Entrevista a Joanjo Garcia en el blog Xàtiva Foral

Des de Xàtiva Foral estem encantats de presentar-vos una entrevista a Joanjo Garcia Terol, regidor de Compromís a l’Ajuntament de Xàtiva i secretari local del BLOC. Aquesta entrevista es realitza per a donar a conèixer la opinió i el punt de vista dels propis xativins sobre la seua historia local. Hem decidit triar a representants de la Coalició Compromís de Xàtiva per considerar que son possiblement els més acèrrims defensors de la llengua i cultura valenciana i per tant també de la seua història, que es el que ens preocupa a nosaltres.

Per tot açò, em volgut plantejar una sèrie de preguntes que tocaran des de temes plenament històrics, fins a algunes que mesclen la història amb assumptes de actualitat política.

·        

-Quin considera que ha sigut l’esdeveniment històric més important per a la ciutat?

És difícil triar-ne un, perquè qualsevol és determinant en la situació actual de la ciutat. Molts triarien la crema de la ciutat en juny de 1707, perquè és la derrota que ens dóna força per a lluitar dia rere dia pel nostre futur, però si el que es tracta és de buscar quin és l’esdeveniment que dóna inici a la nostra identitat, que defineix la Xàtiva per la nosaltres lluitem i treballem, està clar que el més important per a la ciutat és la seua conquesta per Jaume I en 1244, perquè determina la seua pertanyença al Regne de València i a l’àmbit lingüístic i cultural de parla catalana. Fins el moment, Xàtiva havia mirat més al sud, amb la línia separatòria del riu Xúquer, i ara passava a mirar més al nord, a València i a Europa.

-I el personatge xativí amb més repercussió històrica?

Sense dubte, a nivell Europeu, Roderic de Borja. És una mostra del que significava la ciutat, del nivell de poder de les seues famílies, el que va permetre a aquest xativí a portar el nom i la llengua de la nostra ciutat arreu del món.

-Quins llocs i monuments de la ciutat ens recomanaria visitar?

La ciutat, per ella mateixa, és un monument. La quantitat de llocs per a visitar és llarga, encara que hi ha molts que es troben, a hores d’ara, sense possibilitat de visitar, com moltes restes trobades d’època musulmana o palaus senyorials, alguns tancats i fins i tot amb perill de deteriorament, perquè encara que pertanyen a propietaris privats, el govern municipal no ha fet res per posar-los en valor. Jo em quedaria amb dues coses: la visita ineludible al castell, però començant pel bellveret amb la comprensió del que era la ciutat musulmana, i el recorregut pels diferents carrers de la ciutat, sense rumb, gaudint de les cases senyorials i dels carrerons més humils però plens d’encant.

-Quina es la visió que té de la història de la seua ciutat?

Doncs la d’una ciutat molt antiga, amb un enclavament privilegiat que va fer que fora poblada des d’època antiga, amb una importància que va augmentar en l’època musulmana i després es va consolidar en l’època cristiana. Rivalitzava amb Oriola per ser la segona del regne i sempre pretenia ser alguna cosa més, sempre amb la recerca de ser seu episcopal, amb molta consciència de la seua importància.

-Xàtiva va tindre un període de plenitud cap a la baixa Edat Mitjana i la Edat Moderna, però amb la guerra de successió això va canviar a causa de la crema i destrucció de la ciutat.  ¿Creieu que va marcar el seu devenir històric posterior? ¿Està present encara aquest esdeveniment en la consciencia del poble xativí?

Clar que va marcar el seu devenir històric. Si Xàtiva no haguera sigut cremada, si les valencianes i els valencians no haguérem perdut els furs i l’autogovern, no hauríem tingut una història subjugada a Castella, amb tot el que ens ha portat els últims segles al poble valencià aquesta subjugació, i amb el que ens porta en aquest moment una situació perifèrica. Tindríem una situació més mediterrània i més europea, i Xàtiva seria segurament una ciutat molt més gran del que és ara, capital d’alguna demarcació que hi haguera en la forma d’estat que ens hauríem donat les valencianes i valencians. De tota manera, el record d’aquella desfeta, junt al manteniment de la nostra identitat, fa de les xativines i xativins uns fidels guardians de la nostra identitat com a poble.

-Fa no molts anys Alfonso Rus, actual alcalde, va proposar a la família reial pegar-li la volta al quadre de Felipe V que es conserva al Museu de l’Almodí, què opina al respecte? Creu que els xativins ho acceptarien?

Jo crec que no, i l’alcalde també s’adonaria després de la poca conveniència del que havia dit. El quadre de Felip V és un testimoni de la consciència que tenim els xativins sobre el que va significar la desfeta de 1707 i a la vegada és un atractiu turístic i un símbol de la ciutat. Fins i tot, l’objectiu de Rus, la visita reial, semblaria a hores d’ara contraproduent, amb el baix índex d’acceptació que té la casa reial pels últims escàndols. Era una obsessió de Rus, va proposar de posar el nom de ‘Reina Sofia’ al teatre si venia a inaugurar-lo, per sort, no van acceptar.

-Com deia al Tall: “Lladres que entreu per Almansa [...] ens poseu la cova en casa i des de ella governeu”, creu que la història de 1707 està repetint-se però aquesta vegada amb violència estatal i administrativa?

Sí, com ja he dit abans, la subjugació a Castella (que últimament se’ns vol vendre com un sentiment d’unitat d’un nacionalisme espanyol que realment és uniformador castellà), ens porta als valencians molts problemes. A hores d’ara, a banda de l’intent de suprimir la nostra cultura i la nostra llengua, el fet més sagnant és la manca de finançament que té la nostra autonomia, que a més està governada per polítics que han pensat més en la seua promoció i els grans esdeveniments que per lluitar pel que ens correspon. Només cal veure que som l’única autonomia que té el PIB per baix de la mitjana estatal que a més dóna més del que rep. Fins fa poc, fins i tot molts valencians quan es parlava de finançament autonòmic creien que eren dèries d’altres autonomies governades per partits ‘nacionalistes’ (com si els partits que governen en Madrid no foren nacionalistes espanyols) i ni tan sols pensaven que també era un tema que ens afectava als valencians, perquè els polítics que ens han governat han estat sempre subjugats al que els manen des de Madrid, com a molt han protestat un poc quan el partit que manava en Madrid era diferent del que manava ací. Però ara crec que les coses comencen a canviar, hi ha més consciència de la situació.

-Xàtiva ha demostrat i demostra que continua sent un dels bastions en el que a defensa de la llengua valenciana es refereix, però en les últimes dècades estem assistint en la resta del País Valencià  a un progressiu estancament i  depreciació del seu valor cultural. Podem estar assistint al principi de la fi d’una llengua i una cultura?   

Jo espere que no. És cert que ha baixat el seu ús en algunes zones, però crec que cada vegada està més valorada i s’és més conscient de la seua importància. Hi ha aspectes positius com l’augment de la música que es fa en valencià o la consciència cada vegada major que és una llengua compartida amb Catalunya i les illes, no hi ha els entrebancs que hi havia fa uns anys. De tota manera, com a servidor públic i com a usuari de la nostra llengua en tots els àmbits, he de ser positiu. Jo he ensenyat als meus fills a parlar-la i a estimar-la i els he portat a l’escola en valencià perquè crec que té futur, sinó no ho hauria fet.

- Creu vostè que s’està fent tot el possible per posar en valor el patrimoni històric  de la ciutat?  Hi ha prou divulgació del patrimoni? i esta divulgació, es la adequada?

No, i voldria distingir dues coses. Per una banda, sí s’està fent restauració, i s’ha de reconèixer que el govern del PP sí ha buscat inversions, com es pot veure recentment amb Sant Doménec. Però no hi ha un projecte global, perquè com he dit abans, encara que es restauren monuments puntuals, no es té un projecte de restauració i valoració de tot el conjunt històric, de tot el nucli antic de la nostra ciutat, que és molt gran i era el centre de la ciutat i el lloc on es feia tot fins fa pocs anys. La política urbanística del PP, només orientada a recaptar diners per a després gastar-se’ls en els capricis de Rus, ha deixat el nucli històric abandonat. Per altra banda la política turística no es podria qualificar ni de pèssima, senzillament no existeix. La regidora de turisme es limita a anar a Fitur una vegada a l’any i a algun altre viatget que li ix i prou. I es dóna el cas que també és la de comerç i tampoc no fa res en aquest àmbit, quan la promoció del comerç, lligat a la promoció del nucli històric, seria fonamental per a la ciutat.

-Per últim, ens agradaria saber la seua opinió sobre projectes com aquest bloc o altres pareguts sobre la història de la seua ciutat, promocionats des de les universitats o per interessos particulars.

Em semblen projectes fantàstics, i que supleixen moltes vegades el que haurien de fer les institucions. Tenim la sort de tindre gent que es dedica a promocionar i a treballar per la nostra cultura i la nostra història, i això és el que ens salva. Moltes gràcies pel vostre interès!