més País, més Valencià

En les darreres setmanes he sentit parlar molt d'aquest congrés a alguns desficiosos mentre ací continuàvem treballant per construir una alternativa seriosa al govern de la ciutat, denunciar els abusos i els favoritismes i, en fi, portar a la realitat aquell somni que és que al País Valencià hi haja una força política estrictament valenciana que siga decisiva en el govern a tots els àmbits de la política nacional. Hi ha gent que es veu que no s'aguanta i necessita tornar a traure el tema de si es deu acceptar la senyera coronada o no, com si el tema no estiguera clar com l'aigua. Quina és la senyera històrica dels valencians: la que portava Jaume I, la que es repeteix multitud de vegades en escuts, edificis, esglésies... Quina és ara l'oficial? La coronada, acceptada per tots com a bandera de la ciutat de València, encara que el seu origen no estiga clar, vullguem o no, perquè els que defensaven l'altra van perdre aquella batalla de finals dels 70, sobre tot quan el PSOE els va abandonar (jo no m'incloc perquè no tenia edat). Quina sent majoritàriament el poble valencià? Hi ha graus de sentiment? O hi ha sentiments més importants? I hem d'excloure com a valencians els que senten la coronada? I m'he de fer del Barça perquè quan juga (o seria millor dir perd) el meu equip la seua afició només porta la bandera amb el blau? I cal discutir tant açò? Des de fora del BLOC hi ha qui s'alegra de les discussions, hi ha qui voldria veure'ns afonats i que només partits espanyols foren decisius en la política d'aquest país. Però estic convençut que aquesta vegada es quedaran amb un pam de nassos, doncs el BLOC eixirà més reforçat del congrés i més preparat per ser decisiu. Sent i admire Ibarretxe quan parla,(li desitge sort aquest diumenge) quan diu que tots bascos de naixement i nouvinguts formen la nació basca, quan diu que el que es planteja en les eleccions és on es prenen les decisions, si Gasteiz o a Madrid. Els bascos estimen la seua llengua, però fa anys que van superar que no parlar-la no era impediment per sentir-se basc i ser nacionalista. Ací, per alguns puristes, si algú diu que és del València o respecta la bandera amb el blau com a representativa del poble valencià, ja no és un bon valencià. Mentre els espanyolistes que viuen al País Valencià cada vegada ho tenen més clar (dejen que se peleen, al final todos a formar una comunidad trilingüe: castellano, inglés y chino mandarín), però els que estimem aquest país perquè no en tenim altre pensem que mirar al futur sense oblidar els orígens és l'única manera d'avançar. Ah! i abans he dit 'política nacional' tenint clar que la meua nació és el País Valencià, però de segur que alguns dels que ens critiquen com a blaveros podrien entendre alguna altra cosa... pot ser no tenen clara la seua nació.

EL BLOC CELEBRA EL SEU V CONGRÉS NACIONAL AMB EL LEMA MÉS PAÍS, MÉS VALENCIÀ

Els delegats i delegades de Xàtiva presenten diverses esmenes a les ponències que seran debatudes en el congrés

Els delegats i delegades triats pel col·lectiu de Xàtiva participaran activament en el V congrés nacional del BLOC, que amb el lema ‘més País, més Valencià’, se celebrarà el 28 de febrer i l’1 de març a la Fira de Mostres de València. Després de diverses reunions celebrades per analitzar les ponències que es presenten en aquest congrés, incloent els temes que han suscitat més debat a nivell de tot el País Valencià, els delegats i delegades de Xàtiva van acordar presentar esmenes destinades, fonamentalment, a millorar la ponència d’innovació organitzativa. Segons Joanjo Garcia Terol, secretari local, “des del BLOC de Xàtiva volem contribuir a construir un partit que faça de la política ‘de baix cap a dalt’ la seua eina fonamental, que estiga en contacte permanent amb la societat, amb les seues associacions i amb els ciutadans i ciutadanes individuals, però que sàpia transmetre també les seues idees a tots els sectors de la societat, sent una veu fonamental a escoltar en tots els temes que interessen al conjunt de la ciutadania. És per això que hem incidit més en debatre els temes que aporten idees per enfortir el partit a nivell nacional i millorar la seua estructura organitzativa.”

Garcia Terol opina que “el BLOC consolidarà en aquest congrés la seua opció per un valencianisme de progrés que, sense oblidar els fonaments de la identitat valenciana s’acoste als sentiments i problemes dels valencians i valencianes, i es presente davant d’ells com l’única força estrictament valenciana que té la capacitat de defensar els seus interessos, sense dependre dels dictats de Madrid com les altres forces polítiques. Per tant creiem que el BLOC ha d’eixir reforçat d’aquest congrés, amb una direcció i uns objectius clars que li permeten liderar l’espai valencià de progrés, i contribuir així a construir un País Valencià que mire cap el futur sense oblidar la seua identitat.”

Estic indignat

Estic indignat que aquesta gent, amb els diners de tots els valencians, escenifique aquest muntatge fent-se les víctimes. Estic indignat que durant anys s'hagen dedicat a contractar a dit, a muntar-s'ho ells i els amiguets, a beneficiar-se i a creure's que són l'oligarquia que ha de perpetuar-se en el poder, com quan manaven amb aquell general que és alcalde honorari de Xàtiva. Estic indignat que Rus s'atrevesca a dir que voler jutjar als que s'han aprofitat de les institucions per enriquir-se és un atac a tots els valencians, quan el que és un atac a tots els xativins i xativines és que ell adjudique a dit obres als seus amics pagades amb els nostres diners. Estic indignat que s'adduesquen majories com si els permeteren prevaricar, furtar i desprestigiar el bon nom del poble valencià, però encara estic més indignat que es parle d'enquestes, com si tingueren algun reconeixement legal, i es faça així un acte electoralista. I finalment, estic indignadíssim perquè aquests senyors utilitzen les institucions de tots els valencians i compareguen en edificis públics per defendre's d'acusacions personals com si foren acusacions a les institucions, perquè els que fan mal ús de les institucions són ells, i sé que és una més, que contínuament utilitzen els nostres diners, les nostres institucions i el nostre nom per fer-se propaganda electoral i perpetuar-se en el poder, però ara ha arribat a un límit intolerable. I si algú ho dubta i no té clar el que pense, a aquestos senyors, ni aigua.

El meu nom és CALP

Des del passat 4 de desembre, el topònim CALP és l'únic oficial d'esta localitat de la Marina Alta, gràcies a l'aprovació pel ple municipal d'una proposta del BLOC, que va contar amb l'oposició del PSOE (sí, eixe partit tan valencianista...).

Unes setmanes més tard, un grup d'europeus residents a Calp, amb el suport mediàtic del diari ultraespanyolista EL MUNDO, va encetar una campanya de recollida de signatures en contra de l'oficialització del topònim històric de la localitat.

L'aprovació definitiva de la denominació CALP haurà de ser ratificada per la Generalitat Valenciana, així que et demane que envies un correu a elmeunomescalp@hotmail.com, on només has d'indicar el teu nom i el teu NIF. Les signatures favorables a la nomenclatura tradicional d'esta ciutat seran entregades al Registre General de l'Ajuntament de Calp.


Forasters vindran, que de casa ens trauran. EL MEU NOM ÉS CALP!

Més informació sobre la campanya, ací <http://mascarat.blog-activo.com/> ..

Bombardeig

M'imagine, d'ací uns setanta anys, un món en pau. Jueus i palestins s'han reconciliat, no existeix Al Qaeda, i els EEUU no es dediquen a massacrar els països pobres. El món islàmic viu una nova 'edat d'or', com en temps del Califat de Còrdova, i la tolerància, unida a una interpretació de l'Alcorà oberta i dialogant són la norma. A Madrid, el monument a les víctimes de l'atemptat de l'11-M només és visitat per els descendents dels què allí van morir. Aquests, volent recordar la seua memòria de víctimes innocents d'una barbàrie que no comprenien, demanen la seua restauració, però l'alcalde (no importa de quin partit) es nega i proposa la seua retirada. Segons ell, no cal 'reobrir ferides', ara que el món ha oblidat l'enfrontament. No és necessari fer càlculs, ni comparar números, ni tan sols veure si van morir a Xàtiva, ahir va fer setanta anys, més soldats o més veïns de Xàtiva, més gent o menys que a Madrid fa cinc anys. Van morir xativins i xativines, i el nostre alcalde utilitza aquest argument, mostrant-se una vegada més com l'alcalde només d'una part de la població: la que prefereix escoltar les consignes d'un partit dirigit des de Madrid que li diu que cal fer 'oposició' a la llei de la memòria històrica. I prefereix fer açò a recordar els xativins i xativines innocents que van ser víctimes de la barbàrie de la guerra. Uns neguen l'holocaust i altres volen tapar la ignomínia. Que no oblidem mai, i així ensenyarem els nostres fills el valor de la pau. Gràcies a Ramir per donar-me la idea.

Corrupció

Sent que la trama de corrupció que li han descobert al PP va començar fa anys, fins i tot que hi havia molta gent que n'havia sentit parlar, però que fins que alguns càrrecs del PP han quedat farts que altres vullgueren traure tant i ho han denunciat, no s'ha pogut investigar (escoltes telefòniques incloses) i s'han aconseguit proves que han dut a l'acusació formal. Em dóna que pensar en tots els rumors que corren per Xàtiva i per altres pobles de favoritismes, prevaricacions i prebendes. Quina vinculació hi havia entre Rus i Llanera? Que té Sarrihogar que s'ho endú tot? Segurament no ho sabrem mai de cert, ni es demostrarà mai res, però no vol dir que no ha passat. Estic segur que passa això i moltes altres coses. És una forma de fer política que no l'entenc, potser perquè no va amb la meua forma de ser. Per a mi la política és un servei al meu poble, al meu país i als meus conciutadans i conciutadanes. Per a altres, només és per a 'forrar-se', per a traure profit almenys, muntar-se festetes, combois, que diu Ximo Corts, i permetre's capricis com la plaça de bous inacabada i impagada que tenim, dominant el paisatge de la ciutat, i tot amb els diners dels altres. Almenys els que han pillat que ho paguen, ja que no ho pagaran tots els que mullen. Com el cartell de gràcies: gràcies de part de tots els que trauen profit que manen aquests.

Nucli antic o més ben dit, Xàtiva

No m'agrada el nom que utilitzem per nomenar la Xàtiva històrica, o siga la Xàtiva 'dins los murs', les barreres i el raval: nucli antic. És com si Xàtiva ja no fóra això, com si fóra la Xàtiva antiga amb l'únic destí de morir abandonada o quedar convertida en un museu decadent. Segons açò, la Xàtiva del futur hauria de ser la de les noves avingudes, amb edificis alts com el carrer de Gregorio Molina, en el que sembla que camines encaixonat entre edificis sense personalitat. O siga, igual que qualsevol altre poble, només que sense els serveis que cal i amb una planificació urbanística gens original. Jo de xicotet vivia a la Xàtiva històrica, més concretament al carrer de l'Ardiaca, o de l'Atriaca, que dèiem popularment, i des de la meua habitació veia la porta de la Seu que no dóna a cap carrer, i per tant no es pot utilitzar. No fa tants anys d'això, i pràcticament tots els serveis, com al llarg de molts segles, estaven prop d'allí: jo anava a escola al Taquígraf, primer on està ara l'EPA i després on havia estat l'institut, i en mig estava l'ajuntament, amb la policia nacional i local. Ara, precisament aquell barri que fa segles va ser la jueria, ha sigut notícia per la seua degradació. I la resta de serveis, ja ho sabeu: l'hospital, com durant molts segles, també estava prop, a la plaça de la Seu, a la plaça del mercat es feia molt més negoci que ara, inclosa la pescateria, que no hi havia altra. Tant l'ajuntament com l'hospital, segurament no hi havia una altra solució, se'n van anar d'allí ja fa temps. Després va vindre el Servef, en un edifici construit on havia estat el mercat per gros i abans la casa de la ciutat i prompte li tocarà als jutjats i la policia nacional. També algunes botigues, totes les que no es troben en l'eix que va de Sant Francesc a la plaça del mercat i fins i tot al senyor rector de la Seu se li ha ocorregut fer misses a Sant Francesc, parròquia que no freqüente, però m'imagine la Seu cada vegada més buida i només per a les ocasions. Ara visc al barri nord-oest, com molta de la gent que vivia allí dalt, on ens ha portat la inèrcia modernitzadora i la manca de facilitats per viure a la Xàtiva històrica. Admire els qui viuen a la Xàtiva històrica i mantenen les seues cases, els admire perquè no els ho posen gens fàcil, perquè portem ja un grapat d'anys en els què les coses no van bé per a ells, en els que cada vegada veig més cases tancades i solars. Xàtiva no és una ciutat com una altra, i no se li poden donar les solucions i la planificació que se li donen a altres; els seus carrers no estan dissenyats perquè passen cotxes, i així hauria de ser. El seu alcalde no pot dir, com deia en els temps de bonança constructora, que 'el que vol la gent són àtics i unifamiliars', i no pot preocupar-se més per ficar-li una boina a la plaça de bous que per com estan els carrers que li donen a aquesta ciutat la personalitat que té malgrat ell. Si no es fa un esforç ben gran i es prioritza l'urbanisme, no és prou arreglar (i mal arreglats) els carrers, no tenim res a fer. O això o esperar que qui governe la ciutat l'estime de veritat tal com és, sense voler-la canviar, i mirant sempre com traure-li profit a tot el que té de bo, és clar, com els bons amors i que duren, aprofitant ara que s'acosta Sant Valentí.