Nucli antic o més ben dit, Xàtiva

No m'agrada el nom que utilitzem per nomenar la Xàtiva històrica, o siga la Xàtiva 'dins los murs', les barreres i el raval: nucli antic. És com si Xàtiva ja no fóra això, com si fóra la Xàtiva antiga amb l'únic destí de morir abandonada o quedar convertida en un museu decadent. Segons açò, la Xàtiva del futur hauria de ser la de les noves avingudes, amb edificis alts com el carrer de Gregorio Molina, en el que sembla que camines encaixonat entre edificis sense personalitat. O siga, igual que qualsevol altre poble, només que sense els serveis que cal i amb una planificació urbanística gens original. Jo de xicotet vivia a la Xàtiva històrica, més concretament al carrer de l'Ardiaca, o de l'Atriaca, que dèiem popularment, i des de la meua habitació veia la porta de la Seu que no dóna a cap carrer, i per tant no es pot utilitzar. No fa tants anys d'això, i pràcticament tots els serveis, com al llarg de molts segles, estaven prop d'allí: jo anava a escola al Taquígraf, primer on està ara l'EPA i després on havia estat l'institut, i en mig estava l'ajuntament, amb la policia nacional i local. Ara, precisament aquell barri que fa segles va ser la jueria, ha sigut notícia per la seua degradació. I la resta de serveis, ja ho sabeu: l'hospital, com durant molts segles, també estava prop, a la plaça de la Seu, a la plaça del mercat es feia molt més negoci que ara, inclosa la pescateria, que no hi havia altra. Tant l'ajuntament com l'hospital, segurament no hi havia una altra solució, se'n van anar d'allí ja fa temps. Després va vindre el Servef, en un edifici construit on havia estat el mercat per gros i abans la casa de la ciutat i prompte li tocarà als jutjats i la policia nacional. També algunes botigues, totes les que no es troben en l'eix que va de Sant Francesc a la plaça del mercat i fins i tot al senyor rector de la Seu se li ha ocorregut fer misses a Sant Francesc, parròquia que no freqüente, però m'imagine la Seu cada vegada més buida i només per a les ocasions. Ara visc al barri nord-oest, com molta de la gent que vivia allí dalt, on ens ha portat la inèrcia modernitzadora i la manca de facilitats per viure a la Xàtiva històrica. Admire els qui viuen a la Xàtiva històrica i mantenen les seues cases, els admire perquè no els ho posen gens fàcil, perquè portem ja un grapat d'anys en els què les coses no van bé per a ells, en els que cada vegada veig més cases tancades i solars. Xàtiva no és una ciutat com una altra, i no se li poden donar les solucions i la planificació que se li donen a altres; els seus carrers no estan dissenyats perquè passen cotxes, i així hauria de ser. El seu alcalde no pot dir, com deia en els temps de bonança constructora, que 'el que vol la gent són àtics i unifamiliars', i no pot preocupar-se més per ficar-li una boina a la plaça de bous que per com estan els carrers que li donen a aquesta ciutat la personalitat que té malgrat ell. Si no es fa un esforç ben gran i es prioritza l'urbanisme, no és prou arreglar (i mal arreglats) els carrers, no tenim res a fer. O això o esperar que qui governe la ciutat l'estime de veritat tal com és, sense voler-la canviar, i mirant sempre com traure-li profit a tot el que té de bo, és clar, com els bons amors i que duren, aprofitant ara que s'acosta Sant Valentí.