Estic indignat que aquesta gent, amb els diners de tots els valencians, escenifique aquest muntatge fent-se les víctimes. Estic indignat que durant anys s'hagen dedicat a contractar a dit, a muntar-s'ho ells i els amiguets, a beneficiar-se i a creure's que són l'oligarquia que ha de perpetuar-se en el poder, com quan manaven amb aquell general que és alcalde honorari de Xàtiva. Estic indignat que Rus s'atrevesca a dir que voler jutjar als que s'han aprofitat de les institucions per enriquir-se és un atac a tots els valencians, quan el que és un atac a tots els xativins i xativines és que ell adjudique a dit obres als seus amics pagades amb els nostres diners. Estic indignat que s'adduesquen majories com si els permeteren prevaricar, furtar i desprestigiar el bon nom del poble valencià, però encara estic més indignat que es parle d'enquestes, com si tingueren algun reconeixement legal, i es faça així un acte electoralista. I finalment, estic indignadíssim perquè aquests senyors utilitzen les institucions de tots els valencians i compareguen en edificis públics per defendre's d'acusacions personals com si foren acusacions a les institucions, perquè els que fan mal ús de les institucions són ells, i sé que és una més, que contínuament utilitzen els nostres diners, les nostres institucions i el nostre nom per fer-se propaganda electoral i perpetuar-se en el poder, però ara ha arribat a un límit intolerable. I si algú ho dubta i no té clar el que pense, a aquestos senyors, ni aigua.
2 comentaris:
Veig que, darrerament, penges entrades amb més assiduïtat, cosa de què m’alegre. Tant de bo pugues mantenir el ritme. Gràcies per citar-me tres o quatre entrades més cap a baix.
Certament, seria cosa d’indignar-se amb les escenificacions de Camps i companyia al palau de la Generalitat, però personalment m’incline més per les teories cucarellianes. Gaudim-ne! Gaudim de l’actuació ploramiques del pollastret falsament ferit en el seu orgull de matrona amanerada. Ja anava sent hora que passaren per un mal tràngol!
També vull dir-te que m’ha paregut magnífic el post “Nucli antic o més ben dit, Xàtiva”,
del 6 de febrer. Només una precisió: hi ha ciutats que tenen una magnífica eixampla i, per tant, només necessiten especificificacions a l’hora de marcar itineraris (farem un recorregut pel barri gòtic o per l’eixampla modernista o per l’arquitectura del segle XXI...). No és el cas de Xàtiva. Ací, tot i estar bàsicament d’acord amb tu que s’hauria de dir simplement Xàtiva, l’eixampla és, en general i com tu mateix dius, un paradigma de despersonalització. I és en aqueix sentit (i només en aqueix) que, sovint, ens veiem obligats a dir “anem a protegir la ciutat vella” o “anem a visitar el nucli històric”... Això sí, rebutge totalment l’apel·latiu “casc antic”.
Gràcies,Ximo, pels teus ànims, i l'assiduïtat... tot és cosa del temps que ens deixen les nostres obligacions...(hi ha molta gent que envege perquè veig que li sobra temps per a tot), però tot és cosa de proposar-s'ho.
Publica un comentari a l'entrada