Bombardeig

M'imagine, d'ací uns setanta anys, un món en pau. Jueus i palestins s'han reconciliat, no existeix Al Qaeda, i els EEUU no es dediquen a massacrar els països pobres. El món islàmic viu una nova 'edat d'or', com en temps del Califat de Còrdova, i la tolerància, unida a una interpretació de l'Alcorà oberta i dialogant són la norma. A Madrid, el monument a les víctimes de l'atemptat de l'11-M només és visitat per els descendents dels què allí van morir. Aquests, volent recordar la seua memòria de víctimes innocents d'una barbàrie que no comprenien, demanen la seua restauració, però l'alcalde (no importa de quin partit) es nega i proposa la seua retirada. Segons ell, no cal 'reobrir ferides', ara que el món ha oblidat l'enfrontament. No és necessari fer càlculs, ni comparar números, ni tan sols veure si van morir a Xàtiva, ahir va fer setanta anys, més soldats o més veïns de Xàtiva, més gent o menys que a Madrid fa cinc anys. Van morir xativins i xativines, i el nostre alcalde utilitza aquest argument, mostrant-se una vegada més com l'alcalde només d'una part de la població: la que prefereix escoltar les consignes d'un partit dirigit des de Madrid que li diu que cal fer 'oposició' a la llei de la memòria històrica. I prefereix fer açò a recordar els xativins i xativines innocents que van ser víctimes de la barbàrie de la guerra. Uns neguen l'holocaust i altres volen tapar la ignomínia. Que no oblidem mai, i així ensenyarem els nostres fills el valor de la pau. Gràcies a Ramir per donar-me la idea.