Des
de Xàtiva Foral estem encantats de presentar-vos una entrevista a Joanjo Garcia
Terol, regidor de Compromís a l’Ajuntament de Xàtiva i secretari local del BLOC.
Aquesta entrevista es realitza per a donar a conèixer la opinió i el punt de
vista dels propis xativins sobre la seua historia local. Hem decidit triar a
representants de la Coalició Compromís de Xàtiva per considerar que son possiblement
els més acèrrims defensors de la llengua i cultura valenciana i per tant també
de la seua història, que es el que ens preocupa a nosaltres.
Per
tot açò, em volgut plantejar una sèrie de preguntes que tocaran des de temes
plenament històrics, fins a algunes que mesclen la història amb assumptes de
actualitat política.
·
-Quin considera que ha sigut l’esdeveniment històric més
important per a la ciutat?
És difícil triar-ne un, perquè
qualsevol és determinant en la situació actual de la ciutat. Molts triarien la
crema de la ciutat en juny de 1707, perquè és la derrota que ens dóna força per
a lluitar dia rere dia pel nostre futur, però si el que es tracta és de buscar
quin és l’esdeveniment que dóna inici a la nostra identitat, que defineix la
Xàtiva per la nosaltres lluitem i treballem, està clar que el més important per
a la ciutat és la seua conquesta per Jaume I en 1244, perquè determina la seua
pertanyença al Regne de València i a l’àmbit lingüístic i cultural de parla
catalana. Fins el moment, Xàtiva havia mirat més al sud, amb la línia
separatòria del riu Xúquer, i ara passava a mirar més al nord, a València i a
Europa.
-I el personatge xativí amb més repercussió històrica?
Sense dubte, a nivell Europeu,
Roderic de Borja. És una mostra del que significava la ciutat, del nivell de
poder de les seues famílies, el que va permetre a aquest xativí a portar el nom
i la llengua de la nostra ciutat arreu del món.
-Quins llocs i monuments de la ciutat ens recomanaria
visitar?
La ciutat, per ella mateixa, és
un monument. La quantitat de llocs per a visitar és llarga, encara que hi ha
molts que es troben, a hores d’ara, sense possibilitat de visitar, com moltes
restes trobades d’època musulmana o palaus senyorials, alguns tancats i fins i
tot amb perill de deteriorament, perquè encara que pertanyen a propietaris
privats, el govern municipal no ha fet res per posar-los en valor. Jo em
quedaria amb dues coses: la visita ineludible al castell, però començant pel
bellveret amb la comprensió del que era la ciutat musulmana, i el recorregut
pels diferents carrers de la ciutat, sense rumb, gaudint de les cases senyorials
i dels carrerons més humils però plens d’encant.
-Quina es la visió que té de la història de la seua
ciutat?
Doncs la d’una ciutat molt
antiga, amb un enclavament privilegiat que va fer que fora poblada des d’època
antiga, amb una importància que va augmentar en l’època musulmana i després es
va consolidar en l’època cristiana. Rivalitzava amb Oriola per ser la segona
del regne i sempre pretenia ser alguna cosa més, sempre amb la recerca de ser
seu episcopal, amb molta consciència de la seua importància.
-Xàtiva va tindre un període de plenitud cap a la baixa
Edat Mitjana i la Edat Moderna, però amb la guerra de successió això va canviar
a causa de la crema i destrucció de la ciutat.
¿Creieu que va marcar el seu devenir històric posterior? ¿Està present
encara aquest esdeveniment en la consciencia del poble xativí?
Clar que va marcar el seu
devenir històric. Si Xàtiva no haguera sigut cremada, si les valencianes i els
valencians no haguérem perdut els furs i l’autogovern, no hauríem tingut una història
subjugada a Castella, amb tot el que ens ha portat els últims segles al poble
valencià aquesta subjugació, i amb el que ens porta en aquest moment una
situació perifèrica. Tindríem una situació més mediterrània i més europea, i
Xàtiva seria segurament una ciutat molt més gran del que és ara, capital
d’alguna demarcació que hi haguera en la forma d’estat que ens hauríem donat
les valencianes i valencians. De tota manera, el record d’aquella desfeta, junt
al manteniment de la nostra identitat, fa de les xativines i xativins uns
fidels guardians de la nostra identitat com a poble.
-Fa no molts anys Alfonso Rus, actual alcalde, va
proposar a la família reial pegar-li la volta al quadre de Felipe V que es
conserva al Museu de l’Almodí, què opina al respecte? Creu que els xativins ho
acceptarien?
Jo crec que no, i l’alcalde
també s’adonaria després de la poca conveniència del que havia dit. El quadre
de Felip V és un testimoni de la consciència que tenim els xativins sobre el
que va significar la desfeta de 1707 i a la vegada és un atractiu turístic i un
símbol de la ciutat. Fins i tot, l’objectiu de Rus, la visita reial, semblaria
a hores d’ara contraproduent, amb el baix índex d’acceptació que té la casa
reial pels últims escàndols. Era una obsessió de Rus, va proposar de posar el
nom de ‘Reina Sofia’ al teatre si venia a inaugurar-lo, per sort, no van
acceptar.
-Com deia al Tall: “Lladres que entreu per Almansa [...]
ens poseu la cova en casa i des de ella governeu”, creu que la història de 1707
està repetint-se però aquesta vegada amb violència estatal i administrativa?
Sí, com ja he dit abans, la
subjugació a Castella (que últimament se’ns vol vendre com un sentiment
d’unitat d’un nacionalisme espanyol que realment és uniformador castellà), ens
porta als valencians molts problemes. A hores d’ara, a banda de l’intent de
suprimir la nostra cultura i la nostra llengua, el fet més sagnant és la manca
de finançament que té la nostra autonomia, que a més està governada per
polítics que han pensat més en la seua promoció i els grans esdeveniments que
per lluitar pel que ens correspon. Només cal veure que som l’única autonomia
que té el PIB per baix de la mitjana estatal que a més dóna més del que rep.
Fins fa poc, fins i tot molts valencians quan es parlava de finançament
autonòmic creien que eren dèries d’altres autonomies governades per partits
‘nacionalistes’ (com si els partits que governen en Madrid no foren
nacionalistes espanyols) i ni tan sols pensaven que també era un tema que ens
afectava als valencians, perquè els polítics que ens han governat han estat
sempre subjugats al que els manen des de Madrid, com a molt han protestat un
poc quan el partit que manava en Madrid era diferent del que manava ací. Però
ara crec que les coses comencen a canviar, hi ha més consciència de la
situació.
-Xàtiva ha demostrat i demostra que continua sent un dels
bastions en el que a defensa de la llengua valenciana es refereix, però en les
últimes dècades estem assistint en la resta del País Valencià a un progressiu estancament i depreciació del seu valor cultural. Podem
estar assistint al principi de la fi d’una llengua i una cultura?
Jo espere que no. És cert que
ha baixat el seu ús en algunes zones, però crec que cada vegada està més
valorada i s’és més conscient de la seua importància. Hi ha aspectes positius
com l’augment de la música que es fa en valencià o la consciència cada vegada
major que és una llengua compartida amb Catalunya i les illes, no hi ha els
entrebancs que hi havia fa uns anys. De tota manera, com a servidor públic i
com a usuari de la nostra llengua en tots els àmbits, he de ser positiu. Jo he
ensenyat als meus fills a parlar-la i a estimar-la i els he portat a l’escola
en valencià perquè crec que té futur, sinó no ho hauria fet.
- Creu vostè que s’està fent tot el possible per posar en
valor el patrimoni històric de la
ciutat? Hi ha prou divulgació del
patrimoni? i esta divulgació, es la adequada?
No, i voldria distingir dues
coses. Per una banda, sí s’està fent restauració, i s’ha de reconèixer que el
govern del PP sí ha buscat inversions, com es pot veure recentment amb Sant
Doménec. Però no hi ha un projecte global, perquè com he dit abans, encara que
es restauren monuments puntuals, no es té un projecte de restauració i
valoració de tot el conjunt històric, de tot el nucli antic de la nostra
ciutat, que és molt gran i era el centre de la ciutat i el lloc on es feia tot
fins fa pocs anys. La política urbanística del PP, només orientada a recaptar
diners per a després gastar-se’ls en els capricis de Rus, ha deixat el nucli
històric abandonat. Per altra banda la política turística no es podria
qualificar ni de pèssima, senzillament no existeix. La regidora de turisme es
limita a anar a Fitur una vegada a l’any i a algun altre viatget que li ix i
prou. I es dóna el cas que també és la de comerç i tampoc no fa res en aquest
àmbit, quan la promoció del comerç, lligat a la promoció del nucli històric,
seria fonamental per a la ciutat.
-Per últim, ens agradaria saber la seua opinió sobre
projectes com aquest bloc o altres pareguts sobre la història de la seua
ciutat, promocionats des de les universitats o per interessos particulars.
Em semblen projectes
fantàstics, i que supleixen moltes vegades el que haurien de fer les
institucions. Tenim la sort de tindre gent que es dedica a promocionar i a
treballar per la nostra cultura i la nostra història, i això és el que ens
salva. Moltes gràcies pel vostre interès!
