Agustí Ventura

Sembla que els reis mags no m'han fet cas i no m'han portat el que vaig demanar en la carta, supose que quedava lluny del seu abast (si és que està a l'abast d'algú). Però com devien veure que estava negitós, m'han portat, entre altres coses, un bon llibre. Es tracta de l'última publicació del nostre cronista oficial, 'Els carrers i les partides de Xàtiva'. Dic que és un bon llibre perquè a mi m'interessa, m'interessa perquè estime aquesta ciutat, perquè visc en ella i perquè trobe fascinant descobrir el que sap aquest senyor sobre ella. Per als que estem enamorats de Xàtiva, descobrir que hi ha carrers que tenen el mateix nom des de fa centenars d'anys, i que la memòria col·lectiva ha conservat al llarg dels segles, ens fa saber-nos lligats a tots els habitants d'aquesta ciutat que ens han precedit. El llibre és un recull d'informacions, de cites de llibres d'arxius on apareixen persones que vivien fa segles en carrers pels que hem passat moltes vegades, i que fins i tot li han llegat el seu nom. Sorprén com l'autor s'atura en qualsevol carrer i ens conta que hi havia un palau i que el rei es va endur a Barcelona l'artessonat del sostre, que es va fer un soterrar del qual es conserva la descripció, que hi havia un forn que encara funciona, els que tenien aigua de Bellús o aigua 'santa', perquè els carrers que baixen de Sant Agustí a Roca no continuen a Corretgeria... Es com si ens explicara coses que sempre havíem sabut perquè les tenim en el record, en el record que ens han transmés els nostres pares i avis. Vivim en un país en el que molts noms de pobles tenen origen àrab, però molts noms de carrers del nostre poble tenen nom de repoblador, bàsicament català. Són els nostres orígens, encara que algú s'encabote a voler-los esborrar.
Fa uns mesos un mitjà de comunicació local va criticar Agustí per una frase treta fora de context. No veig que ara li dedique les pàgines que es mereix amb la publicació d'aquesta obra cabdal per comprendre la ciutat. En un altre país persones com aquestes serien intocables, o almenys serien un símbol. Els xativins i xativines podem estar content que algú com ell es dedique a mantindre la memòria que molts volen oblidar. Mentrestant la nostra regidora de turisme es dedica a promocionar a FITUR "sorbete de pistacho y frutas del bosque" (ho escric en castellà perquè així és la promoció de la nostra ciutat). Estem apanyats!