dissabte, 27 d’octubre de 2007

Quim Monzó a la fira del llibre

Ja que la nosaltres no anem a la fira del llibre, que ella vinga a nosaltres

http://www.vilaweb.tv/?video=4976

diumenge, 21 d’octubre de 2007

L'Església Nacional


Aquesta Pasqua passada vaig estar a Londres i vaig visitar alguna església anglicana, especialment Sant Pau. Em va impressionar, en arribar-hi, veure a una dona celebrant uns oficis, i per suposat el conjunt arquitectònic testimoni de tants eventes importants per al poble anglés i la seua monarquia. Jo sabia que el cap de l'església és la reina d'Anglaterra, però vaig comprendre quin era l'abast del lligam entre nació i església en veure com en compte dels tradicionals altars de sants i marededéus que tenim al nostre país hi havia monuments i tombes de personatges il·lustres lligats a la història anglesa, com Nelson, Churchill... a més de velles banderes britàniques i angleses penjades per tot arreu. Si ho penseu bé el tema de les banderes no era ací molt diferent: podem veure moltes senyeres en les esglésies valencianes, només a Xàtiva visiteu Sant Pere, Sant Feliu, La Mercè, El Puig (vegeu la foto)... (i encara podrà dubtar algú de quina és la nostra bandera?). Però tots sabem que l'església valenciana, tan identificada en una altra època amb el poble i amb la seua cultura, i guardiana de molts tresors de la nostra història, va ser fonamental per a la castellanització de la nostra terra després del decret de nova planta. Jo, que no sóc especialista en història, vaig mirar en una ocasió les partides de baptisme en la Seu i vaig veure com estaven en valencià fins a mitjans del segle XVIII, i encara que després estaven en castellà, els noms dels batejats continuaven sent valencians fins pràcticament el segle XX. En aquest tema tampoc ha habut transició en el nostre país (com en tants altres, dels quals parlarem un altre dia): l'església continua sent garant de la supremacia del castellà sobre el valencià, continua sent una església al servei de la Nació... espanyola. Sembla que per a l'església espanyola, que sí es preocupa per la seua nació, és fonamental no perdre el País Valencià ja que sembla que donen per perdut el País Basc i Catalunya, que fins i tot es planteja crear una conferència episcopal pròpia. En aquest i en altres aspectes continuen instal·lats en el règim anterior, en aquell nacionalcatolicisme que va lligar a l'església una cosa tan aliena a l'evangeli com el feixisme. Així doncs ja fa temps que tots els bisbes que envien a València no són valencians. De tota manera una persona pot arribar a un lloc de treball, a un país amb una altra llengua i cultura i integrar-se. Però no és el cas de Garcia-Gasco. I ara el pes d'aquests senyors en Roma fa que nomenen cardenal a un bisbe que si s'ha destacat per alguna cosa no ha sigut pel seu carisma, sinó per menysprear la llengua i la cultura dels valencians i dedicar-se a grans projectes i a seguir els dictats de dalt abans que escoltar les necessitats dels seus fidels. Llig la llista de cardenals que han sigut bisbes de València i destaquen els Borja. No sé si es preocupaven de les necessitats del seu poble o de les seues, però almenys sabien quin era el seu país i la seua llengua i no s'oblidaren mai d'ells.

diumenge, 14 d’octubre de 2007

Polèmica a la Fira de Frankfurt: la Generalitat Valenciana no hi participa

Escolte aquests dies la "polèmica" que volen crear des de Madrid (ho vaig escoltar en Cuatro, no vull saber el que deuen dir en la COPE) al respecte de la Fira de Frankfurt. Resulta que la cultura catalana és la convidada d'honor, i em direu desinformat, però no m'acabe d'aclarir qui s'encarrega de tot açò, sembla que l'institut Ramon Llull, en el qual està la Generalitat Catalana i l'Institut d'Estudis Catalans. El cas és que els espanyols es queixen que quan es parle de cultura catalana no es tinga en compte l'escrita en castellà, clar cadascú es mira el melic, però igual serà una llengua que parlem uns deu milions de persones i prohibida durant molt de temps, que una altra que deuen parlar més de 300 (dic 300 per aquell programa que véiem de xicotets). Bé deixant a banda la tírria que li tenen els espanyols als catalans, aquests es troben ben pagats de com ha anat la seua presència a la fira, i del que suposa per al coneixement de la nostra llengua arreu del món. Però cap mitjà de comunicació es fa ressó del fet que les institucions de l'altre País on més parlants hi ha de la llengua, digeu-li catalana o valenciana, no moga ni un dit per aprofitar la cita, més que siga comercialment i en benefici de les nostres editorials. Quan podrem viure en normalitat? Quan podrem fer valer en defensa de la nostra llengua, tants anys maltractada, el potencial que li dóna l'extensió del territori en que es parla i de la diversitat de la gent que la sent com a pròpia? Perquè els nostres mandataris no es deixen de bovades i fan alguna cosa efectiva per salvar la llengua? Però que pense, si no recolzen ni l'ensenyament en valencià, ni l'Escola Valenciana, com van a enjuntar-se amb els catalans i balears i anar pel món promocionant allò que ens uneix? (cosa que sí saben fer els parlant del castellà, del francés, del portugués...). I és un problema dels valencians, no espereu que els nostres veïns del nord vinguen a arreglar-nos-el, ells tenen prou amb els seus. Una altra vegada veiem com tothom ens ignora: en Madrid els convé la divisió entre tots els catalanoparlants, ells consideren al País Valencià com un bon lloc per a vindre de vacances, si pensaren que és una altra Catalunya o Euskadi, i que a més parla la mateixa llengua que la primera, ens veurien diferent. I com sempre, considere que els pobles són lliures de decidir el seu futur, i que compartir la llengua i la cultura no lliga el futur polític de ningú, només la decissió popular. Però com m'agrada somiar, somie que alguna vegada engegue la televisió i veig una televisió de tots els valenciano o catalano parlants, que parla la meua llengua amb molts accents, diu l'oratge de tots els territoris on es parla, dóna les notícies de forma independent i a més dedica el mateix temps a parlar del Barça i del València, perque jo només pose Canal 9 per veure el València, clar.

dissabte, 13 d’octubre de 2007

Al voltant del 9 d'Octubre

Llig en "Las Provincias" el discurs de Rus en Sant Josep, perquè, encara que vaig estar allí se m'obliden els detalls. Només recorde que va dir Acadèmia Valenciana de Cultura en compte de Consell Valencià de Cultura, per parlar de Grisolia, que va obtindre l'alta distinció de la Generalitat aquell dia de matí. Parla de l'estatut, dient que ens atorga noves competències quan fa uns dies que PP i PSOE (o PPSOE que diu Morera) parlaven de reformar-lo, i diu que hem de ser una autonomia de primera divisió. Per molt que diga Rus, a nosaltres, els valencians, sempre ens han considerat una autonomia de segona divisió. Començant per l'article de la constitució (el 143 en compte del 151) pel que ens van "atorgar" l'autonomia, pel nom (confusible amb el de qualsevol comunitat de veïns), per l'himno regional que per sort no ens va cantar Giner el dimarts de matí, i acabant pels pocs segons que ens dediquen en qualsevol informatiu d'àmbit estatal, inclosa la tele de Zapatero, ja siga parlant de la celebració del 9 d'octubre com de les pluges del dia 12. No sé si ara estaran dedicant molt a la crema de fotos del rei que va ocórrer al final de la manifestació del dia 9: seria políticament correcte dir que aquests actes enterboleixen l'ambient festiu i pacífic de la manifestació, però té igual: la manifestació no la trauen en la tele si és pacífica, no els convé, ni als de Madrid (mane qui mane) ni als peperos de València. I quina "perra" els ha agafat als espanyolistes amb això de la crema de fotos del rei, de felipito i companyia, açò sembla l'afer de les vinyetes de Mahoma, es tractarà del mateix fonamentalisme que no tolera la llibertat d'expressió? Diu Castellano que "los valencianos se sienten orgullosos de la bandera y los símbolos de España" i Bernabé afegeix que també de la Monarquia: que parlen per ells, no per nosaltres! Una enquesta a nivell estatal diu que un 22% dels habitants de l'Estat prefereixen la República, i més els jóvens, doncs no són tots monarquics! Bé com hui dia 12 jo no tenia res a celebrar, m'he posat el xandall i he anat a passejar pel Passeig del ferrocarril, una vegada han parat les pluges.

diumenge, 7 d’octubre de 2007

Davall la Serra Vernissa


Des de ma casa veig tots els dies la serra Vernissa, la creueta que algú va posar allà dalt, i que els dies que plou es tapa amb els núvols baixos. No és que no veja que forma part de Xàtiva, però jo vivia al nucli antic de xicotet, i el que veia des de la meua habitació era la Seu. Aquesta expansió, aquest barri Nord-Oest on vivim tants xativins (i tants que vivíem al nucli antic) és el símbol de la nova Xàtiva: en els nostres cors encara està el castell i Sant Josep, però hem de viure en una ciutat moderna, en la que manquen molts serveis, però que no pot deixar de créixer i mirar al futur. I així la vull: sóc nacionalista valencià perquè "por justo derecho de conquista" no m'han deixat un altre remei, i no puc oblidar el meu passat, com a persona i com a poble. No puc oblidar que visc en una ciutat que fa tres segles va ser cremada per voler ser lliure, per voler tindre un futur que no depenguera dels capricis dels nobles. Però no puc deixar de mirar cap endavant, perquè vull una ciutat moderna, europea, culta, orgullosa del seu passat i conscient de la seua valencianitat, però com volien els nostres avantpassats fa 300 anys, lliure dels poderosos. Per tot açò em vaig afiliar al BLOC, perquè crec que fins que en aquest País no tinguem una força exclusivament valenciana que siga decisiva no trobarem el nostre camí. Si fóra d'un altre país no sé si estaria en política, però això no se sap, ací vaig nàixer, i ací vull viure, en el País Valencià.