DRET DE LES DONES A DECIDIR

El ministre Gallardón diu que la llei d’avortament que vol aprovar és progressista. No sé de quin progressisme parla si no respecta el dret que tenen les dones a decidir sobre el seu cos. No entenc que puga ser d’una altra manera. Igual que amb altres assumptes en els quals la societat ha anat evolucionant i ara ens sembla impossible que poguérem tornar enrere, com el respecte a les diferents orientacions sexuals, el respecte i la promoció de les persones amb discapacitat de qualsevol tipus, o anant més enrere, el sufragi universal o la sobirania popular, el dret a decidir de les dones sobre el seu cos és per a mi tant evident que no sé com es pot plantejar d’una altra manera. Jo no entraré en el fet que la llei, a més de tornar al sistema de supòsits, encara és més restrictiva que la que es va aprovar en 1985; hem evolucionat cap a la llibertat, la igualtat, el respecte a les opcions personals, i el dret de les dones a decidir si volen o no ser mares sense que ningú, ni la parella que puguen tindre al costat, ni les persones que vullguen exercir drets sobre ella ni, per suposat, l’estat, és per a mi inqüestionable. En eixe aspecte la llei actual respecta aquest dret, facilita el procés, traumàtic en qualsevol situació, i evita les complicacions. Avortar sempre és un tràngol, i si es posen impediments havent-ho de justificar com feia la llei del 1985 o es vol fer ara, encara és més difícil.

Estem en 2014, no en el segle XIX, però sembla que drets tan bàsics com els que he nomenat abans no són respectats per molts sectors de la societat. Se suposa que la sobirania és del poble, però ens deixen votar cada quatre anys i després res més, les majories absolutes ho xafen tot, no s’escolten ni iniciatives populars ni anhels de pobles de ser lliures. Quan algú decideix ser mare, ho ha decidir conscient del que fa, ningú, ni pares, ni parella, ni cap poder pot obligar a ningú a ser mare, una opció tan meravellosa com la de crear vida, que suposa un acte d’amor fantàstic i lliure, no pot ser obligat. Però hi ha qui volen introduir en les lleis que han de respectar els drets de totes i tots aspectes de creences a les que no es pot obligar ningú a seguir. Ser mare ha de ser una opció lliure i no ser-ho, també. Si els senyors diputats del PP no volen avortar, que no ho facen. Però que deixen que qui vullga ho puga fer.