diumenge, 7 d’octubre del 2007

Davall la Serra Vernissa


Des de ma casa veig tots els dies la serra Vernissa, la creueta que algú va posar allà dalt, i que els dies que plou es tapa amb els núvols baixos. No és que no veja que forma part de Xàtiva, però jo vivia al nucli antic de xicotet, i el que veia des de la meua habitació era la Seu. Aquesta expansió, aquest barri Nord-Oest on vivim tants xativins (i tants que vivíem al nucli antic) és el símbol de la nova Xàtiva: en els nostres cors encara està el castell i Sant Josep, però hem de viure en una ciutat moderna, en la que manquen molts serveis, però que no pot deixar de créixer i mirar al futur. I així la vull: sóc nacionalista valencià perquè "por justo derecho de conquista" no m'han deixat un altre remei, i no puc oblidar el meu passat, com a persona i com a poble. No puc oblidar que visc en una ciutat que fa tres segles va ser cremada per voler ser lliure, per voler tindre un futur que no depenguera dels capricis dels nobles. Però no puc deixar de mirar cap endavant, perquè vull una ciutat moderna, europea, culta, orgullosa del seu passat i conscient de la seua valencianitat, però com volien els nostres avantpassats fa 300 anys, lliure dels poderosos. Per tot açò em vaig afiliar al BLOC, perquè crec que fins que en aquest País no tinguem una força exclusivament valenciana que siga decisiva no trobarem el nostre camí. Si fóra d'un altre país no sé si estaria en política, però això no se sap, ací vaig nàixer, i ací vull viure, en el País Valencià.