el ple) pensa realment el que es va aprovar, hauria de ser coherent i no fer les declaracions que fa respecte a RTVV o plantar-se davant el president del seu partit i de la Generalitat i deixar clar el que pensem  les xativines i els xativins.

El cinisme de Rus amb els mitjans de comunicació

Llegeix que Rus critica el cinisme del PSOE amb el tema de RTVV, perquè fa uns anys demanava el seu tancament. És cert que els socialistes, com sempre, s'apunten al carro de defensar el que sí defensem els que creiem realment en el nostre País, i jo ja vaig dir l'altre dia el que suposava per a mi RTVV. El que diu el meu alcalde, que l'altre dia no vam haver de patir en el ple és una més de les eixides d'ell habituals, excusar-se en el que fa l'altre partit del sistema per a justificar els seus actes. A Xàtiva ho fa constantment, ens recorda el que passava quan jo era quasi adolescent i manava el PSOE, per a excusar-se del que fa ell, que porta manant més de 18 anys. I com parla tan clar, per a desgràcia d'ell, els que ja el coneixem ja entenem el que vol dir. Això de que Canal 9 no val perquè no ix ell és perquè ell entén que els mitjans de comunicació no estan per a informar, sinó per a servir al poder, per a traure'l a ell i a les seues coses, que això d'informar i de mitjans públics i neutrals és cosa del passat. Ell no vol un NODO, un mitjà públic al servei del poder, ell vol que TOTS els mitjans privats estiguen al seu servei i que no n'hi haja de públics. I utilitza tots els mitjans al seu abast per a aconseguir-ho. A Xàtiva no hi ha butlletí informatiu de l'Ajuntament, però ell intenta que els mitjans privats siguen el seu butlletí. Val a dir que la professionalitat d'alguns periodistes (no tots) ens porta èpoques de llibertat, i que com ha passat recentment amb l'Informador alguns mitjans ens sorprenen augmentant la pluralitat. No cal recordar el que va passar amb la ràdio, tots sabeu que treia declaracions de tots els partits fins fa uns mesos i ara no ho fa, o el programa que dirigia Kike Roselló amb Xavi Aliaga i representants de tots els partits (del PP acudia Parra) i que va desaparéixer, juntament amb el locutor que va ser acomiadat de l'emissora. Ara només fan un especial en el que parla Rus i treuen els regidors del PP contant les seues glòries. Aquest senyor no entén què és democràcia. Ell sí que és cínic.

Ganes de plorar

La meua companya Cristina Suñer deia anit, després de saber la notícia del tancament de RTVV que tenia ganes de plorar. Jo també. Estem acostumats a lluitar en condicions adverses per la nostra llengua, la nostra identitat el nostre País. Però sempre hi ha coses que ens superen. Canal 9 es va inaugurar el 9 d'octubre de 1989 (en proves des del 2 de setembre). La construcció de l'edifici on s'ubicaria la vaig veure durant molts mesos tots els dies, estava al costat de les Facultats de Ciències de Burjassot i l'autobús que em portava de tornada a casa passava per davant. Teníem il·lusió de tindre un mitjà de comunicació que suposàvem, acostumats a veure TV3, que seria íntegrament en valencià. Els primers dies de proves, malgrat tapar el senyal de TV3 amb l'excusa que així tindrien més audiència perquè la gent ja el tindria sintonitzat, ens van sorprendre amb una bona cobertura sobre els aiguats que s'havien produït: bons professionals, bona qualitat, no això tan 'cutre' d'Aitana que estàvem acostumats a veure. Quan veia a Xelo Miralles començar les notícies i dir 'Bon dia', no podia reprimir contestar-li també 'Bon dia', no estava acostumat a que em saludaren des de la pantalla en la meua llengua.
Prompte ens van llevar part de la il·lusió, en veure que no tota la programació era en valencià, que hi havia llistats de paraules prohibides, que Amadeu Fabregat manat per Lerma feia el que volia, discriminava els nostres cantants i els moviments polítics com la UPV d'aquella època de la que no deien ni pruna. Però se salvaven moltes coses, entre altres, la programació infantil, íntegrament en la nostra llengua i que ha produït generacions de persones que han crescut veient als seus herois parlar en valencià.
Quan vaig aprovar les oposicions i me'n vaig anar a viure a Tortosa, en aquelles Terres de l'Ebre no arribava cap canal privat. Només vèiem TVE, amb un dels dos canals amb programació quasi en la seua totalitat en català, TV3, Canal 9 i la televisió local, també tota en català. La major part dels canals en la meua llengua, una situació que pel que sembla, no tornaré a veure mai més. Quan va nàixer la meua filla, li posava els Teletubbies en Canal 9, gravats en cinta de vídeo, per tal que es menjara la 'papilla', almenys això se salvava d'una televisió, que si ja censurava quan manava el PSOE, manipulava descaradament amb Zaplana i després amb Camps. No parle de Tòmbola perquè aleshores sí que ploraré i no podré acabar d'escriure.
Ara Fabra ha decidit tancar-la. A ell li té igual. Els qui han manat només l'han volguda per fer-se propaganda. Han acabat dirigint-se només al públic de major edat, que ara finalment, també han perdut. Han perdut qualitat, objectivitat (si és que l'han tinguda alguna vegada), audiència, ambició. Van renunciar des del principi a creure's que es podia fer íntegrament en la nostra llengua, i fent-la en castellà tampoc han aconseguit audiència. Els té igual. No estimen la nostra llengua, ni volen un País Valencià digne, només el volen supeditat a Madrid, on faran quasi totes les teles que ara veurem, també les concessions de TDT que podrien exigir que foren d'ací i en la nostra llengua. No tenim tele, no tenim caixes ni bancs, no tenim finançament. Faltarà veure si encara tenim vergonya per deixar que ens mane aquesta gent.
Ara alguns diran que més val, que amb el que manipulava i els 'enxufats' que hi treballaven, millor està tancada. Pot ser veuran més la sexta o TV3, però la primera no parla en la meua llengua i en la segona no ix el que passa en el poble del costat del meu. Jo no em conforme, vull un País digne amb una gent digna, i no açò que ens està deixant Fabra. Que dimitisca ja!